Enmig de les garrotades

Queden vuit partits de lliga i el Girona faria bé d’assegurar com a mínim vuit punts més. La zona baixa de primera divisió bull, i el conjunt blanc-i-vermell ha passat de viure un context de tranquil·litat relativa, a partir de les tres victòries seguides a camp contrari, a veure’s abocat de ple a la lluita per eludir els llocs que ningú vol ocupar. Queden encara moltes garrotades per repartir, però l’equip d’Eusebio té quatre partits consecutius, concentrats en disset dies, que determinaran el grau de dramatisme i alarmisme amb què afrontarà la recta final. Per començar, dos partits seguits a Montilivi, la seva creu.

Les derrotes contra l’Athletic i l’Atlético han tenyit d’urgència el duel de dissabte contra l’Espanyol. Els de Rubi tampoc tenen gaire marge –un punt més–, però trencar la pèssima dinàmica com a locals és fonamental perquè els blanc-i-vermells comencin a espolsar-se fantasmes. Vuit dies més tard, hi ha una altra cita a Montilivi, contra el Vila-real, que acumula dues garrotades –del 0-2 al 3-2 a Balaídos i del 4-2 al 4-4 a última hora contra el Barça– i que visitarà els gironins enmig de l’eliminatòria d’Europa League contra el València.

En una fase de calendari irregular, després dels dos partits seguits davant l’afició en vindran dos a fora, en un espai molt breu –del dissabte 20 al dimarts 23– i contra rivals directíssims, sobretot si no s’han fet els deures a Montilivi. La lectura positiva és el balanç contra els quatre pròxims rivals, ja que en la primera volta hi va acumular tres victòries i un empat. Si fos capaç de reproduir-ho, o com a mínim acostar-s’hi, la feina estaria resolta.

Quedaran després, en l’últim mes de competició, el Sevilla, el Getafe, el Llevant i l’Alavés. Abans, però, convindrà molt no haver-se encallat, perquè els 34 punts que semblaven molt botí després de visitar Butarque s’entreveuen ara, dues jornades més tard, poca cosa.