Girona
ÀLEX GRANELL
CAPITÀ DEL GIRONA
“Si tanco els ulls, em veig al Girona”
“Soc un jugador que ve del futbol territorial i no em cauen els anells per jugar a segona. Com més s’acosta la temporada, més fort em sento
“És molt fàcil trobar una sortida per un milió, però el meu vincle amb el Girona és molt fort i no estic aquí de pas”
“No sé com es pot fer per convèncer-lo, però se l’ha d’intentar retenir com sigui; mai cap jugador havia aportat tanta energia i ambició a un vestidor com ell”
“És una categoria terrible”
El dol pel descens em va durar més del que em pensava; no vaig disfrutar de les vacances perquè el record m’envaïa, però estic recuperat
L’àrea esportiva va prendre la decisió més difícil, que va ser donar continuïtat a l’entrenador quan tothom demanava el seu cap
Mai vam tenir la sensació d’alarma, fins que ens ho vam trobar al damunt. Vam pensar que, per estadística o atzar, la salvació era un fet
L’elecció d’Unzué em sembla un encert total; vaig parlar amb ell i en poca estona em va transmetre molt
Si Pere Pons marxa, serà una ferida irreparable i a mi em doldrà molt; no m’imagino ni a mi ni el Girona sense ell
Àlex Granell (Girona, 2-8-1988) farà segurament un petit pas enrere (probablement per poder-ne fer dos endavant) en una trajectòria que gairebé sempre ha estat ascendent. Després de ser descartat en el Girona de cadets, va completar l’etapa de juvenil al Gironès Sàbat abans de jugar en el Farners (1a regional), el Palafrugell (1a catalana), el Banyoles, el Manlleu i el Llagostera (3a divisió), l’Olot, altre cop el Llagostera, el Cadis i el Prat (segona B), fins que el Girona, per tancar una quadratura del cercle absolutament atípica, el va repescar i li va obrir les portes de la Lliga de Futbol Professional . Amb l’equip de Montilivi va jugar 115 partits en tres anys a segona A i va tocar el cel amb 66 duels més en dos cursos a primera divisió. Amb 181 partits, es el tercer futbolista del Girona amb més partits a l’LFP, només superat per Migue González (215) i Pere Pons (203). I si Àlex Granell continua –com així sembla– vestit de blanc-i-vermell, al final de la temporada 2019/20 pot desbancar el de Sant Martí Vell –més fora de Montilivi que a dins– i el de Terrassa –etapa exhaurida a Girona– i situar-se en el primer lloc d’aquest podi.
Quan li va durar la depressió postdescens?
Ara ja estic recuperat. I preparat mentalment per tornar a afrontar el projecte que s’encetarà ben aviat. El dol m’ha durat més del que em pensava. Vaig marxar de vacances, però no les vaig disfrutar perquè el record del descens m’envaïa. De tota manera, com més s’acosta l’inici de temporada, més fort em sento.
Nou derrotes en els deu últims partits. Què va fallar?
L’error va ser que ningú va preveure aquest escenari i que ningú pensava que podia passar el que finalment va acabar passant. Mai vam tenir una sensació d’alarma fins que va arribar el moment crucial. I després ens vam jugar la vida contra equips que estaven molt preparats per a aquests tipus de partits. Ni mentalment ni físicament estàvem preparats per a partits de tanta exigència perquè mai havíem sentit aquesta necessitat. En canvi, el Valladolid i el Celta sí que ho van veure venir perquè van estar molts mesos amb l’aigua al coll. I quan es van enfrontar al Girona, ells sabien que aquell partit era el partit. I nosaltres, no. Al final, tot això ens ha servit per aprendre una gran lliçó: fins que l’objectiu no està certificat, aquí no pots abaixar els braços. La primera és exageradament dura i nosaltres vam pensar que per atzar o per estadística, la permanència estava feta. I no.
Queda la sensació que la direcció esportiva no va fer res. Ni un intent a la desesperada per canviar l’entrenador...
Amb això, discrepo. Crec que es va prendre la decisió més difícil, que era donar continuïtat al tècnic. Tothom demanava el seu cap i el més fàcil hauria estat destituir-lo. Però el vestidor del Girona era molt sa i amb molt bona gent i es va decidir continuar plegats. El canvi, a més, tampoc no hauria estat garantia de res.
Té contracte fins al 2021, però també una clàusula de rescissió molt accessible per a un equip de primera divisió (un milió d’euros). On es veu la temporada 2019/20?
Si tanco els ulls, em veig al Girona. És el club de la meva vida i el lloc on m’he format des de petit. I vull tornar a primera divisió amb el Girona. Es cert que en el món del futbol, on es mouen uns pressupostos exagerats, tenir un milió de clàusula és gairebé com estar lliure. I si soc al Girona és més per voluntat meva que per res més. És molt fàcil trobar una sortida per un milió, però el meu vincle amb el Girona és molt fort. Sento que només puc marxar si realment m’arriba una cosa que m’ompli de debò. Prefereixo estar amb el Girona a segona que amb un altre equip a primera en segons quines condicions.
