Girona

Zero de divuit: i ara, què?

El Girona no reacciona a Pucela, encadena la sisena derrota i avui pot caure en zona de descens cinc anys després

El club ha de decidir en poques hores si allarga la confiança en el tècnic o busca un revulsiu a la desesperada

Ni un xut entre pals en 90 minuts

VALLADOLID 1 GIRONA 0

GOLS:1-0 (67’) Míchel.ÀRBITRE:Martínez Munuera (col·legi valencià).Targetes grogues:a Óscar Plano (13’), Enes Ünal (25’), Rubén Alcaraz (63’) i Kiko Olivas (91’), del Valladolid, i Muniesa (23’), Juanpe (34’) i Stuani (91’), del Girona.Targetes vermelles:cap.PÚBLIC:19.106 espectadors a l’estadi José Zorrilla de Valladolid. GIRONA: Bounou Juanpe
Bernardo Muniesa
Doumbia (76’) Ramalho Pere Pons
Pedro Porro (87’) Granell Raúl García
Douglas Luiz (64’) Borja García Portu Stuani
RESTA DE CONVOCATS: Gorka (p.), Choco Lozano, Alcalá i Roberts
VALLADOLID: Masip Moyano Kiko Olivas
Calero
Joaquín (64’) Nacho Óscar Plano
Toni Villa (77’) Míchel
Rubén Alcaraz
Waldo Sergi Guardiola Enes Ünal
Hacen (88’)
RESTA DE CONVOCATS: Yoel (p.), Moisés, Borja i Miguel de la Fuente

Bloquejats, perduts, negats, tenallats, desorientats, moribunds... Qualsevol substantiu, adjectiu o verb catastrofista encaixa a la perfecció a l’hora d’explicar la situació dels gironins, que ahir van sucumbir en el partit del pànic contra un rival que tenia fins i tot més arguments que els d’Eusebio per saltar a la gespa acollonit. Però, al Girona, altre cop li va sortir creu. Altre cop va ressuscitar un rival. Altre cop va fer una palada on s’està cavant la seva pròpia tomba. Avui pot caure en descens cinc anys després, només quatre jornades abans del final de lliga, quan el marge de reacció ja és ínfim. I el club s’haurà de plantejar què fa amb Eusebio Sacristán: o li dona crèdit fins al final o busca un revulsiu en un intent, ja a la desesperada, per capgirar una situació que sembla irreversible. Ahir, ni un xut entre els tres pals. El balanç, un zero de divuit desesperant. Dramàtic és poc.

Primera part plana

Estava escrit, després del 2-1 a Vigo, del 0 de 15 i de les paraules de Cristhian Stuani després de l’última derrota, que Eusebio havia de tornar sí o sí al sistema Machín, que és el dibuix a partir del qual es va estructurar l’actual plantilla. La defensa de quatre va servir per sorprendre el Bernabéu i per moure la cua algunes jornades més, no gaires, però ja feia setmanes que els rivals li havien pres la matrícula a un equip que ja no en feia prou amb sacsejades en els onzes, sinó que necessitava canvis més estructurals.

La por, per no dir el pànic, va presidir una primera meitat en què la consigna de Sergio González i la d’Eusebio Sacristán va ser la mateixa: no equivocar-se. El tècnic del Girona va poblar la defensa amb tres centrals, dos carrilers i molt d’ofici. I tots els jugadors van tenir clar que el zero a la porteria de Bounou era prioritari. Des del bàndol del Girona, fer el partit el més llarg possible era vital per provocar que el Valladolid s’acabés precipitant i desguarnint-se. Però en els primers 45 minuts Masip no va tocar ni pilota i, en canvi, Bounou va salvar l’1-0 en una intervenció providencial després que Waldo s’hagués quedat sol. Tot quedava obert per a la segona part. Tot i que el joc del Girona no era per tirar coets, el partit estava dins el guió.

