Girona

EUSEBIO SACRISTÁN

ENTRENADOR DEL GIRONA

“Necessitàvem fer alguna cosa diferent”

“He trobat el que buscava. Aquí el meu treball és valorat pel director esportiu i, a més dels resultats, hi ha un fons que és la clau de tot”

“Ens hem de convèncer que si enviem una pilota llarga quan tenim un bon resultat no l’estem protegint sinó que el posem més en risc”

Amb tres centrals, és més difícil igualar el mig del camp. El pivot ens dona equilibri, tant en defensa com en atac
L’equip té molt sentit de la responsabilitat i, quan no li convé fer coses, no les fa. És un procés, el rodatge ha d’anar millorant

Eusebio Sacristán (La Seca, 13/4/1964) viu una etapa de calma a Montilivi gràcies a l’acceleració del Girona, que va coincidir amb l’aposta per un sistema més propi de l’exblaugrana, després de mesos de treballar amb l’herència de Machín. El tècnic assegura que el club sempre li ha transmès confiança.

Va fer a Butarque el seu partit més intervencionista. No parava de reordenar l’equip. És el partit en què més ha gaudit com a entrenador?
El partit ho demanava. Habitualment, el que faig és preparar-lo durant la setmana. Tenint en compte la proposta del rival, preparem el que considerem que és millor per a nosaltres, el millor plantejament. En aquest cas, vam fer el mateix, però sabíem que el Leganés planteja propostes diferents durant un mateix partit, cosa que li ha donat molt bon resultat, ja que ha remuntat partits que estava perdent. Això també ens va fer estar preparats, i ens va servir per respondre als canvis que ells feien. El partit en si demanava estar atent i fer certs canvis, però el més important és la preparació prèvia.
Fins i tot va situar Muniesa de pivot. Va ser per una resposta als retocs del Leganés?
Sí. Ells van acabar la primera part amb un 4-4-2, i a nosaltres l’ajuda que Muniesa feia des del lateral esquerre ens la podia fer millor al mig. Per fer efectiva la superioritat, ja havíem treballat durant la setmana que Muniesa ens pogués ajudar des de la posició de pivot.
En el 4-1-4-1, la peça al davant de la defensa és clau. Hi van començar jugant Alcaraz i Timor. Després, Douglas. I també hi han actuat Pere Pons, Aleix o Granell. És un lloc fonamental?
És l’equilibri, sí. L’equilibri defensiu que ens permet tenir superioritat amb els centrals quan els rivals juguen amb dos puntes, però també igualar el mig del camp quan els rivals juguen amb tres al mig, ja sigui amb dos-un o amb un-dos. Quan jugues amb tres centrals, és més difícil igualar el mig del camp. Ens permet les dues coses. Defensivament, tenir l’espai cobert i igualar amb els rivals. I ofensivament, també ens permet tenir una posició a partir de la qual l’equip s’ajudi en la construcció del joc. És una peça que t’ajuda tant en defensa com en atac, en l’equilibri.
I Douglas ho té tot, això?
Douglas és el jugador que tenim a la plantilla que més característiques reuneix per poder adaptar-se millor a totes les circumstàncies que exigeix aquesta posició. Defensivament, és un noi fort, capaç d’aportar en la recuperació. Guarda molt bé la posició, que fa que el tinguis sempre allà. I amb la pilota, té molt bona tècnica i és molt bo en l’organització. Per l’equilibri, és la peça que més condicions reuneix. Després, hi ha altres jugadors que hi poden jugar, amb unes condicions diferents. En Pere pot fer el treball, però li agrada moure’s, anar a la pressió..., per tant, en una posició més avançada ens ajuda molt. Si li toca jugar de pivot, també ho fa amb una gran responsabilitat. Però sí que crec que l’eix amb Douglas el tenim molt ben cobert.
Tot va començar al Bernabéu, amb el 4-1-4-1. Va tornar a la línia de quatre en el moment més delicat. Se la volia jugar amb una idea més seva?
