Girona

Nou tècnic, nou rol

Reanimat. Jordi Calavera, acostumat a ser a la graderia amb Unzué, confia tenir continuïtat després de ser l’escollit per Martí al costat dret

“Quan vaig sentir el meu nom, ja no vaig sentir res més.” Jordi Calavera explica que es va assabentar al vestidor del Francisco de la Hera que era un dels escollits del primer onze inicial de Pep Lluís Martí. En una alineació amb pocs retocs, la presència del futbolista de la Cabra del Camp va ser la més sorprenent. Només havia jugat un partit –el de la revolució a Almeria– i s’havia hagut d’acostumar a veure els partits des de la graderia o des de casa. Com li havia passat el curs anterior, frustrat per les lesions, amb un sol minut en la lliga (en un Eibar-Betis del maig) i set minuts en la copa (un Sporting-Eibar del novembre). “L’any passat vaig passar la meva pitjor etapa futbolística. Venia aquí per tornar a somriure, per tornar a ser el Jordi Calavera d’abans. El mister [Unzué] no confiava en mi, o on em tocava, i és complicat. Mires d’animar des d’on toqui i treballar per ajudar l’equip.” El panorama li ha canviat de cop, tot i que manté un punt de prudència: “Som 25 i pot jugar qualsevol. Aquí tots som un equip, tots som molt bons i hem de treballar dia a dia. És veritat que quan et veus al primer onze d’un tècnic que ve, et dona confiança i ànims.” Amb Aday lesionat, Pep Lluís Martí va preferir Calavera a Maffeo. “Anímicament, necessitava tornar als terrenys de joc”, admet el jugador cedit per l’Eibar.

La intensitat enyorada

Pep Lluís Martí va deixar clar el primer dia que volia un equip intens, agressiu i enèrgic. I Calavera reconeix que són punts que s’havien de recuperar: “Jo crec que el Girona, anys enrere, sempre havia estat un equip de tenir una intensitat molt alta, de ser agressiu, de passar per damunt dels rivals. I crec que això potser ho havíem perdut una miqueta. L’altre dia es va tornar a veure el Girona que tots volíem. Ho diu el mister i ho intentem fer.”

L’exjugador de l’Olot confia que l’1-3 al camp de l’Extremadura sigui un punt de partida per a un equip pensat per estar molt més amunt. Per arribar i estabilitzar-se a la zona alta, faria falta encadenar victòries. El discurs del vestidor, però, és a curt termini. “De victòries, en necessitem tant el club com l’afició. Però nosaltres tenim al cap el tòpic del partit a partit”, explica Calavera. “Estem preparats emocionalment per a tot el que pugui passar. Tenim jugadors amb l’experiència i la maduresa per tenir calma en moments complicats com els que hem passat, i també en els moments eufòrics si encadenem victòries. Ara, a mirar de guanyar el Tenerife, i després ja veurem què passa”, sentencia el lateral tarragoní.

El Girona anys enrere passava per damunt dels rivals, i això potser ho havíem perdut una mica. L’altre dia es va tornar a veure
Anímicament, necessitava tornar al camp. Ara em toca continuar treballant com fins ara perquè el tècnic em continuï tenint confiança
Hi ha maduresa per tenir calma en moments difícils i també en moments d’eufòria si arriben victòries seguides
Jordi Calavera
Som 25 i tots ho podem fer igual de bé. Tots som un equip i tots som molt bons. És veritat que ser al primer onze dona ànims
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.