Girona

JAIRO IZQUIERDO

FUTBOLISTA DEL CADIS CEDIT PEL GIRONA

“El Girona ha de ser candidat a pujar”

L’extrem esquerrà, cedit al Cadis aquesta temporada, és la primera alta confirmada de la plantilla del Girona que buscarà el retorn a primera

Al conjunt andalús ha disputat 31 partits, 27 com a titular, i ha marcat tres dianes

El club farà un projecte estupend, i tinc ganes d’aportar-hi tot el que pugui

Jairo Izquierdo (Santa Cruz de Tenerife, 22 d’octubre del 1993) és, oficialment, la primera incorporació de la plantilla del Girona que buscarà el retorn a primera divisió. El club blanc-i-vermell, que li va firmar un contracte per quatre temporades l’estiu passat –li’n queden tres, fins al juny del 2022– després de comprar-lo a l’Extremadura, va anunciar ahir que Jairo s’incorporarà a partir del 8 de juliol a l’equip que prepararà Juan Carlos Unzué. L’extrem esquerrà, per tant, repetirà experiència a segona A, categoria que ha viscut aquesta última temporada amb el Cadis, amb un rendiment convincent.

La temporada a segona A és llarga...
Sí. A més, vam acabar amb un mal regust perquè vam estar a punt d’entrar en el play-off, vam acabar setens, a una sola posició, però bé, ara ja descansant i recarregant piles.
Des del punt de vista individual, però, no es pot queixar, sense gairebé experiència en la categoria li ha anat prou bé.
Quan vaig estar a segona A amb el Tenerife, no vaig jugar gaire i puc considerar aquest el primer any en la categoria de veritat i estic molt content. He jugat molts partits, l’entrenador ha confiat en mi i sí, estic satisfet per la temporada.
És una categoria dura.
Ja ho sabia, però aquest any ho he comprovat encara més. És una categoria difícil en què no et pots relaxar en cap partit, en cap moment. Si tens cinc o deu minuts dolents, en què pel que sigui abaixes el nivell, et fan un gol i s’ha acabat.
Venia de segona B, canvia molt?
Crec que és més competitiva. A segona A tots els equips poden competir amb tu, tots et poden fer mal i a segona B això passa però menys. Sí que és veritat que a segona B també hi ha molt de nivell, s’està veient últimament amb molts jugadors que han fet el salt a segona A i, fins i tot, a primera i estan rendint bé. Per tant, s’ha comprovat que a segona B hi ha nivell; això sí, hi ha alguns aspectes, com ara el tema competitiu i tàctic, en què hi ha un plus més a segona A.
Trenta-una participacions, amb 27 partits com a titular i tres gols amb el Cadis a segona A. En què ha millorat Jairo?
Vaig arribar a Cadis i a Álvaro Cervera [l’entrenador] ja el coneixia i amb ell, a més de millorar des del punt de vista tàctic, que és un aspecte que crec que tots els jugadors entrenats per ell milloren bastant, crec que he crescut a tots els nivells.
I específicament?
En coses que el futbol et va donant. He apujat el nivell. Al final, a segona A aprens i millores aspectes com la presa de decisions, la defensa. En aquest sentit, he millorat molt en tasques defensives, a l’hora d’estar ben col·locat tàcticament per defensar, i evidentment es pot seguir millorant. En el que més he evolucionat, però, és en el fet de competir cada partit, sigui més o menys encertat; crec que això és el que més he après.
També ha actuat de lateral. Com li ha anat?
Hi he jugat sobretot en partits en què empatàvem o perdíem i anàvem a buscar el gol. M’hi he vist bé, però tampoc puc treure conclusions completes de la posició, perquè no hi he jugat un partit sencer. Quan m’ha tocat fer-ho no he hagut de defensar pràcticament, sempre ha estat en situacions en què només atacàvem nosaltres.
Ha estat, doncs, una campanya de consolidació a la divisió després d’aquella al Tenerife (2015/16) de la qual sempre diu que li va quedar una espina.
Vaig estar a totes les categories inferiors del club i el somni de qualsevol noi d’allà és debutar amb el seu club i fer bons partits i bons anys. Al final no vaig tenir la sort i em va saber greu perquè en aquell moment considerava que tenia nivell, que m’entrenava bé, que podia donar més, i aquesta és l’espina clavada que et queda, però al final he tingut la sort de tenir una altra oportunitat i l’he aprofitat.
Després ha estat a diversos llocs: al Múrcia (2014/15), el Melilla (2016/17), l’Extremadura (2017/18) i el Cadis (2018/19), a plata. Com es viuen tots aquests canvis?
Per sort, la meva dona –estem junts des que la vaig conèixer a Múrcia– no ha tingut cap problema, que això és molt important quan canvies de casa. I llavors els canvis s’han de viure amb alegria, il·lusió i amb la seguretat que tot anirà bé i que es compliran els objectius marcats. Ara tindré una filla i potser costarà més, però tots aquests últims anys que he canviat d’equip no han estat problemàtics, si traiem la mudança clar, que és el pitjor...
Dins del camp, doncs, no ha tingut mai problemes d’adaptació.
Exacte. He tingut la sort que a tots els equips on he arribat hi ha hagut un bon grup i m’han rebut bé. Tant de bo segueixi així, a tot arreu on he anat fins ara m’han tractat molt bé.
Ara el següent pas serà el Girona. Com s’hi veu?
El club farà un projecte estupend i, òbviament, tinc ganes d’aportar-hi tot el que pugui i anar pels objectius que es vulguin aconseguir.
Se sent preparat per jugar al Girona?
Per descomptat que sí. I tant que m’hi veig preparat. Els que en saben més que jo, però, són els que han de decidir.
L’objectiu és l’ascens i és un candidat a tornar a primera.
Sí que ho és. Ha de ser un candidat a l’ascens, però aquest any també hi havia clars candidats i, al final, aquells que es pensaven que pujarien només de començar la lliga no han pas jugat tots el play-off d’ascens. És una categoria dura, en què hi ha trams difícils que s’han de superar.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.