Els resultats de les últimes jornades han dibuixat un escenari complicat a Montilivi, però enmig de la foscor que suposa no haver guanyat un partit a casa des del mes d’octubre i encadenar tres derrotes l’última setmana hi ha un nom que continua brillant: Cristhian Stuani. Unes molèsties al soli de la cama dreta el van fer caure de la convocatòria per jugar al Wanda Metropolitano contra l’Atlético i l’equip el va trobar a faltar en la punta d’atac. Durant els dies previs al duel contra l’Espanyol, el davanter uruguaià va fer patir de valent els aficionats blanc-i-vermells, que conscients de la seva ascendència en el joc dels gironins i de les seves espectaculars xifres golejadores, tenien clar que la seva presència al terreny de joc era un argument clau per vèncer en el duel català. Fruit de la necessitat de puntuar del Girona, Stuani va passar moltes hores amb els fisioterapeutes i els recuperadors i l’esforç de tots plegats va tenir una primera recompensa. El 7 dels gironins va poder ser a l’equip titular i, d’entrada, el seu rendiment no es va veure marcat per les molèsties físiques que l’havien acompanyat els anteriors dies.

Contra el seu exequip, l’Espanyol, Stuani va tornar a viure una intensa batalla amb els centrals blanc-i-blaus. Aquesta vegada, en la pugna per despenjar i rematar pilotes no hi havia David López –amb qui en els anteriors duels se les havia hagut de valent–, però va ser el seu substitut, Naldo, qui li va complicar més les coses. El central brasiler va focalitzar la seva feina a no deixar que Stuani toqués pilotes amb el cap, i la realitat és que en la majoria dels casos li va guanyar la partida. Mesell com és, Stuani no va abaixar els braços i va saber patir en el cos a cos per així intentar generar alguna ocasió clara de gol per als seus companys.