1-0 i cames ajudeu-me

La sensació que el Valladolid va sortir amb una marxa més després del descans no va trigar a instal·lar-se a Zorrilla. El Girona va fer un pas massa enrere i va deixar que els locals inclinessin el camp. Va començar a jugar amb foc. Fins que es va cremar. En l’1-0, Enes Unal va fer el que va voler a dins l’àrea i va donar una assistència per Michel, que va clavar la pilota lluny de l’abast de Bounou. El drama estava servit perquè estava escrit que l’equip que encaixés el primer gol, lleparia.

Amb l’1-0 va començar un altre partit. I el Girona va començar a moure’s pel camp com un pollastre sense cap. El primer canvi d’Eusebio va ser posar Douglas i reubicar Granell al carril. El segon va ser posar en escena Doumbia, que potser fa 10 anys sí que va ser un bon jugador. I el tercer canvi va arribar a misses dites i no va ser ni tan sols Roberts, sinó Porro.

El Valladolid va fer el seu partit, que va ser intentar no jugar més a futbol. Alcaraz tot sol va perdre més de dos minuts fingint una falta. I com ell, d’altres. Era el que tocava. El Girona, en canvi, necessitava ocasions i gols. I l’única cosa que va aconseguir va ser dominar, però de manera estèril. Masip no va haver de fer ni una sola intervenció. Zorrilla va patir perquè el Valladolid també sap que són els finals cruels. Però el Girona, més enllà d’arribades per bandes i centrades inofensives, poca cosa va fer. I l’estratègia, que el curs passat va ser un dels grans actius de l’equip, ara és un tip de riure. Amb tres torres i Stuani, l’equip va ser incapaç de rematar un sol córner. El Girona va acabar amb tres centrals i set jugadors atacant de la manera més desorganitzada possible. De fet, va estar més a prop el 2-0 que l’1-1 que, vist el que es va veure, hauria estat un petit miracle. Per al gran miracle, queden 4 partits.

LA PRIMERA PART

El Valladolid i el Girona van tenir pànic a perdre i van prioritzar no equivocar-se

UN PAS ENRERE

El Girona va jugar amb foc en la segona part fins que es va acabar cremant (1-0, 66’)

TOTS A CÓRRER

Després del gol local, van arribar les presses i els canvis, que no van canviar gaire res

CAP OCASIÓ

El domini final va ser intens i estèril, i amb l’estratègia el Girona ja no fa ni pessigolles

MINUT A MINUT

7’ Waldo retalla a Ramalho i prova el xut des del vèrtex de l’àrea. Bounou atura en dos temps.
24’ Centrada des de la dreta en una falta lateral, Ünal controla la pilota amb les mans i remata a fora. L’àrbitre anul·la l’acció. 27’ Stuani cedeix a Borja García, que fa la centrada, però Calero salta més que Portu i refusa.
27’ Waldo fa la paret amb Ünal i quan prova el xut a dins de l’àrea Bounou tapa espais i atura. 30’ Obertura de Granell cap a Ramalho, que fa la centrada al primer pal, on hi havia Stuani. Calero, providencial, s’avança i refusa l’esfèrica.
44’ Ünal fa la passada picada cap a Sergi Guardiola, que remata i fa gol. L’assistent i després el VAR confirmen el fora de joc del davanter.
63’ Rep Waldo a la frontal, controla molt bé, retalla i prova el xut amb rosca, que atura Bounou.
65’ Refús de Masip al segon pal, Borja García prova el xut i Bernardo posa la punta de la bota. L’esfèrica surt vorejant el travesser.
67’ Rep Ünal a l’interior de l’àrea, es regira i cedeix a la frontal cap a Míchel, que es treu de la màniga un gran xut i supera Bounou (1-0).
73’ Waldo fa l’obertura cap a Óscar Plano, que prova un xut amb rosca i topa amb el pal.
78’ Bona excursió de Pere Pons, que arriba a l’àrea petita, però Masip li bloqueja la centrada.
92’ Contracop del Valladolid. La pilota arriba a les botes de Sergi Guardiola, que prova el xut des del vèrtex als núvols.
95’ Bounou puja a rematar un córner, però el refús acaba a les botes de Toni Villa i xuta a porteria buida a fora.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.