Girona

Què ha passat i què passarà?

El Girona haurà de pair un descens que dissabte serà un fet i posar-se a treballar per mirar de recuperar la plaça perduda

La primera idea de la propietat es mantenir l’aposta pel projecte

Seria del tot inversemblant que la seva vinculació no s’acabés després de tancar la lliga a Vitòria

L’únic equip de primera divisió que ha puntuat al Bernabéu (1-2) i al Camp Nou (2-2), l’equip que va eliminar l’Atlético de la copa i es va plantar a quarts de final, l’equip que ha guanyat la supercopa de Catalunya i l’equip que té Cristhian Stuani, baixarà dissabte a segona A. La temporada que va començar amb el 4-1 de benvinguda en el Costa Brava contra el Tottenham (finalista de la Champions), acabarà en drama després d’una trajectòria erràtica que mereix moltes preguntes.

Qui donarà explicacions després del descens virtual?

Diumenge, més enllà d’Eusebio plorant i algun jugador, ningú no va parlar. Ni la propietat ni el president ni el director esportiu. Ahir, tampoc. Amb l’excusa que el descens no serà matemàtic fins dissabte tenen una setmana per rumiar qui dona la cara i què diu. Guardiola i Soriano, o fins i tot Mas-Bagà, haurien de sortir a confirmar el que van dir en el seu dia que un descens (ja no hipotètic) no faria trontollar el projecte. Delfí Geli, ja se sap el que dirà, que el descens ha estat un cop dur però que el club és fort i que la vida continua. Quique Cárcel també té molt a dir-hi sobre tot el que ha acabat passant. I si el director esportiu acaba assumint tota la culpa per no apuntar més amunt és que això d’acceptar ser l’ase dels cops va amb el seu sou.

S’ha fallat en la planificació, amb només dos fitxatges?

No s’explica de cap manera que no hi hagi hagut una renovació més a fons en un club nouvingut a primera divisió sabent que el segon any sempre és el més complicat. Del curs passat, el Girona va perdre principalment dos grans actius: Machín i Maffeo. Es van compensar amb Eusebio i Doumbia. El gran esforç va ser per dos jugadors que ja hi eren, però que només de traspassos van costar més de 8 milions: Mojica i Muniesa. També es van escapar dos jugadors amb caràcter (Rubén Alcaraz i Timor) a qui Eusebio havia confiat el lloc de pivot durant la pretemporada i que probablement haurien estat útils. A l’hivern, l’únic fruit va ser Raúl García Carnero, un suplent del Leganés a qui només es va poder oferir mig any perquè ja ho tenia fet amb un altre equip per al curs vinent (Getafe?).

Qui va aturar la marxa de Portu al Sevilla per 16 milions?

Un dels episodis més foscos de la temporada. El futbolista ja no es va desplaçar a Vila-real a jugar el partit el 31 d’agost, l’últim dia del mercat d’estiu (déu-n’hi-do, també, a la Liga), perquè el traspàs estava fet. Algú el va frenar i segurament aquest algú no va ser Quique Cárcel, tot i que en una entrevista a aquest diari va assumir que havia estat ell: “Econòmicament l’oferta era bona, però esportivament era un problema. No vam trobar la peça que volíem.” Fos com fos, Portu va trigar molt a ser el Portu de la temporada passada. I els 16 milions que oferia el Sevilla (el Girona es va remetre a la clàusula, que era de 20) haurien donat per fitxar Ángel (Getafe) i rebre la cessió de Brahim Díaz (City), tot i que aquest últim ja havia encetat amb el club de Manchester una pugna que el va dur a l’hivern al Real Madrid.

Qui va fer els informes per fitxar Doumbia per tres anys?

