Tot en contra

De necessitats, maldecaps i reptes, tothom en té. El Tartiere tenia fam, perquè l’Oviedo havia reaccionat a fora però encara no havia celebrat cap victòria amb la seva afició. I l’entrada al partit ho va demostrar. És cert que, abans de l’1-0, els gironins havien trepitjat àrea amb arribades de Mojica per l’esquerra, i Àlex Gallar i Marc Gual ja havien rematat, de manera defectuosa. Res a veure amb l’olfacte, ben conegut a Montilivi, d’Alfredo Ortuño. L’heroi del 2014 va necessitar només vuit minuts per demostrar que és un senyor davanter centre. En una penetració de Sangalli, va ser el més llest, es va anticipar a Alcalá i va estirar el peu.

El gol, però, no va ser l’únic càstig per als blanc-i-vermells. Àlex Granell va veure una primera groga per un cop amb el braç, discutible. I, al cap de dos minuts, el gironí va fer una falta al camp de l’Oviedo, i l’àrbitre ho va tenir claríssim. Bikandi Garrido, que ja s’havia encarregat de masegar Stuani assenyalant-li falta cada vegada que lluitava per la pilota, ni tan sols es va plantejar frenar i posar-hi una mica de compassió, com fan d’altres quan acaben d’amonestar un jugador. Ben al contrari. I en el seu partit número 200 amb el Girona, Granell, al carrer. Un quart d’hora, en desavantatge i amb un menys. Unzué es va plantejar fer entrar Diamanka, però va resistir fent endarrerir i treballar una mica més Borja García per ajudar Gumbau.

Els gironins van tenir alguna aparició al davant, com ara una jugada col·lectiva amb fins a quatre jugadors a dins de l’àrea, resolta amb un xut desviat d’Alcalá. L’Oviedo, però, era una amenaça cada cop (sort que eren pocs) que s’acostava a Juan Carlos, i tot l’afavoria. També Bikandi Garrido, que en cas de dubte tenia molt clar cap on escombrar. Stuani se’n feia creus. Per si no feia prou pujada el partit, Juanpe es va embolicar en una sortida de pilota en què va acabar estès al terra després de topar amb el rival que li va robar la pilota. L’Oviedo ho va aprofitar i va fer-la arribar cap a Ortuño, l’infal·lible. El de Iecla va marcar el 2-0 i va acabar d’ennegrir el panorama. La primera part, però, encara tenia un últim capítol reservat, el que va posar llum per al Girona. Gallar, que no havia estat gens encertat, va saber posar una pilota dins de l’àrea a Stuani, quan tothom esperava el xut. I l’uruguaià, per un cop que no li van marcar falta, es va regirar i va batre Champagne. Ortuño és molt bo, però de Stuani no se’n pot dubtar mai. I, tal com havia anat tot plegat, el 2-1 era un raig d’esperança per als blanc-i-vermells.

Dos moments breus

El Girona necessitava posar la por al cos als asturians, i va tenir un primer moment per fer-ho. Que van ser tres, però tot a partir d’una mateixa jugada, amb xut de Gallar que va rebotar en un rival i va acabar a córner. Bolaño va estar a punt de marcar-se el gol. I, en el segon córner seguit, Alcalá va guanyar el salt, i entre Lolo i Champagne van evitar el 2-2. Però va ser tan breu que en la jugada posterior va arribar el 3-1, amb la col·laboració de Juan Carlos, que se la va empassar. Quedava mitja hora, però ja ningú va creure en res. Ni Unzué, que no va ni arriscar amb els canvis. Ves per on, però, els gironins no ho havien dit tot. En un córner, Gual va recollir un refús i va fer el 3-2. I, en un altre, Stuani va estar a punt de fer emmudir el Tartiere. L’altre moment. Però l’efectivitat va ser de l’Oviedo, que va agrair una altra badada de Juanpe.