Girona

“No hi ha un culpable”

El director esportiu del Girona assegura que, a més d’Unzué i ell mateix, “hi ha 25 responsables més” que han de fer un pas endavant

“Ho havia de fer”, resumeix Cárcel sobre la destitució del navarrès, presa perquè no tenia la sensació que l’equip anés a més

Ha caigut l’entrenador, però el Girona assumeix que difícilment un simple canvi, amb l’ascens de Juan Carlos Moreno com a relleu de Juan Carlos Unzué, serà la cura de tots els mals. “Tots hem de fer un pas endavant”, resumia el director esportiu, que no només reconeix la responsabilitat pròpia sinó que també envia missatges contundents a la plantilla més cara amb diferència de segona A, que s’ha d’espavilar si vol assolir l’objectiu comú, declarat des de l’endemà del descens, de tornar a la màxima categoria.

Quique Cárcel es feia seu el poder de decisió de la temporada passada, en què va mantenir la confiança en Eusebio Sacristán i l’equip va acabar baixant, i torna a assumir la responsabilitat de la destitució de Juan Carlos Unzué, que ha tingut molt menys crèdit que el seu antecessor a la banqueta. Dotze jornades després, el Girona ha buscat un canvi de rumb. “El que em transmet l’equip no és el que m’agradaria sentir. El començament de lliga ha estat molt irregular, amb tres o quatre minicrisis [va situar la primera a Albacete, tot just en la segona jornada]. I quan ens recuperàvem, tornàvem a caure. La sensació és que l’equip no té una línia ascendent, sinó irregular”, argumentava el director esportiu del club. “No hi havia la sensació que l’equip anava a més. No hem de buscar culpables, perquè no hi ha un culpable, però vull tenir determinació per assolir l’objectiu i he de prendre decisions.”

“Hi continuo creient”

Cárcel es va mostrar agraït a Juan Carlos Unzué. “El vaig fitxar perquè crec en ell, i hi continuo creient. És un gran entrenador i una gran persona, però en futbol les coses han de fluir i de moment no estan fluint. Lògicament, està decebut i sent que ho podia tirar endavant, però jo soc aquí per prendre decisions i crec que ho havia de fer.” El màxim responsable de l’àrea esportiva va detallar una mica més els sotracs que veia en les primeres setmanes: “Hi havia moments en què l’equip no acabava de trobar el rumb. A vegades, em preocupava més una victòria sense bones sensacions. Hi ha hagut una mica de tot, i tot plegat m’ha generat la inquietud que el rumb no anava bé. L’objectiu és molt alt i s’ha d’estar a un punt molt òptim. Has de ser molt regular, tenir una idea clara i sortir-se poc del guió. I ara mateix no sento això. I no és un tema només d’Unzué.” I va reiterar: “Tothom ha de donar més.”

Quique Cárcel se situa ell mateix al capdavant de la diana: “Sé que el primer que ha d’estar qüestionat soc jo, perquè soc el que estic fallant, i tinc molt clar que el meu crèdit també s’acaba. Si faig tot això és perquè vull revertir la situació i demostrar que puc fer bé les coses i es pot confiar en mi.” Els propietaris del club sempre han confiat en l’exsecretari tècnic de l’Hospitalet, arquitecte del projecte a Montilivi. Per qui se sent qüestionat? “Pel futbol. Per la realitat. Tinc la gran sort que el club ha confiat en mi, i a vegades m’estranya a mi mateix. No soc ximple. Quan les coses no van bé, la gent no està tan contenta, i soc el primer que em sento així. I com ho he d’intentar superar? Amb determinació.” I sentencia: “No ens traiem culpes. No és el mister; som tots.”

L’ARGUMENT

“Veia que l’equip no tenia una línia ascendent sinó irregular, amb quatre minicrisis”

L’EXIGÈNCIA

“L’objectiu és molt alt, s’ha de ser regular i tenir una idea clara. I no sentia això”

EUSEBIO I UNZUÉ L’ACTITUD

“Són situacions molt diferents, per com està el club i per la pressió d’ara” “El problema és més de cap. Ells són els primers que volen i de vegades no poden”

DES DE ZERO EL TALENT I LA GANA

“Vull mentalitat i el punt d’humilitat que tots hem de tornar a tenir” “La fam que té el Fuenlabrada potser m’agrada més que el que veig a Montilivi”

INTERÍ, O NO

“M’interessa el partit contra l’Alcorcón. A partir d’aquí, decidirem”

PER SI DE CAS

“Em reuniré amb gent que pot tirar això endavant. Sé qui m’agradaria portar” “Potser sí que en determinats moments hauria anat bé tenir aquest perfil”

REVÀLIDA

“El meu crèdit també s’acaba. Vull demostrar que puc fer bé les coses”

“Paciència? El context no té res a veure”

Quique Cárcel s’esperava preguntes sobre la relació entre l’acomiadament d’Unzué després de 12 jornades i la paciència que va tenir amb Eusebio. “La gent creu que no vaig destituir Eusebio perquè vaig ser tou. No ho vaig fer perquè creia que se’n sortiria i perquè les circumstàncies eren molt diferents. No tenen res a veure. Per com arriben, per com està el club i per la pressió que hi ha avui”, va assegurar el director esportiu. El Girona té, amb molta diferència, el pressupost més alt de la categoria, i la pressió hi és a tots els nivells. A nivell intern, però també en l’entorn, amb una afició molt exigent i impacient que ja ha xiulat l’equip (i Unzué) en diversos partits. El navarrès s’hi va referir en el seu comiat –“La visió del públic no és la mateixa que l’any passat. Han estat a primera, han viscut un desànim, i no és senzill tornar a segona”–. Cárcel es va agafar “al 100%” a aquestes paraules. “Necessito regularitat i mentalitat. Vull trobar-ho i començar de zero, amb humilitat. El punt d’humilitat que tots hem de tornar a tenir.”

