Girona

Montilivi cura tots els mals

El Girona continua sumant alegries a casa, on ja ha guanyat més partits (4) que en tota la passada temporada (3)

Borja García i Gual van situar un tranquil·litzador 2-0 i Stuani va rematar la feina després que el Deportivo sembrés la incertesa amb el 2-1

El Girona ha recuperat la recepta que va extraviar el curs passat, però que havia estat clau en moltes altres temporades, inclosa la del debut a primera divisió. Aquest xarop és un remei casolà que es diu Montilivi i que, de moment, està curant els mals dels d’Unzué i manté l’equip endollat gràcies a un 13 de 15 que contraresta amb virulència l’inexplicable 0 de 12 a fora. Els blanc-i-vermells ja han guanyat més partits a casa (4 de 5) que en tota la passada lliga (3 de 19), però l’extraordinari balanç davant l’afició no serà suficient ni de bon tros per assolir l’objectiu si no hi ha una reacció imminent a camp contrari, començant d’aquí a tres dies a Santander.

Ahir, el Girona va fer els deures més aviat que mai i al descans gairebé tenia el partit al sac, només pendent d’un llacet que va tardar més del compte a posar. En el camí fins al 2-0 hi va ajudar molt l’actitud dels locals, molt millorada respecte a Osca, però també les facilitats que va donar el Deportivo, perdut enmig de la foscor, sense idees i sense esma, vulnerable en defensa i inofensiu en atac. Una mica l’estampa del que ha estat fins avui el Girona a fora, però amb l’agreujant que els gallecs estan en descens i en un laberint on qui més a prop sembla tenir la sortida és el seu tècnic, Anquela, però cap a casa seva.

Borja García, aprofitant un refús del pal després d’un xut de Stuani, i Marc Gual, inexplicablement sol a dins l’àrea després d’un córner i d’una assistència amb el cap d’Alcalá, van aplanar en poc més de mitja hora un partit que semblava que seria d’aquells de rosegar sorra i que només va tenir un punt d’incertesa a partir del 2-1 del Deportivo. La societat Samu Saiz-Cristhian Stuani es van encarregar de liquidar el partit poc després que l’afició dediqués la segona esbroncada de la nit a Unzué quan va substituir Borja García. El tècnic s’havia endut la primera abans del partit.

Sense Samu Saiz

L’elecció dels onze titulars per part de Juan Carlos Unzué va deixar clar que el tècnic no veu compatibles, almenys d’entrada (una altra cosa és per anar a apagar focs), Borja García i Samu Saiz. El primer va tornar a la titularitat després de superar unes molèsties físiques i el segon se’n va tornar a la banqueta després d’haver estat el desbrossador en el darrer partit a casa contra Las Palmas i un dels pocs que van intentar sortir de la monotonia a Osca. Res a dir amb els altres dos sacrificats, Diamanka i Gallar, que han entrat en una espècie de rotació amb Granell i Jozabed on cap d’ells, ni tampoc Gumbau, acaba de ser capaç de completar una actuació rodona i 100% convincent per penjar-se al pit el rètol de titular indiscutible.

No està clar si va pesar més el bon partit del Girona o la deficient actuació del Deportivo, però el que està clar és que els blanc-i-vermells van trobar unes facilitats que els altres quatre rivals que havien visitat Montilivi (Sporting, Màlaga, Rayo i Las Palmas) no havien concedit. Tant en l’1-0 com en el 2-0, Borja i Gual van rebre la pilota sense ningú que els fes gens de nosa.

Un passet enrere

El Girona va tenir la virtut de fer les coses fàcils i d’explotar els seus actius. Més enllà dels dos gols, va generar més arribades de les habituals. I amb un rematador com Stuani, no posar pilotes a l’àrea és un pecat. Aday i Mojica es van fer un tip de centrar i van obligar els centrals del Deportivo a estar molt vius.

Feia l’efecte que tot era massa fàcil, fins que els locals van comprovar a la seva pròpia pell que qualsevol excés de confiança es pot pagar molt car, encara que al davant hi hagi un rival que aparentment no faci ni pessigolles. Borja Valle es va inventar el 2-1 del no-res i va sembrar la incertesa a Montilivi. Durant uns minuts, ja no tot van ser flors i violes. I les cames, que instants abans semblaven ales, van començar a pesar com plom. En el canvi de Borja per Samu, Montilivi va aclamar els jugadors i va esbroncar Unzué. I la primera pilota que va tocar l’exjugador de l’Osca va ser l’assistència del 3-1 cap al que no falla mai.

LA PRIMERA PART

La millor actitud dels locals va tenir el premi de dos gols i moltes arribades a l’àrea

EXCÉS DE CONFIANÇA

El Girona va pagar la desacceleració amb el 2-1, que va mig ressuscitar un fluix Deportivo

ESBRONCADA

Unzué va ser xiulat abans del partit i també quan va canviar Borja García (81’)

EL LLACET

La primera pilota que va tocar Samu Saiz va ser per assistir Stuani en el 3-1 (83’)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)