Àlex Gallar tornarà a El Alcoraz, que ha estat casa seva les dues últimes temporades i ho hauria estat una tercera si no fos perquè el Girona va clavar els ulls en el futbolista de Terrassa i se’l va endur cap a Montilivi. Això sí, després de passar per caixa. El comiat de Gallar, però, no va poder ser més productiu perquè un gol seu va significar el triomf de l’Osca a Las Palmas en la primera jornada, el 18 d’agost (0-1). Dissabte, 41 dies després, Gallar jugarà a El Alcoraz, però de blanc-i-vermell. Al Girona ja acumula cinc partits, tot i que el gol es fa pregar. “Espero el partit amb il·lusió perquè és molt especial. I també una rebuda càlida d’un club i d’una afició que sempre em van tractar molt bé.” Segurament per això, Gallar té clar que, si té la sort d’estrenar-se com a golejador del Girona, no mostrarà una alegria desfermada. “A Montilivi sí que el celebraria perquè la meva afició és la del Girona i em dec al meu equip. Però a El Alcoraz, per respecte a l’afició de l’Osca, no ho faré”, assegura.

En l’últim amistós, amb Gallar a la grada de Montilivi, l’Osca va passar per sobre del Girona a pocs dies de l’inici de la lliga. “Els amistosos són una cosa i la la lliga és una història ben diferent. Segur que el partit no tindrà res a veure”, diu el terrassenc, que preveu un partit d’alta intensitat. “En teoria som dos equips que al final hem d’estar a dalt. Esperem fer un cop sobre la taula.” Gallar relativitza el començament de curs del Girona: “Estem lluny del que ha de ser la nostra millor versió i el mateix vestidor fa autocrítica. De tota manera, estar ara a sis punts de l’ascens directe és anecdòtic. Som al setembre i això no s’acaba fins al maig o al juny. Anirem a més, i com més ens divertim dins del camp, millor aniran les coses.” El futbolista tampoc està preocupat per la sequera a fora (0 de 9). “Tot anirà fluint. No hi ha d’haver diferències entre a casa i a fora. I hem de ser valents. No som un equip per tancar-nos i defensar un resultat perquè això no ho sabem fer”, afirma.