Confia en Moreno però prepara una alternativa

Del cos tècnic que va començar la temporada, en surten només Juan Carlos Unzué i el seu fill Aitor, que feia d’analista. Amb Chicho Pèlach continuant com a segon entrenador, Omar Harrak de preparador de porters i Iñaki Codinach de preparador físic, qui fa el salt gros és Juan Carlos Moreno, d’ajudant a màxim responsable. Interí, o no. “Quant temps? L’únic que m’interessa és el partit de diumenge contra l’Alcorcón. Tinc molt clar que és el partit més important de la temporada, perquè és el següent i perquè hem de canviar la dinàmica i recuperar la sensació d’alegria i vitalitat del públic”, comentava Quique Cárcel. “Esperarem a diumenge, i a partir d’aquí prendrem decisions.”

Cárcel té “plena confiança” en el cos tècnic ara encapçalat per Moreno, que tindrà possibilitats d’allargar la presència a la banqueta si l’equip comença a carburar amb la solvència i regularitat que no ha tingut fins ara. La idea de la direcció esportiva, però, és buscar i mirar de convèncer un entrenador més consolidat. “La meva obligació és treballar pel club, tenir les idees clares i buscar el millor. Puc assegurar que fins que no he decidit que s’ha acabat l’etapa d’Unzué, no m’he reunit ni he pensat en ningú més. Ara és diferent”, reconeix. “Si poso Juan Carlos Moreno, acompanyat de Chicho i els altres, és perquè crec que ho poden tirar endavant. Però això no treu que he de treballar per veure què pot passar aquesta setmana. Em reuniré amb gent que pot tirar això endavant i sí que sé qui m’agradaria portar per assolir l’objectiu.” Francisco Rodríguez ha estat sempre marcat a l’agenda de la direcció esportiva, però amb diverses banquetes calentes a primera divisió, no és fàcil seduir un entrenador amb cartell per endur-se’l a segona A.

L’altre debat és si, després de dos fracassos amb tècnics d’un estil de joc similar, al Girona li convé més un tècnic d’un perfil més similar al de Machín. “Tinc molt clar que el que vull és pujar. I vull dur una persona preparada per a això. Amb fam, amb mentalitat, que els ulls li brillin veient l’equip que hi ha.” Cárcel veu preparat Juan Carlos Moreno, però es desmarca de quins canvis pot fer: “Com jugarà? Jo no soc entrenador: no és la meva parcel·la. Si el poso és perquè hi confio. Fa anys que és aquí, coneix l’equip i tot el que ha passat, i crec que és capaç de fer-ho a la seva manera.”

“Es parla que som el millor equip i la millor plantilla, i això és mentida”

Més enllà de l’autocrítica i de posar-se molt amunt en la llista de responsables, Quique Cárcel també va apuntar cap a la gespa, ja que al cap i a la fi els jugadors són els que guanyen i els que perden els partits. “Es parla molt que tenim el millor equip i la millor plantilla, i això es mentida. Per ser-ho s’ha de demostrar i, òbviament, no ho estem fent.” El director esportiu va dir sense embuts que només amb la qualitat que hi ha al vestidor, el Girona no aconseguirà l’objectiu que s’ha marcat: “La plantilla té talent i molts dels nostres jugadors han rendit, i molt bé, en categories més altes. Però avui som on som. I la fam que em demostra un equip com el Fuenlabrada potser m’agrada més que algunes coses que estic veient a Montilivi.” Tot i la duresa de l’afirmació, Quique Cárcel no considera que el problema sigui pròpiament d’actitud. “Els primers que volen i de vegades no poden són els jugadors. Hi veig més un problema de mentalitat, de coco. I tinc la percepció que els futbolistes s’estan adonant que han de fer un pas endavant perquè si volen pujar a primera, aquesta és l’única manera”, va afegir-hi el director esportiu del Girona.

Quique Cárcel està convençut que l’equip té encara moltes coses amagades que han d’aflorar tard o d’hora: “Analitzant les dotze jornades, segueixo pensant que no hem vist encara l’autèntic potencial que té la plantilla del Girona. I malgrat la competència que hi ha, no noto que s’hagi arribat al màxim nivell competitiu. Estem fallant en zones de camp on crec que el Girona sempre s’ha mostrat molt fort. Defensivament, per exemple, estem rebent massa gols.”

Un buit a la plantilla

Malgrat tenir 25 futbolistes a la plantilla, el Girona té ocupades 24 fitxes perquè José Aurelio Suárez té dorsal del filial (el 27). Hi hauria, si no es toqués res, la possibilitat de fer un moviment quan al gener s’obri el mercat d’hivern, però tot fa pensar que per equilibrar una plantilla amb un dèficit alarmant en el mig centre i un excés gairebé tan alarmant a la mitja punta, farà falta més d’un retoc. Cárcel va parlar de la figura del pivot de tall defensiu que tots els equips tenen (la majoria doblat i alguns, triplicat) i que en el Girona no existeix: “Veient els resultats que s’han donat, potser sí que en determinats moments dels partits he notat que ens hauria anat bé un perfil de jugador així.” El Girona va estar a punt de concretar una peça d’aquestes característiques el dia 2 de setembre en les últimes hores de mercat –l’uruguaià Cristóforo (Fiorentina) estava mig fet–, però al final es va descartar.

El director esportiu va revelar que encara queda un racó estalviat del monumental límit salarial de què ha disposat el Girona (29,5 milions). “El club ha fet un gran esforç i no anem sobrats de res, i hem de saber administrar molt bé l’economia. Però si haguéssim de portar algun jugador, crec que es podria fer.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.