L’únic fitxatge de l’estiu, cessions al marge, va arribar amb l’etiqueta d’home gol. Va escollir el dorsal 22 en comptes del 12, que també estava lliure, pensant en la xifra de gols que ambicionava. Hauria afinat més quedant-se la de Bernardo. Qui tampoc va afinar va ser la direcció esportiva, amb un contracte de tres anys (li’n queden dos) i uns 6 milions de fitxa en total. De currículum en tenia, però Maradona, també. Ja havia jugat poquíssim i havia estat apartat a l’Sporting de Lisboa, i l’estat físic que ha exhibit ha deixat en evidència els suposats informes que s’haurien de fer abans d’una inversió d’aquesta magnitud. El partit decisiu, després d’actuacions depriments, el va veure a la graderia, a prop dels que van xutar al banderí quan el van fitxar: Cárcel i el seu ampli seguici de col·laboradors, que, en comptes d’anar a altres camps a veure objectius, segueixen el Girona jugui on jugui.

Per què es va desaprofitar el mercat d’hivern?

La falta de perspectiva va ser màxima. El club ja havia fet marxa enrere després que la LFP li obrís una finestra exclusiva per la lesió de Mojica. També es va lesionar Aday i el club era conscient que el gener se li podia complicar per la copa. Clamava al cel que faltaven dos carrilers i un punta, veient el rendiment de Doumbia i Choco. Tots els rivals van aprofitar el gener per reforçar, sobretot, l’atac. El Girona només va aconseguir Raúl García Carnero, que ha ofert ben poca cosa i en els dos últims partits (Getafe i Llevant) no ha anat ni convocat.

S’ha de computar la copa com a causa col·lateral del descens?

Tothom ho negava, però al final tothom ho va reconèixer. Qui més, Àlex Granell: “La copa ens ha fet més mal que bé”, deia en una entrevista a aquest diari. El Girona va passar de tenir un gener amb quatre partits a haver-ne d’afrontar vuit (els extres van ser dos contra l’Atlético i dos contra el Real Madrid). En un moment en què es van concentrar les baixes, el problema afegit va ser haver de sobrecarregar els jugadors amb més minuts. Tot i que la copa va descobrir Valery, en la lliga no es va guanyar ni un sol partit al gener (tres empats i dues derrotes en la lliga) i es va allargar al febrer (dos derrotes seguides per tancar una sèrie iniciada al desembre de deu jornades sense guanyar).

Eusebio era el tècnic adequat amb la plantilla que hi havia?

La plantilla estava pensada per Machín, un entrenador amb conceptes futbolístics ben allunyats dels d’Eusebio. La marxa enrere del de Gómara per anar al Sevilla també va implicar que Quique Cárcel (que ja es va trobar Machín quan va arribar) hagués de prendre sobre la marxa una de les decisions més importants: fitxar el seu primer entrenador. L’escollit va ser Eusebio Sacristán, que assegurava que sabia on es ficava, que era conscient que la plantilla estava dissenyada per a un sistema molt específic i que s’hi adaptaria introduint-hi matisos. El tècnic de La Seca va barrejar la defensa de tres i la de quatre a principis de lliga abans d’apostar pel sistema Machín després de reconèixer que estava transmetent massa dubtes a l’equip. Una altra encallada greu el va fer tornar a la defensa de quatre, que va arraconar en moments crítics, a Vigo i Valladolid.

Ha mostrat el tècnic falta de caràcter, debilitat i desorientació?

La davallada de l’última fase de lliga ha coincidit amb mostres molt evidents de desorientació i falta de lideratge del màxim responsable del vestidor. Draghon Khan de sistemes a banda, Eusebio ha estat canviant jugadors de manera constant, buscant un onze que no ha sabut consolidar. Ha fet invents inexplicables (Juanpe de lateral esquerre a Getafe), s’ha oblidat d’un futbolista que en la primera volta era una de les sensacions de la lliga (Pedro Porro) i ha ignorat gairebé per complet un dels grans revulsius que tenia i més reclamat per Montilivi (Patrick Roberts). Eusebio no ha tingut el caràcter per carregar-se l’equip a l’esquena i ha protagonitzat almenys tres escenes tristes a la sala de premsa que han transmès debilitat: no acceptar preguntes en una prèvia (Sevilla), anar acompanyat del capità en una altra (Llevant) i l’esfondrament anímic després de l’1-2 de diumenge.

Per què el club no ha gastat el comodí del canvi d’entrenador?

