Girona

Miracles més grossos hi ha hagut

Tot i haver caigut en descens a quatre partits del final, el Girona ha superat tres situacions molt més delicades que l’actual des que juga en la LFP

En cadascun d’aquests cursos, el club va destituir un entrenador (Cristóbal, 2009/10) o dos (Agné i Uribe, 2011/12 i Ricardo Rodríguez i Javi López, 2012/13)

Cinc anys, feia que el Girona no queia en descens. I el penúltim dia que hi va ser, a Ponferrada, gairebé va acabar arrossegat a segona B, perquè a El Toralín va afrontar un d’aquells caixa o faixa en què tant la derrota com l’empat el deixaven fora de la Lliga de Futbol Professional (i la Ponferradina va marcar l’1-1 en el minut 72). Però aquell Girona tenia set vides i se’n va sortir. Amb Machín al capdavant. Al límit i amb unes dificultats terribles. Amb un triomf agònic. Amb una gesta que podria qualificar-se d’irrepetible si no fos perquè, en les temporades 2011/12 i 2009/10, l’equip de Montilivi també es va salvar per la campana. O per un miracle. O perquè tots els astres i alguna cosa més es van alinear. Van ser tres permanències redactades pel mateix guionista que uns anys més tard va escriure aquell cruel final de l’ascens frustrat contra el Lugo.

Una situació diferent

Malgrat que el Girona està en zona de descens, el drama no està en la classificació en si –a un punt del dissetè, que en realitat són dos perquè el Valladolid li guanya el goal-average–, sinó en l’estat de forma de l’equip. És possible que els d’Eusebio en facin prou amb dues victòries per salvar-se. El problema és que només queden quatre partits i que han perdut els sis últims. I que no és només el 0 de 18, sinó la depressió en què sembla que s’ha instal·lat el conjunt d’Eusebio, que diumenge rebrà un rival que lluita per un quart lloc que porta a la Champions.

Curiosament, i a diferència de les tres salvacions al límit que es van produir a segona A, el club ha confiat només en un entrenador i no ha gastat el comodí del relleu. Eusebio Sacristán va ser ratificat dimecres pel director esportiu, Quique Cárcel. No fa l’efecte, tot i que la construcció de la frase no sembla del tot contundent –“la idea és que Eusebio continuï”– que es pugui interpretar entre línies que hi ha un ultimàtum. Amb només tres jornades per disputar, no hi hauria pràcticament marge per a res.

En les dues últimes permanències, les apostes salvadores van arribar en la recta final però no tan al límit: Salamero i Rubi, quan faltaven dotze jornades i Pablo Machín, quan en faltaven tretze.

2

3

1

El penal de Kiko Ratón

La tarda era plujosa i Montilivi ni es va omplir el dia que el Girona s’hi jugava la vida. Tot just era el segon any de l’equip blanc-i-vermell a la Lliga de Futbol Professional i l’efecte de l’ascens semblava haver desaparegut de manera força inexplicable. A l’estadi hi havia 5.972 espectadors, o probablement algun menys, perquè aleshores les xifres d’assistència solien inflar-se. Tot i que el Girona depenia d’ell, la jornada pintava dramàtica, perquè l’atzar va voler que set dels nou equips que es jugaven la vida en l’última jornada s’enfrontaven a equips que estaven més ben classificats però que no s’hi jugaven res. Tot i que el Girona va començar la jornada 13è, hi havia una carambola maquiavèl·lica –només una entre 216 combinacions, però del tot factible– en cas de derrota que l’enviava a 2a B, que era un triple empat amb Las Palmas i el Nàstic. De fet, en el minut 92 el Girona era equip de segona B perquè perdia per 0-1 i tots els resultats en els altres camps (alguns amb un tuf de socarrim increïble) el perjudicaven.

Montilivi estava absolutament resignat al descens quan Juanma va entrar a dins l’àrea i va ser obstaculitzat per un futbolista del Múrcia. L’àrbitre, José Antonio Teixeira Vitienes, va assenyalar penal i va accelerar fins a l’infinit el cor dels seguidors del Girona. Narcís Julià, el tècnic, no va voler ni veure-ho. Gairebé tots els jugadors van córrer en sentit oposat cap al punt fatídic. Menys Kiko Ratón, possiblement el pitjor llançador que tenia l’equip, però el futbolista més decidit de tots i l’únic que va prendre la responsabilitat. Tothom té encara al cap aquella imatge: el davanter va xutar des dels onze metres, Alberto (ara al Cadis) el va aturar, però la pilota se li va esmunyir per sota el cos –beneïda pluja!– i es va consumar la mare de tots els miracles en un any amb gravíssims problemes econòmics.

