Girona
VALERY FERNÀNDEZ
JUGADOR DEL GIRONA FC
“Valoro més el debut en la copa que a 1a”
“Vaig aconseguir que el tren no s’escapés, però la nit a l’hotel va ser horrible perquè el ‘mister’ ja m’havia dit que seria titular i només havia fet un entrenament
“Fent-me sortir en el minut 84 amb 1-2, Eusebio em va demostrar que confiava en mi”
És probable que acabem firmant un nou contracte. Tinc clar, però, que dec molt al Girona i que estic en el club ideal
Passant del Barça a l’Escala semblava fer cinc passes enrere, però en realitat va ser fer-ne unes quantes més endavant
Té només 19 anys, però Valery Fernàndez (l’Escala, 23-11-1999) ha arribat a primera i s’ha guanyat un contracte de professional després d’una trajectòria absolutament atípica en el futbol de base, amb tres etapes en el Girona entre les quals va intercalar una experiència al Barça i una altra a l’Escala (amb 16 anys va debutar a 1a catalana). Acabada l’etapa de juvenil, el seu lloc aquest curs era el Peralada, però a segona B hi ha jugat menys partits (8) –i ja no hi tornarà– que a primera (11).
Ha acumulat els deu partits entre lliga i copa [45 minuts o més] que li asseguren ser membre de ple dret del primer equip. El desè s’ha fet esperar. Patia per no arribar-hi?
No és patir, però quan ho tens tan a prop i veus que de sobte no jugues o fins i tot deixes d’anar convocat, sembla que aquest desè partit no hagi d’arribar mai. Però va acabar arribant. I estic molt feliç per la gent que m’envolta i per mi, perquè sento que s’ha complert el somni que tenia des de petit. I agraït al club, al cos tècnic i als companys per com m’han rebut, pels consells que m’han donat i per la tranquil·litat que m’han transmès.
Parla del somni de quan era petit. Somiava jugar en el Girona o en el Barça?
Somiava jugar a primera. I poder-ho fer en el Girona ha estat una alegria molt gran.
Què li canvia aquest pas?
La fitxa de professional, ser jugador del primer equip, un augment en l’aspecte econòmic...
Les millores contractuals ja estan pactades o caldrà tornar a seure i començar de zero?
En principi vaig signar un contracte al desembre fins al 2023 en el qual hi havia una sèrie de clàusules que anaven augmentant en funció dels partits. El més probable, però, és que el meu representant i Quique Cárcel tornin a parlar per recentrar la situació i que firmem un nou contracte.
En condicions normals, ara estaria jugant en el Peralada. Ja no anirà més amb el filial. Es creu tot el que està vivint?
Ha passat tot molt ràpid. L’any passat era juvenil i ara estic jugant a primera divisió quan la teoria deia que estaria a segona B. Les circumstàncies, que van ser bàsicament la copa i les lesions, em van dur a la primera plantilla segurament de manera accidental. Però també sé que si he arribat fins aquí és perquè m’ho he guanyat. Primer Pedro [Porro] i després jo hem tingut aquesta sort i hem aprofitat l’oportunitat.
Aquell debut a Vitòria ho va canviar tot? Hi havia més companys del filial, però vostè va destacar més...
Sort que va sortir bé, però vaig passar uns nervis increïbles. La nit a l’hotel va ser horrible. Jo havia fet només un entrenament amb la primera plantilla i el mister em va dir el dia abans que seria titular [a Mendizorrotza]. El primer que vaig fer va ser trucar als meus pares. Ells també van agafar el cotxe i van viatjar cap a Vitòria.
Valora més el debut en la copa [titular a Mendizorrotza, 2-2] o el debut a primera divisió [els set últims minuts a Montilivi contra l’Atlético, 1-1]?
Tots dos igual, però potser una mica més el de la copa per allò dels nervis afegits. De fet, és a Vitòria on va començar tot. Va ser un tren que passava i vaig aconseguir que no s’escapés. I no negaré que no estigués nerviós contra l’Atlético, però ja havia fet més entrenaments amb l’equip i ho havia paït millor...
I l’endemà del primer partit de lliga [el 3 de desembre], renovació. Un no parar, vaja...
Van ser uns dies increïbles, molt intensos, inoblidables. I tot va sortir rodat, la veritat.
Té 19 anys i, d’entrada, ja pot dir que ha marcat al Wanda i ha guanyat al Bernabéu...
Tela! Quan faig el gol al Wanda [el momentani 1-1 de copa], gairebé no m’ho creia. L’última cosa que pensava seria que marcaria. A més, no va ser ni de rebot ni res, sinó un bon gol. És, fins ara, el meu millor moment. I acabar sobre la gespa el dia de l’1-2 al camp del Madrid també és impagable...
Vostè va sortir al Bernabéu en el minut 84 [per Portu]. Això feia pinta de merder...
[Riu] Aquí el mister em demostra que confia en mi. El més lògic era aguantar sense fer canvis. Que em fes sortir en un camp on ja sabem com juga el Madrid en els últims minuts, ho valoro molt. Em vaig treure un bon pes de sobre al final amb l’1-2, perquè sempre tems que qualsevol pas en fals pugui costar caríssim a l’equip. Per això calia sortir molt concentrat.
Se’l veu descarat, sense por. És clau per superar la pressió de jugar a primera?
Des del primer dia he volgut ser atrevit i desvergonyit. Si tinc l’ocasió d’encarar i desbordar un rival, ho intento.
A Butarque, Eusebio el va situar d’extrem i va respondre amb una assistència de gol. Se sent més a gust més endavant que de lateral?
