Girona

Per començar-se a preocupar

Nou desgavell d’un Girona sense rumb, que culmina els dos partits a Andalusia amb dues derrotes i una imatge impròpia d’un aspirant a tot

Després d’una primera part lamentable, Gual va fer l’1-1 en una acció aïllada (55’) abans que l’equip es rendís miserablement

ALMERIA 3 GIRONA 1

ALMERIA:René; Balliu, Owona, Maras, Iván Martos; De la Hoz, Petrovic; Corpas (Gaspar, 72’), Vada (Aguza, 67’), Lazo i Sekou Gassama (Juan Muñoz, 86).GIRONA:Juan Carlos; Maffeo, Ramalho, Juanpe; Calavera (Samu Sáiz, 78’), Granell (Borja García, 64’), Mojica; Jozabed, Gumbau; Gallar (Jonatan Soriano, 74’) i Marc Gual.GOLS:1-0 (12’) Sekou Gassama. 1-1 (55’) Marc Gual. 2-1 (75’) Lazo. 3-1 (82’) Sekou Gassama, de penal.ÀRBITRE:López Toca (càntabre).T.G.:Vada, De la Hoz, Petrovic; Granell i Maffeo.T.V.:per dues grogues a Juanpe (61’ i 81’), del Girona.

El propòsit d’esmena del Girona respecte al partit al camp del Cadis va quedar exactament en propòsit, perquè si alguna cosa van fer els d’Unzué va ser una involució. I la cosa, després de sis jornades, no pinta gens bé. L’equip ha deixat escapar més punts (11) que no pas ha sumat (7) i, el que és pitjor, no té cap excusa que justifiqui el 0 de 6 en tres dies a terres andaluses. Ahir a Almeria ni tan sols va saber aprofitar el fet de posar-se altre cop dins del partit en una acció aïllada i sense merèixer-ho. I, lluny de ser un punt d’inflexió, l’1-1 de Marc Gual (55’) va ser l’inici de la fi perquè qui va posar la directa va ser l’equip local, que sobre el paper era el que s’havia de destarotar mentalment. El final va ser tan dantesc com l’acció defensiva que va costar el 2-1. I la cirereta va ser doble, perquè el 3-1 va anar acompanyat d’una expulsió. Si a Cadis va ser Stuani, ahir Juanpe va acabar el partit abans d’hora amb la vermella.

De seguida a remolc

Hi ha una línia molt prima entre la riquesa tàctica i el no saber ben bé què fer, que són els resultats. Altre cop, Unzué va apostar per jugar amb tres centrals i va arraconar la línia de quatre. Però mentre hi ha equips que ja juguen de memòria i tenen les idees clares des del minut 1 del primer partit (l’Almeria n’és un, malgrat que va canviar pràcticament tota la plantilla amb l’aterratge a última hora del xeic), el Girona continua navegant entre un mar de dubtes, buscant la seva identitat i fent anades i vingudes. Ahir, més que rotacions, va tocar revolució. Set cares noves i un 5-3-2 per buscar una consistència defensiva que va durar poc més de deu minuts. Dels tres centrals, només Juanpe s’enfila més enllà dels 180 centímetres, i Sekou, una bèstia, ho va tenir molt fàcil entre Maffeo i Calavera per fer bona l’excel·lent centrada de Lazo i retratar Juan Carlos.

Va tocar remar contra corrent més aviat que mai. La millor notícia és que quedaven 78 minuts per reaccionar, però també és cert que quan vas a remolc i necessites ser productiu, el temps vola i els minuts semblen segons. El pas endavant que va fer el Girona no es va traduir en l’empat, tot i que Gual va estar dues vegades a prop de l’1-1. La sensació dels primers 45 minuts, però, va ser que l’Almeria va tenir el partit sota control en tot moment. I si no va fer el 2-0 va ser perquè no va furgar prou en la ferida del Girona, que va patir cada vegada que els locals van accelerar a tres quartes parts de camp. En atac, els d’Unzué van estar a anys llum de ser la màquina que, per noms, hauria de ser. Començant pels carrilers (ni Calavera ni Mojica van explotar les bandes), continuant pels homes de la sala de màquines (Granell, Gumbau i Jozabed van estar desorientats) i acabant pels de dalt (Gual i Gallar van ser dues illes enmig de la defensa local). Tocava mirar a la banqueta sí o sí.

Un partit nou

Possiblement era per fer els tres canvis en el descans, però Unzué va decidir deixar les coses tal com estaven malgrat que era impossible que li agradés el que estava fent el seu equip. L’aposta no li va acabar sortint malament perquè el Girona va trobar el camí de l’empat en una acció aïllada començada per Mojica i rubricada per Gual que no s’hauria convertit en l’1-1 de no haver estat per un mal refús de René. Amb l’estat d’ànim revitalitzat, Borja va ingressar al camp i Gumbau es va situar al lloc de Granell. Encara que semblés impossible, els visitants estaven per primer cop en condicions de fer molt de mal al rival.

Incomprensiblement, però els d’Unzué es van volatilitzar i l’Almeria va agafar aire huracanat. Primer, li van anul·lar el 2-1. Després, Juan Carlos el va salvar. I, posteriorment, el gol va caure com fruita madura per culpa d’una defensa d’alevins després d’una primera gran aturada del porter gironí.

Els visitants van acabar atacant sense fe i defensant sense esma. I va arribar el 3-1 amb el regal afegit de l’expulsió de Juanpe, en el que va ser un final digne de l’indigne partit del Girona.

A REMOLC DE L’1-0

La consistència va durar poc més de deu minuts i el Girona va navegar sense rumb

MOLTES FISSURES

Els gironins van estar vulnerables en defensa, tous en la pressió i negats en atac

LA SEGONA PART

Els visitants no van explotar l’energia de l’1-1 i van acabar del tot desbordats

FINAL PER OBLIDAR

En el 2-1, l’acció defensiva va ser paupèrrima i en el 3-1, Juanpe va acabar expulsat
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)