Realment, des del principi de temporada estava plantejant com anar a parar al que jo sempre he sentit. Entre adaptar-me al que aquest equip havia anat fent sempre i li havia funcionat, i tenint en compte també la confecció de la plantilla, em va fer pensar que tenir diverses opcions, o dues de més definides, ens podia anar bé. Va arribar un moment que estar treballant amb totes dues al mateix temps creava una incertesa que no ens ajudava. Vaig decidir apostar per una proposta i anar-li donant els matisos amb els quals em sento a gust. Això ens va permetre transitar en la lliga i anar fent punts, però va arribar un moment que amb aquesta proposta, amb aquesta decisió, els resultats no acabaven d’arribar. Jo veia que fèiem moltes coses bé, content sempre amb la mentalitat i l’entrega dels jugadors, però tot i que fèiem bé el que plantejàvem, no aconseguíem més punts. I va arribar un moment que vèiem que encaixàvem gols, i que fins i tot sent superiors perdíem. En el meu ànim de veure què més podia donar a l’equip, vaig entendre que hi ha una cosa que domino, que és una proposta que fa temps que treballo i que m’ha donat resultat. Entenia que aquest punt més que li podia donar era amb aquesta proposta. Sabia que era un dia complicat, anant al Bernabéu, però sí que estava decidit a donar-li aquest punt més a l’equip. I ens va sortir bé.
Nota l’equip més madur per assimilar els conceptes tàctics que vol?
Crec que estem en un procés, que estem començant a utilitzar aquest sistema. Sí que veiem que tot el treball que hem estat fent amb els jugadors no ha estat en va. Fem molts treballs de posició que fan que, quan volem jugar amb aquestes posicions ocupades així, la gent sàpiga què ha de fer a cada lloc. Fins i tot amb l’altre sistema també els he demanat coses semblants. Però encaixa tot més amb aquest equilibri que ens dona tenir les peces col·locades d’aquesta manera. De madur, l’equip ho és molt. Competeix molt bé. Té un sentit de la responsabilitat molt gran. Això fa que no es permeti grans llicències, sinó que fa les coses amb efectivitat. I quan veu que no li convé fer certes coses, no les fa. Això ens fa funcionar amb efectivitat, però l’experiència de situacions com la de l’altre dia ens permetrà que el rodatge sigui cada cop millor.
Vol dir que encara s’empipa amb alguna pilota llarga?
Sí, sobretot m’adono que, com que estem preparats per jugar d’aquesta manera, quan decidim jugar en llarg, perquè potser volem conservar un resultat, ens adonem que els rivals es troben més còmodes. Perquè tornen a tenir la pilota i ens comencen a crear problemes. Del que hem d’arribar a convèncer-nos és que, si treballem per això, la millor manera és posar-ho en pràctica independentment del resultat. No que si ara estem guanyant l’assegurem xutant la pilota llarga. És que no és assegurar-lo. És posar-lo més en risc. A vegades penses: ara que tenim el resultat a favor, protegim-lo. I ens anirem adonant que, en comptes de protegir-lo, el que fem és posar-lo més en risc.
Els entrenadors sempre tenen el termòmetre dels resultats. Amb aquella encallada (4 punts de 30) va tenir la sensació que passava exàmens?
No he tingut mai aquesta sensació, aquí. No. Perquè sempre he vist una resposta molt positiva per part de tothom al club. Veig com treballa la gent, la predisposició de tothom, l’ambient que hi ha al voltant de l’equip. No hi havia res que em fes pensar que m’estava deixant coses. O que hi havia coses que estaven fent malament. Estàvem tranquils perquè ho estàvem donant tot. No arribaven els resultats, però potser la lliçó que havíem d’aprendre era que necessitàvem fer alguna cosa diferent. Ho hem fet, i ha funcionat. I la clau no és només això, sinó tot el treball que hem estat fent, que té més sentit amb aquesta fórmula.
Hi ha entrenadors que amb ratxes similars han caigut. Com ho percebia vostè?
Quan vaig acceptar venir a Girona va ser perquè m’atreia aquest club. I una de les raons principals és per com veig que s’hi treballa. Sé que la màxima responsabilitat la té Quique, que és el director esportiu. Hi ha els amos, que volen que el club vagi en una direcció, però han decidit confiar en una figura, la del director esportiu. I jo sé que el meu treball estarà valorat pel director esportiu. I confio molt en el meu treball. Sé que no hi haurà res al voltant que faci que la gent es posi nerviosa. Més enllà d’analitzar el treball. I com que en aquest sentit estic tranquil, això em fa pensar que venir a Girona ha estat una molt bona decisió. He trobat el que buscava. Volia trobar un lloc on se’m valorés pel treball, no pels resultats. Treballem perquè arribin els resultats, però també hi ha un fons. I aquest fons és la clau de tot. Perquè si el fons és bo els resultats seran bons.
