Molt espessos

Va sobtar la rapidesa com Juan Carlos Unzué va machinitzar el Girona. L’assaig general l’havia fet amb una defensa de quatre i només una setmana després va començar la lliga amb el dibuix capgirat i amb tres centrals. O no li va agradar gens ni mica el que va veure contra l’Osca –realment el darrer amistós va generar un sentiment d’entre inquietud i pànic– o el tècnic té encara els papers una mica molls, cosa fins i tot mig comprensible en una plantilla que pot patir sotragades importants en els propers dies, tant d’entrades com de sortides.

És evident que el 3-4-2-1 que va plantejar ahir el Girona està lluny encara del que va dissenyar i evolucionar durant cinc anys Machín. L’objectiu d’Unzué era ser vertical i dominar les dues àrees, i ja va anar just que els blanc-i-vermells mantinguessin la seva sota control, perquè qui va monopolitzar les ocasions van ser els visitants. Als gironins els va faltar molta presència en atac. Maffeo i Mojica, un pèl massa endarrerits, no van explotar les bandes. I amb una defensa més propera als cinc efectius que no pas als tres, el joc ofensiu se’n va ressentir molt. Granell i Diamanka no van tenir una sortida fàcil de pilota, i Borja García, Jairo i Gual van quedar atrapats en la teranyina de l’Sporting. La hiperactivitat de Jairo, generós com ningú en la pressió, i la seguretat de Juan Carlos van ser de les poques coses salvables dels blanc-i-vermells.

De menys a més

En cinc minuts, Aday va amenaçar més la defensa de l’Sporting que Mojica en 45. El canvi, obligat per les molèsties del colombià, va millorar el Girona, que no va marcar l’1-0 gràcies a una descomunal mà de Mariño en una rematada a boca de canó de Borja García. Semblava que el Girona estava en disposició de posar per primera vegada en tot el partit el peu al coll a l’Sporting, i quan el VAR va alertar Trujillo Suárez que un futbolista visitant va fer una entrada de vermella directa, tot semblava més que encarrilat. L’Sporting es va quedar amb deu i Unzué no va trigar gaire a posar Gumbau i Samu Saiz. El primer havia d’imprimir velocitat al joc amb les seves passades, i el segon, imaginació i desequilibri a prop de l’àrea.

Tot estava en ordre perquè l’1-0 caigués com fruita madura. Però una cosa és la teoria i l’altra, la pràctica. L’Sporting va fer un primer canvi defensiu (Unai Medina per Manu García) i un segon per injectar frescor (Aitor per Carmona). El Girona va inclinar el camp i va intentar atacar per banda i també pel mig, però el rival li va deixar poques escletxes. A més, els asturians van ser capaços també de fer el més difícil: no perdre de vista la porteria local. I Djuka i Aitor van generar quatre molt bones ocasions aprofitant que el Girona s’havia mig desguarnit (Unzué va sacrificar Alcalá i Ignasi Miquel va acabar tocat). El resultat van ser dues aturades de Juan Carlos, un travesser i el 0-1, que semblava letal.

Per sort, el Girona va reaccionar a temps. L’1-1 va ser una combinació majúscula entre Samu Saiz, Gual –clau en el desmarcatge i en l’assistència– i Borja García. I els set minuts de temps afegit, amb Montilivi entregat, van ser un atac i gol dels locals. Però sense gol.