Amb Stuani tot és més fàcil
Trio de gols de l’uruguaià, que fulmina el Rayo amb una efectivitat descomunal i ja lidera el pitxitxi de segona A havent-se perdut la meitat de partits
El davanter va desembussar el partit amb l’1-0, va fer el 2-0 de la teòrica tranquil·litat i va alleugerir Montilivi amb el 3-1
GIRONA 3 RAYO V. 1
GOLS:1-0 (28’) Stuani. 2-0 (57’) Stuani, de penal. 2-1 (72’) Embarba. 3-1 (88’) Stuani.ÀRBITRE:Sagués Oscoz.Targetes grogues:a Gual (17’), del Girona, i a Catena (57’), Luna (76’), Piovaccari (79’) i Ulloa (81’), del Rayo Vallecano.Targetes vermelles:Cap.PÚBLIC:8.608 espectadors a l’estadi de Montilivi. RAYO: Alberto García Tito CatenaSí, ja sabem que el Barça té Leo Messi, però el Girona té Cristhian Stuani. I el club de Montilivi ja pot donar gràcies que fa deu anys l’uruguaià era un dels integrants d’aquell Llevant-Saragossa que s’està jutjant a València, perquè, en cas contrari, el futbolista més diferencial de la història del Girona no hauria estat ahir sobre la gespa per fulminar el Rayo, sinó amb la seva selecció jugant contra Costa Rica i els Estats Units. I, tot i que fa de mal dir, és probable que sense Stuani els d’Unzué no haguessin sumat els tres punts. O potser sí. Però el que és clar és que amb ell tot és més fàcil. El charrúa va aparèixer cada vegada que el seu equip el va necessitar. La primera pilota que va tocar va ser per marcar l’1-0 i treure els blanc-i-vermells d’un laberint de difícil sortida. També va agafar la responsabilitat des dels onze metres, on és infal·lible, per fer el 2-0 de la tranquil·litat, que només va ser teòrica, perquè el Girona es va tornar a enfangar fent un pas enrere. I quan feia tota la pinta que el pànic s’havia ficat al cos dels futbolistes i aficionats locals, allà hi havia Stuani per recollir el rebuig d’Alberto García, signar el seu primer trio de gols com a futbolista del Girona i tancar definitivament un partit que s’hauria pogut complicar. Havent-se perdut els dos primers partits de lliga, Stuani ja lidera el pitxitxi de 2a A. Un tresor.
Un gol que ho canvia tot
L’única cosa en què es van assemblar la primera part del Girona-Màlaga i el Girona-Rayo va ser en el resultat (1-0) i el golejador (Stuani). Malgrat que Unzué va repetir l’onze, el partit va derivar cap als antípodes del de feia vuit dies. Res de sortida elèctrica del Girona. Res d’aclaparar el rival. Res de tenir la possessió de la pilota. Res d’engrescar la graderia. Més aviat, va passar tot el contrari. El Rayo va ocupar molt millor els espais i també va superar el Girona en actitud i intensitat. Els madrilenys van repartir quatre targetes de visita als turmells de Borja García i no només no van fer concessions defensives, sinó que amb Álvaro però sobretot Embarba van sembrar la inquietud a Montilivi. I si els de Jémez no es van avançar va ser perquè Ulloa no va dirigir bé la seva primera rematada de cap i Juan Carlos va estar ben col·locat en la segona. Fins i tot, en ple despropòsit local i amb la graderia entre muda i temorosa, les revolucions de Marc Gual gairebé li costen la segona groga (23’) per una entrada a destemps en zona de ningú. Sagués Oscoz la hi va perdonar.
Però, en el futbol, la vida també pot canviar en un minut, sobretot si a la gespa hi ha un tal Stuani. Alberto García estava tenint una de les primeres parts més plàcides de la seva carrera fins que un eslàlom d’Àlex Gallar va acabar amb una assistència cap a l’uruguaià, que va retratar el porter. Montilivi va recuperar de sobte l’energia. L’1-0 va canviar l’estat d’ànim de tothom, també dels jugadors del Rayo. Els blanc-i-vermells van trobar la frescor que necessitaven i qui va acabar demanant a crits el descans van ser els visitants, que es feien creus de l’1-0 i no van encaixar el 2-0 perquè el seu porter va estar pletòric de reflexos en un xut de Gallar (36’).
Sense treva
La segona part va començar amb un ensurt considerable perquè Trejo va rematar al pal. La resposta del Girona encara va ser més letal: penal sobre Jairo (havia rellevat Gual en el descans) i 2-0 de Stuani des dels onze metres. Al Girona, però, li va costar tancar el partit. I Jémez va fer de Jémez posant en dansa Piovacari, Bebé i Jonathan, perquè al tècnic tant li és perdre per 2-0 que per 5-0.
El Girona, però, va tornar a deixar clar que se sent molt incòmode defensant. Va rebre el 2-1 en una acció evitable i la por es va apoderar de tothom. Unzué va situar Mojica d’extrem i es va oblidar de Samu Saiz i Jozabed. El partit feia pinta de fer-se etern, però la pressió de Borja García –va fer un partit excel·lent– va acabar amb el 3-1 que Alberto García va negar al madrileny. Però allà hi havia Stuani per recollir el rebuig i rematar la feina.
CONTROL VISITANT
El Rayo va tenir gairebé mitja hora de monòleg absolut, fins que va rebre l’1-0 (28’)DESCONTROLAT
El Girona no va gestionar prou bé el 2-0 i el pas enrere li va costar el 2-1 i patimentsELS CANVIS
Unzué va situar Mojica d’extrem i va tornar a deixar sense ni un minut Samu SaizBORJA GARCÍA
Stuani va eclipsar tothom, però el madrileny també va jugar a un nivell molt altMINUT A MINUT
13’ Centrada de Tito des de la dreta i Ulloa, molt forçat des de la frontal de la petita, remata alt.Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024