El motiva jugar a segona A o se li fa una muntanya?
És clar que em motiva. No em cauen els anells. Soc un futbolista que ve del futbol territorial. I, a més, tinc clar que no serem un club com la majoria, sinó un equip predestinat a estar a dalt. I aquest repte m’il·lusiona en la mateixa mesura que també em genera exigència perquè tots els que continuarem ens sentim responsables del descens.
S’estima més lluitar per ser a dalt a segona A en el Girona que fer-ho per la permanència amb un equip de la zona baixa de primera?
Es que això mai se sap. Jo no sé del cert si el Girona estarà a dalt ni si l’equip on pogués anar de primera estaria predestinat d’entrada a lluitar a la zona baixa. Insisteixo que si he de sortir, allà on vagi m’ha d’omplir del tot. Sentimentalment, esportivament, econòmicament... I el Girona m’omple tant que l’equip que vingués m’ho hauria de posar molt bé perquè jo sortís d’aquí. Dels 25 futbolistes de la plantilla, n’hi ha ben pocs que en la meva situació es plantejarien la continuïtat. Però jo no estic de pas en el Girona.
El sentiment general d’un futbolista que ha baixat a segona és intentar mantenir la plaça a primera divisió?
Segurament, perquè la primera divisió és un tresor i quan el perds, et quedes buit. Per això, molts altres futbolistes en el meu cas, amb 66 partits en dos anys i sense lesions, es plantejarien continuar a segona i esgotarien les possibilitats de mantenir-se a primera.
Creu que mantindran el bloc?
Jo crec que sí. La majoria de futbolistes de l’any passat tenen clàusules importants i els directors esportius de tots els equips s’hi miren molt abans de fer un pas de tants diners. El Girona, a més, rebrà una compensació pel descens i és normal que demani les clàusules íntegres. En tot cas, el que també és molt important és els que es quedin ho facin perquè n’estan plenament convençuts i perquè accepten la responsabilitat de tornar el Girona a primera divisió.
Veu Pere Pons fora del Girona?
Si en Pere marxa, em doldrà molt. Jo no m’imagino un Girona sense Pere Pons ni a mi jugant sense ell al meu costat. Se’m farà molt difícil. Si el perdem, serà una ferida irreparable per tot el que representa aquest futbolista per al Girona, pel respecte que s’ha guanyat i pel tros de jugador que és. I si finalment se’n va, té la meva ovació i la de tothom. És un futbolista que s’ha entregat en cos i ànima i s’ha desviscut per aquest club. Un gran company, el meu germà petit...
Renovar Stuani és una de les claus?
És vital convèncer-lo. No sé com es pot fer, però se l’ha d’intentar retenir com sigui. Pel que ens ha donat al camp però sobretot pel que ens ha transmès al vestidor. Mai cap jugador havia aportat tanta energia i ambició a un vestidor com ell. I amb ell, que ben segur que ens ajudarà amb una vintena de gols, i altres futbolistes com Aday, jo mateix i d’altres que també es faran seu el projecte, podrem fer grans coses.
Maffeo (21 anys), Gual (23), Jairo (25 anys). Sembla que el Girona torna a fitxar jugadors joves. I amb gana.
Gana i també necessitat, que és el que ha funcionat sempre aquí a Montilivi. El club ha entès molt bé el que ha passat i ha focalitzat els esforços a la recerca d’allò que un dia ens va fer grans. Començant pels jugadors, però també pel cos tècnic. Aquí també hi ha gent amb molta ambició i il·lusió d’obrir-se pas en el món del futbol professional.
Parla per Chicho?
Parlo per Chicho, però també per Iñaki [el preparador físic], pel fill d’Unzué [analista] per Omar [entrenador de porters], per Dani Villar, pel readaptador... per tota la gent que formarà el cos tècnic i que està molt capacitada. I en el cas de Chicho, els que tenim la sort de conèixer-lo sabem els seus coneixements i que és una persona que es desviurà pel Girona.
Ja apunten el Girona com el gran favorit, però dels tres equips que van baixar la temporada anterior a segona (Deportivo, Las Palmas I Màlaga), cap d’ells ha pujat…
És que la segona A és terrible. Si fem una travessa de candidats, en direm dotze perquè hi ha un munt d’equips amb entitat i molta història a primera. I, tot i això, d’aquests potser n’hi ha un parell que acaben tenint problemes per salvar-se. A segona A, tothom té capacitat per guanyar tothom. A primera, en canvi, saps que segons a quin camp vagis difícilment esgarraparàs res. Menys el Girona, que vam guanyar a Madrid, a València, vam puntuar al Camp Nou i, tot i això, vam perdre la categoria.