Eusebio ja va salvar el càrrec després de la nefasta sèrie de deu jornades sense guanyar, tocant fons a casa contra l’Osca (0-2), abans del triomf històric al Bernabéu (1-2). L’equip, que va arribar a tenir nou punts de marge respecte al descens (0-2 a Butarque), es va enfonsar a partir de la segona part contra l’Athletic Club, que va remuntar després de quatre anys sense fer-ho com a visitant. Va ser el primer símptoma de preocupació, tot i que ningú en va fer gaire cas. I a partir d’aquí, un no parar. Era la primera d’una sèrie de sis derrotes seguides, amb tres de consecutives contra rivals directes: el Vila-real, el Celta i el Valladolid. A Zorrilla, el paperot de l’equip va ser per posar-se les mans al cap. Sense anar a buscar el gol, només a correcuita després de rebre l’1-0. I Eusebio, a la sala de premsa, va reconèixer que havien buscat que no passés res. El resultat va impulsar el Valladolid, que difícilment se n’hauria sortit sense guanyar. I el Girona va marxar amb la idea que, tot i que només quedaven quatre jornades, Eusebio havia esgotat tot el crèdit. La sorpresa va arribar l’endemà, després d’hores de reunions entre Girona i Manchester i una confirmació pública poc contundent de Cárcel. Què va salvar Eusebio? Que no van trobar cap alternativa convincent? Que no hi havia diners? Que es va frenar des de Manchester? Potser Pep Guardiola?

I la responsabilitat dels futbolistes?

Hi ha jugadors a qui no es pot retreure ben res. A davant de tot, Cristhian Stuani. L’uruguaià ho ha fet tot. Gols, compromís i més lideratge que tota la banqueta junta. Diumenge es va infiltrar, amb dues lesions a la cama esquerra (vuit dies abans anava ben coix) i jugant-se no ser a la copa Amèrica. Va marcar l’1-0 i, després de l’1-2, era l’únic que estirava l’equip. També hi han posat tot el cor els gironins. Però l’esperit que era norma a Girona els últims anys s’ha exhibit amb comptagotes aquesta temporada. Després d’una lliçó contra el Sevilla, l’equip va tornar a ensenyar la pitjor cara a Getafe. I no era la primera vegada, ni la segona, ni la tercera. Més costum que excepció. Segurament també hi té a veure un cos tècnic que no ha sabut esprémer les virtuts d’un equip que és bo i competitiu jugant al 120% i vulgar i mediocre fent-ho al 80%.

Blindats amb clàusules, han perdut valor jugadors com Porro i Portu?

I no només ells dos. Portu ja havia perdut valor respecte a l’estiu, però el descens serà letal perquè, si algun club està disposat a pagar pel murcià, el Girona tindrà molta menys força per demanar un bon traspàs. De fet, és possible que en les clàusules de rescissió ja es prevegi un segon preu en cas de descens. En el cas de Porro, a més del descens, al Girona l’haurà castigat la desaparició dels últims mesos de l’internacional sub-21. El Girona ja tenia assumit que ha de ser un club que faci traspassos, i haurà perdut la categoria sense haver-ne fet cap d’una quantitat generosa (el Sevilla va pagar un milió per Pablo Machín i el Valladolid per Rubén Alcaraz, els rècords). I ara, qualsevol jugador susceptible de ser venut serà més barat.

Ha de dimitir Quique Cárcel?

És un moment dur, però també de molta responsabilitat per a l’arquitecte del projecte abandonar una obra que s’ha esquerdat. Toca replantejar-lo, amb ell al capdavant, i possiblement sense un entorn tan ampli de col·laboradors afins com el que ha tingut a primera. Cárcel no s’ha d’equivocar ara en la tria de l’entrenador, ha de redissenyar una plantilla que ha tingut molta continuïtat els últims anys i ha de fer un projecte per tornar el Girona a primera divisió. Marxar ara seria un molt mal senyal, tenint en compte també que els propietaris sempre l’han identificat com un dels pilars del projecte.

Amb un any més de contracte, s’ha de destituir Eusebio?

Costaria molt d’argumentar que Eusebio fos l’encarregat de liderar des de la banqueta l’intent de retorn a primera. El més normal és que, després del partit a Mendizorrotza, el tècnic anunciï l’adeu. I fins i tot seria de justícia que renunciés a l’any de contracte que li queda, o que com a mínim no hi posi traves. Les dues últimes grans xiulades que s’han sentit a Montilivi han tingut com a destinatari el tècnic de La Seca.

