Intensos però estèrils

La millor notícia en l’onze va ser, de llarg, el retorn de Stuani, que amb una cama és millor que la resta de davanters de l’equip junts. Va sobtar, però, la segona suplència seguida de Raúl García Carnero, més lateral que Muniesa i millor centrador. O l’absència de Douglas Luiz, a qui Eusebio va relegar a la banqueta sabent que és el futbolista que millor li encaixa en el 4-1-4-1 i també que ofereix millors prestacions quan surt d’inici que no pas quan ho fa en les segones parts. L’altra gran sorpresa va ser la titularitat de Choco Lozano, que va passar davant de Patrick Roberts. L’hondureny va començar enganxat a l’esquerra, però a l’equador de la primera part va permutar la posició amb Portu. El tècnic va confiar la posició de Douglas a Pere Pons –impagable en la pressió i la recuperació, però amb una sortida de pilota menys neta que el brasiler– i va situar davant seu Borja García i Granell a cama canviada.

No va fer gens mala pinta el Girona en els primers minuts. Els locals van sortir endollats i molt accelerats. L’Espanyol va necessitar una alta dosi de concentració per evitar veure’s a remolc des dels primers minuts. Naldo i Hermoso van ensenyar la llesca a Stuani quatre vegades en deu minuts, insuficient per desactivar l’uruguaià, que sempre hi és. Això sí, al pitxitxi li van faltar tres números més de peu per rematar una pilota solta dins l’àrea i un pam més per arribar a una pilota no gaire precisa de Portu des de la línia de fons. El murcià també va perdonar l’1-0 en una acció en què se li va fer de dia. Els locals, que van estar bé en defensa i fins a tres quartes parts de camp, també van grinyolar en les accions d’estratègia.

L’Espanyol va fer poc també en atac. Hi va haver molts metres entre el mig del camp i les dues referències ofensives. Però mentre que Borja Iglesias va fer un partit intranscendent, Wu Lei es va intentar guanyar les garrofes i va atemorir Montilivi després de robar la cartera a Muniesa i de treure els adhesius a Bernardo per velocitat. El xinès, per sort, no va aconseguir rematar entre els tres pals.

De cap al precipici

L’Espanyol no va trigar ni quaranta segons a provar sort, però la percepció que els visitants van entrar al terreny de joc millor que els locals es va fer cada minut més evident. Un cop més, el Girona estava a la gespa en cos però sense ànima. Bounou gairebé va convertir en el 0-1 una centrada inofensiva de Wu Lei. I l’acció defensiva de Muniesa i Bernardo que va acabar amb l’assistència de gol a Darder va ser de riure, per no plorar.

Aquesta vegada, Eusebio no va esperar ni que el seu equip posés la pilota en joc després del 0-1 per fer entrar Roberts. Poc després va buscar més fluïdesa amb Douglas. El Girona no va trobar profunditat i quan la va trobar, gairebé totes les centrades van ser deficients. L’àrbitre també va ajudar a bloquejar més els locals amb un repertori desigual de faltes i faltetes a favor i en contra. De fet, en l’1-1, qui va sortir al rescat del Girona va ser el VAR i no pas Prieto Iglesias, que es va fer l’orni. L’infal·lible Stuani no va perdonar i va transformar el setzè penal seguit a primera per anotar el seu divuitè gol del curs.

Montilivi es va despertar en el mateix moment que a Eusebio li va passar pel cap el partit del València. En comptes de Doumbia va fer sortir Ramalho. El punt no era un bon negoci, però era un mal menor. Fins que Darder ho va tornar a provar i entre el vent, el pal i Bounou, la pilota va acabar a les xarxes i el Girona va entrar oficialment en depressió.