Machín, del zero a l’infinit

Jornada 29: el Girona perd per 4-0 al camp del Sabadell, és cuer i decideix fer fora Javi López. L’entrenador barceloní va durar onze partits (una victòria, sis empats i quatre derrotes), després que el club hagués prescindit de Ricardo Rodríguez en la jornada 18 (cinc triomfs, sis empats i set derrotes). La tercera aposta per a la banqueta és un semidesconegut que es diu Pablo Machín, amb experiència en el Numància i amb ganes de tornar a la roda. El nou entrenador comença amb el peu esquerre (0-1 contra el Múrcia i 3-1 al camp de l’Sporting) i en la jornada 31 la permanència sembla una missió impossible, perquè el Girona és cuer i la salvació està vuit punts per sobre. Pablo Machín va arribar sol (aquí es va trobar d’ajudants Jordi Guerrero, Jordi Balcells, Diego Tuero i Manu González), amb un sou gairebé de mileurista i gairebé amb tot perdut. “Per capgirar una situació així s’ha de fer una cosa diferent de la que han fet els altres”, va dir. I quan ja ningú feia servir el sistema amb tres centrals, el va instaurar (a partir del 5-3-2, perquè l’edificació va començar per ser sòlids a darrere) i el va anar evolucionant. El dibuix es va acabar ennuegant a la majoria de rivals i el Girona va començar a treure el cap de mica en mica. Els primers rèdits de Machín (3-1 contra l’Alcorcón i 0-0 al camp de l’Hèrcules) ni tan sols van servir per abandonar la cua. Però amb una feina de formigueta, punt a punt, pas a pas, el Girona va deixar per sota alguns rivals (l’Hèrcules, el Jaén i l’Alavés) fins que es va arribar a la dramàtica jornada 41. L’empat a Ponferrada el condemnava matemàticament al descens, però Ortuño va fer l’1-2 en el minut 79 i Becerra va treure una mà salvadora en l’afegit. El Girona va entrar en zona de descens en la jornada 42, però sabia que guanyant el Deportivo (ja ascendit) se salvava. Amb aquell 3-1 va començar tot.

Salamero-Rubi i el Vila-real

Raül Agné va durar 20 jornades a la banqueta. Es va menjar els torrons gràcies a un 3-2 contra el Nàstic just abans de Nadal, però dos partits seguits a Andalusia per donar la benvinguda al 2012 no li van provar (Còrdova, 1-0 i Recreativo, 3-0) i va ser destituït després de perdre al Colombino. El va rellevar Josu Uribe, però va durar 10 duels (amb un balanç de dos triomfs, dos empats i sis derrotes). En un curs absolutament esperpèntic –dos presidents, dos directors esportius, dos directors generals, vuit fitxatges d’hivern i dos assessors a l’ombra d’un propietari, Josep Delgado, que va desaparèixer per problemes amb la justícia espanyola i la polonesa–, hi va haver una nova aposta a la banqueta. També surrealista, perquè el Girona va repescar l’exdirector esportiu Javi Salamero, que estava dirigint el Farners, a 1a catalana, perquè entrenés la plantilla fent tàndem amb Rubi. Quan van assumir l’equip, el Girona era penúltim amb els mateixos punts que el cuer, el Nàstic. I la permanència semblava una utopia. Salamero i Rubi es van estrenar amb una revitalitzadora victòria a Montilivi contra el líder, el Deportivo (1-0), i l’estat anímic de la plantilla es va girar com una mitja. Des d’aquell dia, el vent va bufar a favor. I la salvació, de manera inversemblant, es va lligar matemàticament a tres jornades del final. Precisament derrotant el Vila-real B (2-1) pocs dies després de saber que només hi havia tres places de descens perquè el filial groguet (va acabar 12è) estava sentenciat, arrossegat pel descens del primer equip. Amb Salamero i Rubi, el Girona va sumar 25 punts de 36 possibles.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)