Sense Mojica ni Aday, el Girona va tenir un maldecap molt seriós al carril esquerre. Va demanar autorització per fer un fitxatge fora de termini però, tot i rebre el vistiplau, va acabar esperant fins al mercat d’hivern. Al gener, va arribar Raúl García, amb un contracte de només sis mesos un cop deslligat del Leganés. Feia setmanes que Eusebio havia anat fent aparèixer un recurs des de baix. Valery Fernández, que va debutar en els setzens de copa a Vitòria –el 31 d’octubre, quinze dies després de la lesió de Mojica–, va irrompre amb força al primer equip i s’hi va consolidar com a alternativa vàlida. Curiosament, ara que Mojica ja té el vistiplau federatiu per ser donat d’alta, Valery acaba d’assolir la desena de partits amb més de 45 minuts al primer equip, una xifra que li permet assegurar-se ser membre de ple dret del primer equip. El futbolista de l’Escala veurà com li millora el sou però no canviarà de dorsal, a diferència de Pedro Porro, que ho va fer durant la finestra hivernal del mercat. A les fitxes federatives, Valery continua sent considerat jugador del filial, tot i que ja no pot competir amb el Peralada.

Valery va arribar als deu partits de més de 45 minuts amb el primer equip el dia que Eusebio perdia Raúl García Carnero, per la clàusula que havia imposat el Leganés abans de deixar marxar el gallec a Montilivi. L’escalenc, però, no va jugar de lateral –ho va fer Muniesa– sinó al davant, i va assistir Portu en el 0-2.