Tot i que el descens porta implícit una rebaixa de la nòmina del 30% o del 50% segons els casos, tindran el pressupost més alt…
Que la plantilla serà de les més cares, això és evident. Pràcticament tots els salaris han quedat afectats, el meu a la meitat. I com el meu, el de la gran majoria. Però sí que és cert que estarem un punt més alt del que percebíem l’any de l’ascens. Però per això hi ha la partida de compensació pel descens i els traspassos. I tinc fe que hi haurà marge per fer una plantilla solvent i competent.
Encara hi ha el cas Oikos sobrevolant. Allò de la lliga de 21, ha vist en algun moment que es podia fer realitat?
Hem anat seguint el fil. Personalment, però, mai he estat gaire optimista, tot i que també estic convençut que alguna cosa va passar. Si no, no s’haurien fet tantes filtracions per no res. Però suposo que tots els temes judicials volen el seu temps. Crec que el Girona ha fet bé defensant els seus interessos com a perjudicat i també penso que si es demostra que algú ha actuat de manera irregular i fent trampes, ho hauria de pagar.
Té la sensació, però, que tots els casos de corrupció que surten a final de temporada, fins i tot amb proves, acaben com el rosari de l’aurora?
No hauria de ser així, però sí que és cert que la sensació és que es comença a investigar amb moltes ganes i al final tot es dilueix o s’allarga o es queda en l’oblit. S’hauria de vetllar perquè qui actués de manera il·lícita ho acabés pagant.
Què li sembla l’elecció d’Unzué?
Em sembla un encert total. He pogut parlar personalment amb ell per telèfon i m’ha semblat un entrenador que coneix bé el Girona i la seva història recent. I que té gana de tornar a la banqueta i un discurs que engrescarà l’afició. Ho aplaudeixo.
Només dos equips (Celta I Numància) com a primer entrenador...
Però també té una gran experiència com a segon o integrat en cossos tècnics on ha coincidit amb els millors. Això també és un tresor. I el veig també amb una il·lusió enorme per entrenar el Girona. En poca estona em va transmetre molt.
“Al campus soc un monitor més”
Ahir va acabar la segona edició del Campus Àlex Granell a les instal·lacions del Collell. El capità del Girona ha estat tota una setmana a disposició d’una seixantena de nens i una nena, als quals ha alliçonat i ensenyat en aspectes relacionats en el futbol però també en altres activitats referents a la convivència, la companyonia i altres vessants en sintonia amb la pràctica de l’esport. El futbolista, juntament amb l’equip d’ Organitza ja pensa en una tercera edició.
Amb la segona edició del Campus Àlex Granell ja al sac, pot fer un balanç de com ha anat?
Aquesta edició ha estat un èxit, com la primera. Per mi són dies especials, i el fet de compartir hores i experiències amb els nens i la Xènia, l’única noia del grup, em fa sentir molt feliç. És un autèntic regal conviure amb ells i veure que passen els dies en plena felicitat en un entorn i un ambient molt sans.
Què ha millorat aquest any respecte a la primera edició del 2018?
L’any passat per a tots era una activitat i un lloc nou; ara coneixem la magnitud de les instal·lacions, la distribució més correcte espais que ens proporciona el Collell. El primer any va ser excel·lent però en aquest s’hi afegeix l’experiència. Les millores aplicades han permès que l’excel·lència tingui continuïtat i que hàgim acabat encara més contents que l’any passat.
El descens ha condicionat el nombre d’inscripcions o no és un aspecte que hi hagi influït?
Tenim una seixantena d’inscrits i la línia que volem seguir és aquesta. Podria ser que hagués influït una mica en tot això ja que al principi érem més optimistes preveient un escenari de vuitanta nens i nenes. També ha coincidit per Sant Joan i potser algú s’ha fet enrere però els que han vingut estan satisfets i vam celebrar la revetlla junts amb música, riure i menjant coques.
Pel que diu, pensa en una tercera edició del campus?
Sí, a mi m’agrada. No sé si per vessant docent, per afinitat amb els petits però m’omple fer-ho. Per mi mai és un problema compartir dies i nits amb els nens, evidentment buscant sempre les dates que s’adaptin a la meva vida i la de la resta. No em fa res destinar una setmana de les meves vacances per compartir-la, és tan beneficiós per a ells com per a mi.
El tret diferencial és precisament la seva presència continuada amb els nens i nenes?
De campus n’hi ha moltíssims. Al final, proposem el Collell, un espai idíl·lic amb educadors formats per l’excel·lència. El tret diferencial és que jo no hi estic de pas o només unes hores, sinó que soc un monitor més. Els garantim que hi haurà l’Àlex Granell, que els acompanyarà a dormir i els despertarà als matins. Tot això fa feliços els nens i jo m’ho prenc com una obligació.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024