A primera va ser una bicoca i a segona A torna a ser un fortí. Sort d’això, perquè amb el 0 de 12 a fora, si el Girona no hagués estat mínimament fi a Montilivi, segurament Unzué ja no estaria ni a la banqueta. Però mentre no es puntuï a fora, la pressió de l’equip davant de la seva afició anirà in crescendo. És possible que el tècnic senti els xiulets que ja va sentir Eusebio en el tram final de la temporada passada a casa i és segur que, si l’equip no surt al 150%, la desaprovació de l’afició s’estendrà als jugadors, que faran bé de no escatimar esforços i de fer un futbol digne del seu sou. Al davant, hi haurà un rival que, si fa no fa, arrossega uns mals similars als del Girona, però els d’Unzué han de prescindir de si juguen contra el líder o contra el cuer. Que el Deportivo estigui en zona de descens és absolutament irrellevant perquè la victòria avui és innegociable. De fet, una ensopegada podria fer petar el fil pel qual s’aguanta Unzué. El tècnic té l’alleujament que hi ha un partit quatre dies després, però tot el que no sigui sumar quatre o sis punts entre dijous i diumenge pinta a drama. Començant per com pot quedar la classificació, sobretot si els de dalt continuen amb pas ferm. Per al favorit número u a l’ascens, haver deixat escapar 14 punts dels 24 possibles és una barbaritat es miri com es miri.