Girona

“L’única queixa és que no s’ha tingut paciència”

L’extècnic del Girona diu que se’n va “decebut” per la decisió del club de destituir-lo però també molt tranquil: “Ho he donat absolutament tot des del primer dia”

“Estàvem a prop, no ens havíem desenganxat de res i em sentia amb força mental per assolir-lo”, assegura el navarrès

Destituït dilluns com a entrenador del Girona, Juan Carlos Unzué es va acomiadar ahir des de la sala de premsa de Montilivi, un escenari on el tècnic navarrès ha donat unes quantes lliçons de puntualitat, d’amabilitat i, sobretot, de futbol. I el somriure no va desaparèixer ni un sol moment de la seva cara malgrat que les seves paraules també van deixar ben palès que la decisió li va doldre. “Estic decebut. Crec que és la paraula perfecta per expressar el que sento. Decebut amb la decisió, tot i que també me’n vaig amb la tranquil·litat d’haver-ho donat absolutament tot des del primer dia”, va comentar. Unzué va afrontar tot sol la roda de premsa de comiat. Les dues persones que el van flanquejar a la taula el dia de la seva presentació com a entrenador del Girona (el president, Delfí Geli, i el director esportiu, Quique Cárcel), ahir estaven un pèl més distanciades del mister, tot i que a primera fila.

Unzué també va estar acompanyat del seu cos tècnic al complet, que seran els homes –tots menys el seu fill Aitor, que seguirà els passos del seu pare i deixarà el club– que assumiran la primera plantilla a partir d’avui mateix i com a mínim fins diumenge en el partit contra l’Alcorcón. “Quan em van comunicar la destitució [dilluns a la tarda-vespre], aquesta decisió encara no estava presa. De moment és Juan Carlos [Moreno] qui em relleva. Com puc no desitjar-los el millor després de tres mesos treballant amb ells braç a braç? Tots, cadascú amb el seu rol, m’han ajudat molt i m’han donat molt de suport. No els puc fer cap retret. Només tinc paraules d’agraïment cap a ells”, va comentar.

Avui, amb la plantilla

Tot i que l’entrenador s’acostarà aquest matí a La Vinya per acomiadar-se de la plantilla –els futbolistes tenien festa ahir–, el capità Àlex Granell va estar present en el seu comiat i després s’hi van sumar Cristhian Stuani i Aday Benítez, amb qui va compartir alguns minuts al vestíbul de l’estadi. “Sempre he intentat que els jugadors se sentissin còmodes com a via per mirar de trobar els resultats i el seu millor rendiment”, va dir. “Per a mi, hauria estat una gran decepció que la plantilla hagués anat per un costat i jo, per un altre. I no he tingut aquesta sensació en cap moment. Noto que els futbolistes m’han seguit”, va afegir-hi. També van ser a Montilivi el delegat, Javier Galiano; membres amb diferents rols dins l’àrea esportiva com Santi Pou, Helena San José i Emilio Gutiérrez; un dels responsables del futbol de base, Albert Síria, i el dietista Sergi Mateo.

Poca paciència

Juan Carlos Unzué estava convençut que l’objectiu de l’ascens a primera divisió continuava molt a l’abast de l’equip. “Era factible, a pesar d’aquest començament. Estàvem a prop, no ens havíem desenganxat de res, em sentia amb força mental i tenia claríssim que ens barallaríem per pujar.”

Dotze jornades han esvaït el somni d’Unzué: “La sensació és que tot ha anat molt ràpid, però això és una cosa que jo no puc controlar. Soc conscient que sis derrotes en dotze partits són moltes. Segurament han pesat més que no pas la valoració que la lliga de segona A és molt llarga. No es puja a l’octubre, sinó al maig”, va comentar Unzué. “L’única queixa que tinc és que no s’ha tingut la paciència que m’hauria agradat”, va reflexionar. Va descartar, això sí, que aquesta impaciència fos un mecanisme d’autodefensa creat pel club a partir de la no destitució d’Eusebio la temporada passada: “No puc dir que això m’hagi perjudicat. Vaig acceptar el repte convençut i coneixent les circumstàncies.”

El navarrès va tenir paraules per a Quique Cárcel, que ahir ho va passar tan malament o pitjor que Juan Carlos Moreno, l’escollit per substituir Unzué. “Entenc que per a ell [Cárcel] no ha estat senzill. Va ser el primer que va confiar en mi. Tots sabíem que si a mi les coses em sortien bé, a ell també. I que, amb les derrotes, jo patia i ell també.” El director esportiu farà avui la valoració de la destitució i la decisió de confiar en el mateix cos tècnic que formava equip amb Unzué.

El paper del públic

Unzué també va reflexionar sobre el comportament de l’afició, de vegades molt crítica: “M’agradaria agrair l’assistència, però el públic no es el mateix que l’any passat. Poden ser les mateixes persones, però la seva visió no es la mateixa. Han estat a primera, han viscut un desànim. I no es senzill tornar a segona. Com l’equip, l’afició també s’ha d’adaptar a una categoria on guanyar costa molt i trobar regularitat en les victòries, encara més.”

LES REACCIONS DE JUAN CARLOS UNZUÉ

Sis derrotes en dotze partits són moltes, però no s’ha acabat de valorar que això és molt llarg. No es puja a l’octubre, sinó al maig

AL COMPLET

Tot el cos tècnic, present: Moreno, Chicho, Codinach, Omar i el seu fill Aitor, que marxarà

QUIQUE CÁRCEL

Avui valorarà la destitució de l’entrenador i la decisió de confiar l’equip a Moreno

A DISTÀNCIA

Geli i Cárcel van acompanyar l’extècnic des de la primera fila de la sala de premsa
El públic? Poden ser les mateixes persones, però la seva visió no és la mateixa. Han viscut un desànim a primera i també s’han d’adaptar
[16 gols encaixats] Hem provat de tot i no m’he tancat en banda en res. En els meus equips, ataquen els onze i defensen els onze
[Més paciència amb Eusebio] No puc dir que això m’hagi perjudicat. Vaig acceptar el repte convençut i coneixent les circumstàncies
De moment em relleva Juan Carlos. Com puc no desitjar el millor a tot un cos tècnic amb el qual he estat treballant braç a braç?
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.