Tots els mesos són importants i cap partit no és sobrer, però l’abril que avui comença està marcat amb vermell en el calendari del Girona. Es un mes decisiu i atapeït de partits (sis), de què algun té pinta de partidàs, no pas per l’espectacle futbolístic que hi pugui haver, sinó per la transcendència que poden tenir els punts. Els d’Eusebio estan obligats a fer un gran esforç que, si surt bé, tindrà el premi d’un any més d’estabilitat en primera divisió. I amb els temps que corren, aquesta seria una gran notícia, perquè el club aconseguiria el propòsit número u que es va marcar en l’inici de curs i que no és cap altre que allargar tant com es pugui la supervivència en l’elit.

Aquests sis partits que es concentren en el mes d’abril van ser prou productius en la primera volta. El Girona només va perdre contra el Sevilla (2-0); va puntuar contra l’Atlético (1-1) i el Valladolid (0-0, en la primera jornada de lliga), i va derrotar l’Espanyol (3-1), el Vila-real (0-1) i el Celta (1-0). Calcant els mateixos signes, els d’Eusebio s’enfilarien fins als 45 punts, de sobres per estacar la permanència i que convertirien els tres partits del mes de maig en un camí de roses en què l’únic al·licient seria escalar com més llocs millor en la classificació per aconseguir més botí econòmic, una de les variables en els ingressos de la lliga.

Tot i que el Girona obrirà foc en les dues jornades entre setmana (els seus partits al Wanda i al Nuevo Zorrilla seran dimarts), els horaris no han castigat els d’Eusebio si es fa la comparació amb el descans que tindran els rivals. El moment de més concentració són els dos desplaçaments seguits a Vigo (dissabte) i Valladolid (dimarts), en què el tècnic haurà de tirar possiblement de rotacions.