Va passar del +10 de marge al mínim, i ara al +9. Ha estat vital perquè la confiança creixi?
És confiar en el treball, és confiar que les coses s’estan fent bé i és confiar en la mentalitat i el compromís d’aquesta plantilla, que et dona una gran tranquil·litat. La responsabilitat que tenen tots els jugadors. Hem treballat en la línia que ho estàvem fent, ens ha arribat la bona ratxa, però queda molt de camí encara per arribar a l’objectiu. I hem de continuar treballant en la línia d’humilitat i perseverança que estem fent fins que arribem a la meta.
Firma el dissetè lloc?
Jo soc sempre molt ambiciós i vull el màxim. Ara mateix penso en el màxim a què podem aspirar, però el que vull és arribar a l’objectiu principal. Quan hàgim arribat a la permanència matemàtica, satisfets, i a partir d’aquell moment fer el màxim nombre de punts.
Pere Pons i Granell, amb un paper discontinu al principi, tornen a ser fixos. Ha arribat a la conclusió que són necessaris en aquest Girona?
Sí. He anat descobrint a poc a poc, dia a dia, el que suposen i per què han aconseguit ser jugadors tan importants per a aquest equip. La constància, determinació, disciplina, compromís, intel·ligència..., tenen uns valors molt positius que els han fet arribar fins aquí. Amb mi, els ha passat una mica el mateix. Desconeixia aquests valors que tenien, i quan arribes jutges més per les coses purament futbolístiques. Van posant aquests valors cada dia i te’n vas adonant. Són valors molt importants per a un equip. I amb aquest sentiment d’identitat que tenen, poden donar un plus que ens va molt bé.
Se sent responsable de la consolidació de Porro i la irrupció de Valery?
Em sento content d’haver descobert que en aquest club hi ha un treball de base molt bo i que en puc recollir els fruits. Són jugadors que estan tenint l’oportunitat, han respost bé i ens han ajudat molt. Per tant, molt content per ells, pel club i pel futur del club. Ens indica que hi ha matèria al planter per pensar que el Girona es pot convertir, per què no, en un club de planter. I que el planter sigui la base d’aquest equip i aquest club en el futur.
Al començament, tenien molts partits que no acabaven de tancar. Ho han corregit, amb l’excepció del Girona-València?
Els últims resultats han estat bons. Centrem-nos en el present, i tant de bo s’allargui aquesta dinàmica.
L’enrabia més el 2-3 del València, el 3-2 del Betis o el 2-2 al camp del Llevant?
Al camp del Llevant, guanyàvem i teníem un jugador més. No vam saber gestionar els últims minuts, i en vam aprendre. Al camp del Betis, és més una acció aïllada [penal de Douglas], de concentració, i també n’hem après. I contra el València, va ser dur. Em va suposar més empipament que altres dies. Però també crec que ha estat un aprenentatge que ens ha de servir per gestionar millor els últims minuts i tenir més el control sense arriscar-nos en excés, sense perdre el cap. Espero que totes les vivències ens serveixin per créixer com a equip i que, quan ens hi tornem a trobar ho gestionem millor.
I del contrast entre Montilivi i fora, hi ha alguna explicació?
No, no he trobat cap explicació. Encara queden uns quants partits a casa i confiem no pas capgirar-ho, perquè el més important és sumar punts, però sí donar alegries a l’afició.
La segona part del Bernabéu queda com la millor fotografia d’aquest equip?
Bé, a Vallecas vam fer un partit molt complet. De molta concentració, amb intensitat en tot. Allò del Bernabéu va ser molt bonic, pel joc, pel fet de dominar el Madrid, però també és veritat que el rival no t’exigeix tant com el Rayo, que amb deu és capaç d’acumular molts homes a dalt. Crec que hi ha fases en què l’equip es comporta molt bé, i n’hi ha per estar-ne satisfet, però crec que tenim marge de millora i que en el futur podré viure dies en què estaré més content.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)