La defensa no és un bon atac
Els cinc laterals i els cinc centrals que hi ha a la plantilla no han marcat cap gol i entre tots només sumen una assistència
Les torres no han rendibilitzat l’estratègia i dels carrilers tampoc no han sortit encara centrades que hagin estat aprofitades
Ramalho va trencar la preocupant sequera que està afectant els defenses del Girona, però quan començava a celebrar l’1-2 a Ponferrada va veure l’assistent amb la bandera aixecada. Va ser un cop baix, referendat dos o tres minuts després pel VAR, que va necessitar traçar unes quantes diagonals, paral·leles i qui sap si alguna línia imaginària per determinar que el de Barakaldo estava en fora de joc. I el no gol de Ramalho, a banda de costar dos punts d’or al Girona, també va fer més gran la travessa del desert dels defenses blanc-i-vermells, gens productius en atac després de les setze primeres jornades.
És evident que marcar gols no és la missió dels defenses. Però en cada curs l’aportació dels centrals i laterals o carrilers acaba donant uns quants punts. Aquest any, de moment, el protagonisme ofensiu dels futbolistes de la rereguarda és pràcticament nul. Només Pedro Alcalá té una assistència en les seves estadístiques –va pentinar una falta de Granell que Gual va convertir en el 2-0 el dia del Girona-Deportivo (3-1)–, perquè les dels altres companys de línia són immaculades pel que fa a passades de gol i gols. És cert, també, que el de Mazarrón ha marcat ja dos autogols a la porteria de Juan Carlos, a Albacete i a Cadis.
Dels deu defenses que hi ha a la plantilla, únicament Santi Bueno no ha tingut minuts. El Girona no ha sabut explotar la pujada de les seves torres en les accions d’estratègia. Crida l’atenció la sequera de Juanpe Ramírez, que el curs del debut del Girona a primera va ser el defensa més golejador de la categoria amb cinc gols, al davant d’homes consagrats com ara Piqué i Ramos. El canari ja va quedar en blanc tota la temporada passada, i així continua.
Tampoc han arribat accions de desequilibri dels laterals o carrilers. Cap de les centrades d’Aday, Mojica, Maffeo, Oliván o Calavera han acabat amb una rematada d’un company i la pilota a les xarxes. Qui més s’hi va acostar va ser el colombià a Almeria en l’acció del 2-1, però l’assistència real va ser del porter René Roman, que va interceptar la passada de Mojica i va deixar la pilota en immillorables condicions per a Gual.
Els rivals, més fins
Menys l’Albacete, el Mirandés i el Deportivo, que estan com el Girona, la resta d’equips de segona A ja han tret rèdit dels seus defenses. Els centrals solen estar molt més inspirats que els laterals. Escassi (Numància), que alterna l’eix amb el mig centre, ha marcat ja quatre gols. Gonzalo Verdú, de l’Elx, ha fet tres gols. I set centrals més han fet ja un doblet amb els seus equips. La parella del Rayo (Saveljich i Catena) en signen dos cada un. També Borja López (Sporting), Pulido (Osca), Carlos Gutiérrez (Numància), Nikola Maras (Almeria) i Marcos Mauro (Cadis).
En els dotze cursos del Girona a la LFP, el rècord golejador d’un defensa és el de Juanpe a primera divisió. La temporada de més productivitat ofensiva del club de Montilivi, però, va ser la dels 82 punts, en què els defenses van marcar un total de catorze gols (quatre Richy i Lejeune, dos Ramalho i Juncà i un Carles Mas i Cifu). La temporada de l’ascens, cinc defenses van aportar deu gols (quatre Alcalá, dos Juanpe i Ramalho i un Kiko Olivas i Maffeo).
En canvi, el curs passat, que va acabar amb el descens a segona A, la poca aportació dels defenses va ser simptomàtica: només tres gols, un de Bernardo, un d’Alcalá i un de Ramalho. Es pot extreure, doncs, la conclusió que en les millors collites, els defenses solen alçar la veu. I aquest any, això es fa esperar.
PEDRO ALCALÁ
És l’únic defensa que ha fet una assistència, però també s’ha marcat dos golsPublicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024