Perilla el projecte City a Montilivi?

“Som inversors a llarg termini.” En una de les comptades aparicions a Girona, Ferran Soriano i Pere Guardiola explicaven, poc després de l’ascens a primera, que un hipotètic descens no hauria d’alterar el projecte. “El camí, sabem que no serà fàcil, i que podem patir algun any per baixar a segona, però no descansarem fins a arribar a la visió de tenir un equip de primera consolidat i que juga bé a futbol”, deia el director executiu del Manchester City el setembre del 2017. No s’entendria de cap manera que, al primer revés, els amos abandonessin la nau. De fet, després de la patacada de diumenge contra el Llevant –el mateix dia que el City celebrava la Premier–, ja hi va haver les primeres reunions amb una conclusió clara: la intenció és donar continuïtat al projecte tot i el descens i intentar recuperar la plaça perduda a primera. És d’esperar que la setmana vinent es facin públiques totes aquestes intencions.

Una altra cosa que genera dubtes és el nivell d’implicació en l’àmbit esportiu del City, que a l’estiu va cedir tres futbolistes que no han marcat diferències (Douglas Luiz, Aleix Garcia i Patrick Roberts) i que tampoc va sortir al rescat a l’hivern, quan ja hi havia mancances a la plantilla. En una propietat bicèfala, també caldrà veure quin és el grau de coincidència en la presa de decisions de dos galls en un mateix galliner, un dels quals (Pere Guardiola) té una agència de representació.

Quina és l’ajuda pel descens que rebrà el Girona?

La compensació pel descens és d’un 3,5% dels globals de drets televisius. D’aquesta xifra, un 90% se’l reparteixen els tres equips que baixen de primera i el 10% restant, els quatre que baixen de segona A. La xifra per al Girona pot anar entre els 12 i els 15 milions d’euros, xifra que, afegida als drets del curs 2019/20 per als equips de segona A (el club de Montilivi en va rebre uns 6, l’any de l’ascens), permetrà fer un pressupost d’uns 20 milions d’euros o més, només el primer any (menys de la meitat del pressupost d’aquesta temporada).

Es trauran les tres graderies retràctils de Montilivi?

És possible que el Girona sondegi primer la resposta de l’abonat. Va limitar el número a 9.000 i la llista d’espera es va reduir notablement. És evident que hi haurà una davallada notable pel que fa a la retirada de carnets quan el club engegui la campanya. Hi ha 5.000 seients entre les tres graderies retràctils que el Girona té en un contracte de lloguer amb l’empresa suïssa Nussli. Tot fa pensar que almenys dues, si no les tres, es desmuntaran. Si es treu tota la ferralla, Montilivi quedarà amb la capacitat del curs de l’ascens (9.282 espectadors) i amb un estadi que haurà perdut el camp annex, que ara és un pàrquing per a vips. L’única cosa que haurà guanyat Montilivi respecte l’anterior etapa a segona A és la gespa i l’enllumenat. El Girona també és llogater del PGA (es van construir dos camps i un annex, que és on s’entrena el primer equip) i va fer una inversió que es quedarà per sempre per al col·legi Maristes (una residència per a jugadors de futbol de base de fora de la demarcació).

Un filial amb data de caducitat i un Girona C desfasat?

El terratrèmol a Montilivi té rèpliques que afecten tot el projecte. El Peralada té totes les butlletes per baixar a tercera després d’una gestió esportiva paupèrrima amb un dels pressupostos més alts de segona B. L’acord, com va recordar el president del Peralada, és fins al 2021, però la fotografia de Llobet amb Nitus Santos com a nou director esportiu denota que alguna cosa grinyola en la relació amb el Girona. El descens de l’equip alt-empordanès, d’altra banda, impedirà que el Girona C pugui aspirar a pujar a tercera divisió, l’únic objectiu del filial més antinatural de la història del club (alguns jugadors han superat la trentena) i també la plantilla amb més pressupost de primera catalana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.