El Girona no va tenir el dia, sobretot pel que fa a la faceta atacant, un aspecte primordial a l’hora d’aconseguir victòries i també elemental si des del minut 3 de partit vas al darrere en el marcador. El futbolista que va intentar apropar-se més a la porteria defensada per Èdgar Badia va ser Àlex Gallar, que va completar el seu millor partit amb la samarreta blanc-i-vermella. L’extrem de Terrassa va ser més insistent que mai des de la banda dreta de l’atac gironí i sempre va intentar generar joc ofensiu i associatiu amb els companys. Gallar no havia mostrat una bona i regular versió amb el Girona i contra l’Elx només li va faltar el gol que hauria permès al seu equip tenir més ocasions de sumar algun punt.

En la primera part, l’exjugador de l’Osca va tenir clar que el vent a favor havia de ser un aliat per sorprendre Èdgar Badia. L’egarenc va provar quatre xuts a porteria en aquell acte. El primer va ser una falta directa a la frontal que ell mateix havia forçat en una de les seves internades. En el 15’, davant d’Alcalá i Àlex Granell va agafar la responsabilitat en el llançament del lliure directe però el porter visitant va fer una bona estirada per refusar al lateral. En el 31’, Gallar va enviar a fora una pilota morta que també havia caçat a la frontal i en dos minuts consecutius, el 35’ i el 36’, l’atacant va tornar a ser protagonista. En la primera rematada, Badia va tornar a intervenir i en la segona el jugador del Girona va enviar un altre xut als núvols, de nou des de la mateixa zona de l’atac, rondant l’àrea rival.

Els aficionats de l’equip de Montilivi van poder veure una versió activa i amb força protagonisme del terrassenc, i és que en els primers partits amb el Girona a Gallar li havia costat tenir presència en l’atac. Iniciant el joc des de la banda però acabant en una posició centrada, l’extrem va buscar les desmarcades de Marc Gual des de la banda contrària o les parets amb Stuani, un mestre aguantant l’esfèrica d’esquenes a porteria amb el central pressionant.

En la segona part, com sol ser habitual, Gallar va apagar-se i el seu protagonisme va disminuir. En l’arrencada, però, va fer un teva-meva amb Gumbau prou interessant que va acabar amb una centrada massa passada al segon pal i en el 69’ va provar el cinquè xut, el tercer que no va agafar porteria, tot i que la graderia gairebé va cantar gol ja que la pilota va passar llepant el pal esquerre. Poc després, l’Elx va fer el 0-2, la sentència i la fi de l’enfrontament per al Girona i per a Gallar, que encara amb els jugadors il·licitans celebrant la diana va abandonar el terreny de joc per tal que pogués entrar un Jonatan Soriano que gairebé va passar desapercebut.