Juan Carlos Unzué se la jugava amb el doble compromís contra el Deportivo i el Racing i la resposta de l’equip va ser excel·lent: sis punts i sis gols. Li va servir per recuperar un crèdit que si no estava esgotat, poc n’hi faltava. I quan el seu nom va sonar pels altaveus de Montilivi abans del Girona-Elx, l’afició el va aplaudir com un jugador més, no pas com en el partit contra el Deportivo, en què va ser escridassat.

El 0-2 de dissabte no hauria de ser el detonant de res, però sembla clar que la continuïtat del tècnic està supeditada més que mai als resultats. Al Carlos Tartiere, si el Girona s’endú els tres punts, oli en un llum, però l’empat i la derrota tornarien a posar el navarrès en la corda fluixa. Perquè si una cosa és clara és que el club no tindrà la paciència –o la passivitat– que va tenir amb Eusebio, ja que si l’equip no reacciona, aleshores les escridassades es dirigiran cap a la llotja. I amb un marge salarial escandalosament alt de 29 milions –10 més que la segona plantilla més cara de segona A–, el Girona no es pot permetre deixar passar les setmanes i els mesos. L’únic marge que té el club si l’equip no reacciona és fer fora el tècnic o fitxar un jugador que estigui a l’atur (peça difícil de trobar). I començar a pensar com equilibrarà al gener una plantilla en què clama al cel la manca d’un mig centre defensiu. Unzué passarà una altra revàlida a Oviedo.