“Quan vaig sentir el meu nom, ja no vaig sentir res més.” Jordi Calavera explica que es va assabentar al vestidor del Francisco de la Hera que era un dels escollits del primer onze inicial de Pep Lluís Martí. En una alineació amb pocs retocs, la presència del futbolista de la Cabra del Camp va ser la més sorprenent. Només havia jugat un partit –el de la revolució a Almeria– i s’havia hagut d’acostumar a veure els partits des de la graderia o des de casa. Com li havia passat el curs anterior, frustrat per les lesions, amb un sol minut en la lliga (en un Eibar-Betis del maig) i set minuts en la copa (un Sporting-Eibar del novembre). “L’any passat vaig passar la meva pitjor etapa futbolística. Venia aquí per tornar a somriure, per tornar a ser el Jordi Calavera d’abans. El mister [Unzué] no confiava en mi, o on em tocava, i és complicat. Mires d’animar des d’on toqui i treballar per ajudar l’equip.” El panorama li ha canviat de cop, tot i que manté un punt de prudència: “Som 25 i pot jugar qualsevol. Aquí tots som un equip, tots som molt bons i hem de treballar dia a dia. És veritat que quan et veus al primer onze d’un tècnic que ve, et dona confiança i ànims.” Amb Aday lesionat, Pep Lluís Martí va preferir Calavera a Maffeo. “Anímicament, necessitava tornar als terrenys de joc”, admet el jugador cedit per l’Eibar.