La col·lecció de talent ofensiu que ha reunit el Girona no ha difuminat, sinó més aviat el contrari, el paper preponderant de dos futbolistes d’una qualitat altíssima que comparteixen vestidor des de l’estiu del 2017. Borja García i Cristhian Stuani, en estat de gràcia, ja eren capaços de fer lluir les seves virtuts a primera, i a segona A les han accentuat. Amb un repertori inacabable de recursos, l’uruguaià i el madrileny guien la producció ofensiva del Girona, mentre que companys que han arribat aquest estiu oscil·len entre la improductivitat i la intranscendència.

Poques coses li quedaven per fer a Stuani amb el Girona, però a La Romareda n’hi va afegir una altra. En els 76 partits de lliga que acumulava encara no havia fet cap assistència, fins que dissabte va habilitar Borja García en el 0-2. Va ser un intercanvi de papers, perquè el madrileny, que en posició de davanter centre ja havia aprofitat una centrada de Maffeo per fer el 0-1, va entrar a l’àrea i va marcar el segon. Era el primer doblet del curs (i el segon amb el Girona) de Borja, que també ha fet dues assistències. El madrileny està tenint molt millor encaix aquesta temporada, centrat i ben a prop de Stuani, que no pas l’anterior amb Eusebio, que no li va trobar el seu hàbitat i va perdre part del potencial d’un jugador superclasse. Superats els registres golejadors de tres de les seves anteriors temporades a Montilivi, Borja té el sostre en els set del curs de l’ascens. I en vol més: “S’ha de pujar aquesta xifra. Jo soc molt autocrític, i més ara que estic jugant més avançat. El que vull és aportar gols sobretot per ajudar l’equip i també per la satisfacció personal, perquè als de dalt el que ens agrada és marcar gols”, reconeixia.

A La Romareda, Stuani no només va assistir en el 0-2, sinó que va marcar el 3-3 de penal (87’) que neutralitzava la remuntada local. Amb 13 gols, l’uruguaià es manté ferm com a màxim golejador de plata –dos gols més que Luis Suárez, que va fer doblet, i tres més que Alfredo Ortuño–, amb el mèrit afegit que ha jugat tres partits menys que els seus perseguidors. De mitjana, Stuani veu porteria cada 93,6 minuts.

L’estat de gràcia de Stuani i Borja contrasta amb la versió apagada d’altres futbolistes de la zona ofensiva, i això que el club va fer un esforç econòmic bestial per fer arribar en el mercat futbolistes com Àlex Gallar i Samu Sáiz. Per números, l’únic que manté el ritme als dos referents principals és Marc Gual, autor de quatre gols i dues assistències. El badaloní, però, ha perdut continuïtat arran de l’arribada de Pep Lluís Martí. Àlex Gallar, que encara no ha estrenat el compte golejador amb el Girona, palesa una inoperància preocupant que de moment no li ha fet perdre la titularitat. L’altre fitxatge estel·lar, Samu Sáiz, s’ha de conformar amb els buits que genera Borja al mig o amb estones a la banda. No ha marcat, com tampoc Jairo, una de les sorpreses. Jonatan Soriano, intermitent i ara lesionat, ha fet un gol. I Jozabed, sense cap gol, fa vuit jornades que no hi és.