“A mi, de petit, el que m’agradava era estar a prop de la porteria per poder fer gols.” Així rememora Cristhian Stuani els seus inicis futbolístics, a Tala, la seva ciutat, on va créixer al costat d’una pilota, amb els tres pals entre cella i cella i el plaer que provoca marcar com a necessitat per viure. Golejador des del bressol, doncs, els gols van dur-lo a Europa amb vint anys, a Itàlia concretament, al Reggina, i després de poques oportunitats va desembarcar al futbol espanyol.

Albacete, Llevant i Racing de Santander van disfrutar de les dianes del davanter centre, que no es va quedar enlloc més d’un curs, sempre cedit per la Reggina, fins que l’estiu del 2012 l’Espanyol, l’equip amb el qual es retrobarà dissabte a Montilivi, el va comprar. “Ens oferirà arguments diferents”, deia aleshores el tècnic de l’equip, Mauricio Pochettino. “Té bona presència física, bon joc aeri i d’esquena a porteria també té gol”, justificava el preparador sobre l’ariet, a qui només va poder dirigir tretze jornades, abans de ser destituït, un adeu que, de rebot, va obrir a Stuani una nova dimensió.

I és que el relleu de Pochettino va ser Javier Aguirre, un tècnic peculiar, particular, amb una manera de fer genuïna i que va inventar-se, contra pronòstic, una nova posició per a l’uruguaià, que durant tota la seva vida, des que era petit i l’únic que volia era estar a prop de la porteria per fer gols, només havia jugat de davanter centre. El Vasco, doncs, aconsellat pel segon entrenador, Alfredo Tena, el va posar d’extrem dret, una idea que va semblar un disbarat en un principi, però que va acabar funcionant. Partint des de la banda, Stuani aportava treball, descarregava, també era una sortida en el joc aeri i, com no podia ser d’una altra manera, contribuïa en el gol, ja fos deixant la banda i entrant al seu hàbitat, l’àrea, o assistint, ja que es va destapar com un bon centrador. “Fa una gran feina; guanya pilotes per dalt, les baixa i ens ajuda a defensar”, aclaria Aguirre, parlant d’un experiment amb èxit i al qual va donar continuïtat durant les dues campanyes que va entrenar el conjunt blanc-i-blau, en les quals l’atacant va marcar set (sis sota la direcció d’Aguirre) i sis gols, respectivament, en la lliga. “He jugat tota la vida de 9, soc un jugador d’àrea, però jugaré en la posició que l’entrenador cregui que ajuda més l’equip”, explicava un Stuani que va rendir de forma òptima en aquesta demarcació, fins al punt que va obrir-li les portes del combinat de l’Uruguai. D’aquesta manera, Óscar Tabarez el va convocar per disputar el mundial del Brasil el 2014. “Com a davanter centre potser hauria estat més difícil amb gent com Cavani o Luis Suárez”, reconeixia aleshores l’ara futbolista del Girona.