Girona

De nou, la intermitència

Si la primera temporada a Girona les lesions van condicionar el seu rendiment, en aquest segon curs el protagonisme de Marc Muniesa ha estat marcat pels matisos tàctics

El club va fer un esforç econòmic l’estiu passat per complir amb la compra obligatòria del jugador i la inversió no s’ha pogut amortitzar al terreny de joc

El preu pagat pel defensa, superior als tres milions, i el seu rendiment fan que hagi estat un negoci discutible
La implicació de Marc Muniesa amb l’equip i el projecte gironí ha estat màxima des del primer dia

Pocs jugadors han encaixat tan bé en el tarannà del Girona com a club i han sabut connectar de manera tan directa amb l’afició blanc-i-vermella com Marc Muniesa. L’encaix en el projecte, però, no ha anat acompanyat d’un rendiment òptim per diversos motius. El de Lloret de Mar va aterrar a Montilivi l’estiu del salt a primera divisió com a cedit de l’Stoke City. Després d’una aventura de quatre anys a la Premier League, el defensa escollia Girona per viure els seus anys de maduresa futbolística. El primer curs a terres catalanes va estar marcat per les lesions musculars i per la forta consolidació d’altres companys de vestidor en l’equip titular de Pablo Machín. Tot i la poca presència a la gespa, l’assoliment de la permanència activava l’opció de compra del futbolista, una transacció per la qual el Girona desembutxacava més de tres milions d’euros. La inversió, important per un defensa amb el rol que havia tingut Muniesa, despertava alguns dubtes, però l’arribada d’un tècnic com Eusebio Sacristán i la voluntat d’introduir matisos tàctics més propers a l’escola formativa del futbolista –el Barça– dibuixaven un escenari propici per al creixement de Marc Muniesa. I, de fet, així va ser en l’arrencada del curs, ja que el tècnic de La Seca va apostar per ell en els dos primers partits de lliga. Amb el 4-4-2 com a sistema de joc escollit, el futbolista de 25 anys va ocupar el lateral esquerre durant els 90 minuts dels partits contra el Valladolid (0-0) i el Real Madrid (1-4).

Una sacsejada que no l’afavoreix

Eusebio va tornar al dibuix dels tres centrals i els carrilers profunds en la tercera jornada contra el Vila-real, i aquesta decisió va perjudicar el protagonisme de Muniesa al terreny de joc. En les següents jornades, el defensor va entrar i sortir de l’equip i va combinar actuacions discretes amb altres de més destacables, com la que va fer al Camp Nou, en l’empat que els gironins hi van aconseguir a principis de curs. Conscient de les seves limitacions ofensives a la banda, Muniesa va complir quan el que se li demanava era contenir els atacants per la seva zona, però li va faltar espurna quan el Girona necessitava que els carrilers estiressin el terreny de joc.

Enmig d’aquesta intermitència, Muniesa també va ser reubicat com a central esquerà en l’esquema de tres al darrere, una situació en què el de Lloret de Mar es mostrava ràpid al tall, còmode en la sortida de pilota, però patia i coixejava quan el rival li exigia en el joc aeri. Amb tot plegat, la poca regularitat es va veure agreujada a finals d’any amb una lesió muscular que el va fer saltar dels plans d’Eusebio Sacristán per a la lliga. En aquesta competició, Marc Muniesa tan sols hi va disputar 20 minuts entre la primera setmana de desembre i la primera del mes de març. El seu paper va quedar reservat a la copa, en què els gironins van assolir els quarts de final de la competició i en què el defensa va tenir un paper destacat en les dues últimes eliminatòries contra l’Atlético i el Real Madrid.

L’oportunitat d’enganxar-se a l’equip titular en la lliga li va arribar en un bon moment i amb un escenari interessant per al seu perfil: va ser titular en la gran victòria al camp del Leganés (0-2), que deixava a tocar la permanència en la màxima categoria estatal, i a més, ho va fer amb un rol destacat dins del nou esquema de joc que des de feia unes setmanes aplicava Eusebio, el 4-1-4-1. El de Lloret de Mar va complir en defensa durant la primera part al lateral esquerre i va créixer en el segon temps en la posició de mig defensiu. El tècnic li va donar continuïtat com a titular en els tres partits següents amb un rendiment discret, i en el camí cap a l’abisme del descens dels gironins, Muniesa va ser una peça més que va entrar i sortir sense aconseguir afinar l’engranatge.

Futbolista dels que fan vestidor i amb arrelament al territori, caldrà veure quin camí agafa ara que el Girona ha perdut la màxima categoria. Amb contracte fins al 2021, haurà de valorar si la segona divisió A pot ser una bona rampa de llançament de la seva carrera després de dos cursos força discrets.

Adaptació
El curs passat Muniesa tenia clar que encaixava poc com a carriler i tenia molta competència al central. Enguany se li han obert més posicions per tenir minuts.
4
posicions
ha ocupat Muniesa aquest curs amb el Girona. Ha actuat al carril esquerre, al lateral esquerre i al central esquerrà i al mig centre defensiu
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)