“El cos no és una màquina”

És el que toca. En el futbol professional d’avui dia, ens toca sobreviure, entre cometes. Són coses que potser costen d’entendre als aficionats i als directius, però el cos no és una màquina. I jugar amb tan poc descans és molt complicat de gestionar, si no és que tens una plantilla molt àmplia, cosa que tenen quatre equips.

El cos paga l’acumulació de fatiga, tant aguda com crònica. Els partits generen una fatiga important, i la prioritat és que passin unes 96 hores abans de jugar-ne un altre. La UEFA fa estudis amb clubs de competicions europees que parlen d’aquest ideal de 96 hores, que serien cinc dies. Avui dia, s’està competint cada tres dies. També seria bo fer sempre una aturada per Nadal, que el període competitiu tingués un descans. En les competicions que no en fan, hi ha més risc de lesió. I s’ha d’intentar compensar amb la dieta, els mitjans de recuperació i totes les eines que hi ha. El futbol és més agressiu en clau muscular que altres esports.

És la incongruència del futbol espectacle que vivim avui dia. I quan hi ha descans per als clubs, és per dates internacionals, amb jugadors que no paren. N’hi ha que juguen entre 60 i 70 partits...

D’entrada, la mesura per la qual s’ha fet, sí. No pot ser que els equips que queden a dalt i que lluiten pel tercer ascens s’ho acabin jugant amb partits cada tres dies, quan més càrrega acumulen. Almenys que tinguin aquest avantatge. Això provoca que hi hagi jornades entre setmana, perquè per algun lloc s’han de posar, les 42 jornades. És una lliga molt competitiva i molt llarga, d’un mes o un mes i mig més que la resta de lligues, i això es nota. I s’hi afegeix la copa. Les plantilles han de ser àmplies, has de procurar que et respectin les lesions i gestionar els recursos. Per això el futbol necessita molts professionals, per controlar-ho tot, encara que a vegades la gent no ho entén. De ràtio, tocaria un preparador físic per cada quatre o cinc jugadors. I ja ve just que n’hi hagi 2 per a 25.

Els últims anys s’ha anat millorant, però seria ideal tenir pràcticament tota la primera volta tancada, amb espai per a alguna petita modificació, en períodes com els de la copa.

No crec que hàgim de fer nosaltres l’alineació. La nostra feina és ajudar tant com puguem el tècnic i els jugadors Hem de ser una eina més per treure el màxim rendiment. Que hem de tenir més o menys pes? El mateix que qualsevol altra eina, com l’estratègia, el control del descans i la recuperació o l’alimentació. Tots els elements són importantíssims.