El català Alberto García és la víctima coincident. El capità del Rayo Vallecano defensava la porteria del Còrdova el 22 de maig del 2010 al Carlos Belmonte, on Cristhian Stuani va marcar el seu segon trio de gols d’una temporada que va tancar amb 22 gols, el seu sostre de professional. Més de deu anys més tard, i altre cop a segona A, Alberto tornava a ser colpejat tres vegades pel mateix protagonista. Col·leccionista de mèrits a Montilivi, el davanter de Tala en tenia al cap un de pendent, tal com se li va escapar a la zona mixta: “Sabia que en algun moment arribaria.” El primer trio de gols de blanc-i-vermell el va aconseguir després d’haver-ne celebrat 42. Un rival valent com el Rayo es va haver de rendir davant la fam incessant del tresor de Montilivi, que en poc més d’una setmana ha confirmat la continuïtat a Girona i ha marcat quatre gols en dos partits per situar-se líder de la llista de golejadors de segona A, i això que s’havia perdut les dues primeres jornades. Beneït retorn.

El judici pel Llevant-Saragossa a València, on ha de tornar aquesta setmana, ha alliberat Stuani de dos compromisos amb la selecció que li haurien impedit enfrontar-se al Rayo. Mala notícia per als madrilenys, que van contemplar atònits com l’uruguaià feia l’1-0 en la primera pilota amb condicions que va tocar, en una molt bona connexió amb Gallar, que va interpretar molt bé el seu moviment (28’). El gol va transformar un partit que feia pujada per al Girona. Stuani, que es va emprenyar amb l’àrbitre per una falta de targeta que no va sancionar, va voler tornar l’assistència a Gallar –després d’una greu pèrdua de Saveljich–, però el terrassenc no va tenir el mateix verí (35’). També va despenjar un córner cap a Gual, a qui van agafar però en fora de joc.

En la segona part, més d’anades i tornades, el Girona va aplanar el camí amb un penal comès sobre Jairo. Com a primera, Stuani es va mostra infal·lible i va encadenar el seu dissetè penal sense fallar (57’). El segon gol va fer accentuar els riscos de Jémez, que se la va jugar deixant Saveljich com a únic central. Però va arribar el 2-1, que hi va posar incertesa. Era moment per posar-hi ofici, i d’això també en sap un niu. Ell tot sol es va treure una jugada de falta i targeta de Luna a la frontal de l’àrea. I va fer jugades tan típiques com agraïdes per a un equip que defensa un avantatge com protegir la pilota i treure’n un fora de banda per donar aire. Però encara no en tenia prou. Borja García, que va fer un partidàs, va estar a punt d’arrodonir-lo en arribar sol davant Alberto. El porter va frustrar el madrileny. Però el depredador, atent com sempre, va seguir com ningú la jugada i va ser en el lloc oportú per recollir el refús i marcar el tercer. El de la tranquil·litat. El del primer hat-trick amb el Girona, cosa que també havia aconseguit Olunga contra un equip de Paco Jémez. Que Stuani és un luxe a segona A ho saben els companys –talent a dojo en la segona línia–, que el busquen i el troben. Ho sap l’afició, que el té com a ídol des del dia que es va presentar amb un doblet contra l’Atlético. I ho saben tots els rivals, que no troben la manera de frenar el seu instint. Ho sap tothom.