Em sento bé tant de lateral com d’extrem com de carriler. És cert que a l’extrem estic un pèl més alliberat de feines defensives i m’hi noto còmode. I en el 0-2, tinc clar des de la pentinada de Stuani que la pilota havia d’acabar a peus de Portu.
Ha irromput amb força a primera. No seria estrany que alguns clubs li anessin al darrere.
Jo aquí no hi entro perquè això seria feina del representant. Però tinc clar que prioritzo el Girona i que tant de bo pugui estar molts anys aquí. No penso en ofertes, sinó a treballar dia a dia per rendir al màxim. Dec molt a aquest club i no penso a marxar. Estic al lloc ideal. Aquí es treballa la base i hi ha un entrenador que té la valentia de confiar en els joves i de pujar la gent del filial.
La seva etapa de formació és atípica. Del Barça a l’Escala. I tres cops a Girona. Li va arribar a passar pel cap que el futbol no seria per a vostè?
Quan vaig deixar el Barça de cadet de primer any i vaig acabar a l’Escala em va passar pel cap que potser no em tocava ser futbolista. Però en Pitu Batlle [entrenador aleshores de l’equip escalenc] i la meva família em van ajudar molt i em van donar suport en tot moment.
Què li va passar, al Barça?
Hi vaig estar tres anys. Els dos primers d’infantil van ser bons. Em venien a buscar a casa amb taxi. Hi anava i tornava. El tercer vaig anar a viure a La Masia i no m’hi vaig sentir còmode. Soc un noi molt familiar. Tenia 13 o 14 anys i vaig decidir que la millor opció era tornar a prop de casa. Vaig passar del cadet B del Barça al cadet A del Girona, però em vaig lesionar i vaig acabar cedit a l’Escala...
Del Barça a l’Escala...
Sí. Semblava que feia cinc passes enrere, però en realitat va servir per acabar-ne fent unes quantes més endavant. Tens 11, 12, 13 anys i ja jugues amb pressió. Volia desconnectar perquè no disfrutava. Necessitava gaudir i ho trobava a faltar tot: l’ambient familiar, tranquil·litat, jugar amb els amics...
I a l’Escala va trobar aquest entorn...
Sí. Vaig jugar amb el juvenil de primera divisió i vaig debutar amb 16 anys a primera catalana. Vaig tornar a disfrutar del futbol. Em sentia millor i tots estàvem més feliços. Els meus pares, els meus germans i jo.
Fins que torna al Girona en edat juvenil, i a partir d’aquí ja surt tot rodat.
Sí. Fa dos anys vaig jugar amb el B en la lliga estatal i el curs passat amb l’A a divisió d’honor.
De fet, vostè jugava en un carril i Pedro Porro en l’altre. Tots dos estan ara a primera...
Era impensable, sí. Però hi té molt a veure que hi hagi un tècnic que aposti per la gent jove. Amb un altre entrenador és possible que l’escenari hagués estat una altre de diferent.
Eusebio és qui millors consells li ha donat?
Molta gent m’ha donat molt bons consells. I el mister és un d’ells. Des del primer dia m’ha transmès una tranquil·litat increïble. No t’imagines que a primera hi pugui haver entrenadors amb un tracte tan proper.
És curiós que el seu moment més difícil no hagi estat com a sènior, sinó com a jugador de futbol de base, sobretot l’últim any en el Barça...
Vaig tenir moments difícils, vaig plorar, vaig pensar que el futbol no era per a mi, vaig pensar que no arribaria on volia arribar... Però, vist amb perspectiva, tot això em va fer més fort.
Com a futbolista de primera divisió, li ha canviat la vida?
Està clar que, sobretot a l’Escala, vas a qualsevol lloc i la mainada es vol fotografiar amb tu i volen que els firmis autògrafs. Jo mai n’havia signat! L’altre dia els meus germans [dos bessons, de 9 anys] jugaven al Fortnite i em van posar l’auricular perquè saludés un participant en línia que, quan va sentir la meva veu, es va posar a plorar. Només va ser una anècdota, però es un exemple del que representa jugar a primera divisió.
Recorda com va reaccionar quan va entrar per primer cop a un vestidor amb jugadors com ara Stuani, Bernardo, Borja, Portu, Granell, Pere Pons...?
Amb molt de respecte i molta timidesa. Són jugadors als quals duia uns quants anys mirant i admirant. I, de sobte, et vesteixes al mateix vestidor que ells i t’entrenes amb ells i jugues amb ells. La veritat és que tots m’han ajudat molt, tot i que amb els de casa és amb els que tinc més complicitat. I amb Pedro Porro, per descomptat...
Ja s’ha canviat el cotxe?
[Riu] Fins fa poc tenia un Ibiza i ara tinc un DS7 4x4.
Les amistats també canvien?
No. Això mai. Em moc en l’ambient dels amics de sempre. Dels que mai et fallaran ni tu els fallaràs a ells. Jugar a primera no m’ha de canviar la vida més enllà que ara et coneix més gent pel carrer perquè et veuen per la tele.
Fa alguna cosa, a més del futbol?
Estava estudiant periodisme per la UOC, però fa dues setmanes vaig decidir aparcar-ho per centrar-me en el futbol perquè en pocs mesos m’ha vingut tot això a sobre i és un any molt important. A partir del setembre, però, la intenció és tornar a estudiar, però amb una planificació més acurada. Vull treure’m el grau encara que trigui més, però no vull desaprofitar tampoc l’oportunitat que m’està donant el futbol.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimecres,17 abril 2024