Del cas Oikos, ni rastre. Tot i que el Girona, amb la voluntat anunciada d’arribar fins al final, havia demanat mesures cautelars com ara una lliga de 21 equips a primera, i que el comitè de competició va obrir expedient a partir del moviment del club blanc-i-vermell, la federació espanyola va fer públics els calendaris de primera i segona A com si no hagués passat res. El Girona haurà de mirar de guanyar al camp el terreny perdut amb el traumàtic descens després de dos cursos en l’elit, i ja coneix la programació detallada d’un camí dur, exigent i llarg com són les 42 jornades de segona A, rematades amb una fase d’ascens per als equips que acaben entre el tercer i el sisè lloc i que volen acompanyar els dos primers cap a primera. L’equip de Juan Carlos Unzué, que la setmana que ve començarà a suar, tindrà l’objectiu focalitzat en l’arrencada de la competició, marcada per una concentració de partits a Montilivi. Els gironins obriran el foc el cap de setmana del 18 d’agost contra l’Sporting de Gijón –el rival que els va prendre l’ascens a primera el fatídic dia del Lugo– i visitaran després l’Albacete, un dels conjunts revelació de l’últim curs, abans de rebre de manera consecutiva el Màlaga i el Rayo Vallecano, dos dels més forts, en una mostra representativa de l’exigència d’una lliga carregada d’equips amb experiència a la màxima categoria. De fet, els dotze primers partits del Girona seran contra conjunts que també han competit a primera divisió. És un denominador comú, perquè només hi ha cinc equips –el Mirandés, l’Alcorcón, el Fuenlabrada, el Lugo i la Ponferradina– que no hagin trepitjat l’elit. Com la temporada passada, el calendari és asimètric, amb la qual cosa no coincideixen els enfrontaments de la primera volta i la segona.