Superada l’última aturada de la competició per compromisos internacionals, el Girona-Athletic Club de demà al vespre a Montilivi (21 h) obrirà la sèrie definitiva que concretarà tots els premis i càstigs de la trajectòria de primera divisió. Per dalt, el Barça té el títol molt ben encarrilat, però hi ha discussió tant pel segon lloc com per l’últim bitllet per a la Champions i els de l’Europa League. I per baix, l’Osca i el Rayo són els que ho tenen més complicat, però es resisteixen a donar-se per vençuts. Tot plegat quedarà resolt en les deu últimes jornades, un compte enrere que per al Girona ha de ser acabar de fer la feina per estalviar-se patiments. Envalentit per les tres victòries consecutives com a local, que han tapat el pèssim balanç a Montilivi, el Girona arriba als deu últims partits amb la tranquil·litat del coixí de nou punts respecte a la zona de permanència, però conscient que encara ha de pedalar.

Corregir uns números desastrosos a Montilivi –cap victòria local des de fa cinc mesos, contra el Rayo Vallecano– és un dels reptes que té el Girona en la recta final del campionat. Demà arriba l’Athletic Club a l’estadi, que també han de trepitjar tres equips que ara mateix són per sota dels blanc-i-vermells en la classificació: l’Espanyol (13è, amb els mateixos punts), el Vila-real (16è) i el Llevant (15è), ja en la penúltima jornada. De fet, el Girona s’ha d’enfrontar encara a cinc dels vuit rivals que té més avall en la classificació, i li convindrà afinar sobretot en un mes d’abril exigent i, si s’encalla gaire, perillós. Després de jugar contra l’Athletic, l’Atlético i l’Espanyol en vuit dies, el Girona se les heurà amb el Vila-real, el Celta i el Valladolid (visites consecutives a Balaídos i Zorrilla), tres conjunts en plena lluita per eludir el descens de categoria. Tot plegat, en una fase molt atapeïda de la competició, amb sis partits programats a l’abril. De fet, passaran 51 dies entre el primer dels deu últims partits de lliga i el 19 de maig, en què hi ha programada la clausura de la competició, amb la visita del Girona a Vitòria.

Amb 34 punts, el Girona farà bé de superar amb escreix els 40. Contra els mateixos rivals, va acumular 14 punts en la primera volta, que l’enfilarien fins al 48 si repetís resultats. La recta final del curs anterior va ser pobra per als blanc-i-vermells. De fet, va arribar just després d’un Girona-Deportivo (2-0) que alimentava el somni europeu, amb 43 punts (9 més que els d’ara). El compte enrere va començar amb un 6-3 al Bernabéu, l’inici d’una davallada. Els de Machín van perdre sis partits, en van empatar dos i només en van guanyar dos –el segon va ser a Las Palmas, ja l’últim dia–, a un ritme insuficient per aspirar a llocs europeus, amb 8 punts dels 30 últims. Si els reproduís ara, faria 42 punts. La referència, però, serveix de poc, perquè el Girona va assegurar de manera prematura l’objectiu únic del curs abans de somiar en Europa.