Girona

EDU CAMPABADAL

FUTBOLISTA DEL LUGO

“A segona, el partit que veus fàcil és el que perds”

“És la millor plantilla, jugador per jugador, de la categoria; sabem que és un dels partits més complicats de la temporada”

“Tot el que vaig aprendre allà m’ha servit després per al futbol professional”

Juan Carlos és un porter increïble; a més, és una referència, té caràcter i t’obliga a estar atent sempre

Edu Campabadal (Tarragona, 1993) és una peça fonamental al lateral dret del Lugo, on ja fa tres campanyes que juga i amb el qual visita avui el Girona a Montilivi. El defensa, que fa gairebé dos anys es va trencar el lligament encreuat del genoll, ha pogut iniciar aquesta temporada amb normalitat i torna a tenir continuïtat.

La lesió al genoll, més que superada?
Sí. Estic jugant molts minuts i estic content amb la situació. La lesió està oblidada i ara ja només estic centrat a rendir una altra vegada al meu màxim nivell.
La lesió, en el seu primer curs a Lugo, va ser el moment més difícil de la seva carrera?
Sí. A més, va coincidir amb un moment en què estava molt bé, l’equip també i estava il·lusionat. En un equip tan petit estàvem alternant la primera i la segona posició de la lliga, amb un grup amb molt bons jugadors, amb un entrenador molt bo [Francisco Rodríguez] i estaven sortint bé les coses. Era una temporada diferent que no havia viscut mai. Sí que havia viscut un ascens amb el Còrdova però amb jugadors diferents, que sí que estaven preparats per a això.
Vostè es va formar al Barça.
Vaig arribar-hi amb tretze anys, quan era infantil B i vaig ser-hi fins a finals de juvenil, uns set anys. Recordo que jo mai havia jugat de central, i com que era alt a la meva edat i tenia bona sortida de pilota, perquè sempre havia estat migcampista, em van posar en aquella demarcació. M’hi vaig adaptar molt bé. Anava fort i anava bé per alt i em va ser senzill jugar de central. I més en el Barça, en què tens la pilota el 85% del temps.
Un cop allà, es fa difícil pensar a arribar al primer equip? Va coincidir amb jugadors com Samper, Grimaldo, Deulofeu, Rafinha... i cap hi juga.
Està clar. Quants jugadors pots trobar-te en la teva carrera futbolística al Barça? Moltíssims. I arribar-hi, hi arriben un o dos. I no només s’ha de ser molt i molt bo, també s’ha de tenir l’oportunitat en el moment adequat, que en el primer equip falti la peça justa que faci que puguis debutar i després fer-ho bé, òbviament. Quan ets allà sempre penses a arribar al més lluny possible, però quan vaig marxar mai vaig pensar que havia perdut una oportunitat, ni de bon tros. Vaig aprofitar tots els minuts que vaig estar allà, vaig disfrutar de cada moment. Tot el que vaig aprendre allà m’ha servit després per al futbol professional.
També va jugar amb Brian Oliván al Barça.
És un jugador mentalment molt fort, que sempre ha volgut millorar. Físicament és bo, va cap amunt, té molt bona centrada, que és important per a un lateral i més a segona divisió. A mi Brian m’agrada perquè, a més, és intens. Els dies que ha jugat amb el Girona l’he vist molt bé i estic content que estigui allà, a prop de casa. Segur que si li donen més minuts ho farà molt bé.
Del juvenil del Barça marxa al Wigan, a Anglaterra. Un altre futbol.
Totalment diferent, però amb Robert Martínez d’entrenador al Wigan hi havia una filosofia de toc. Es jugava amb tres centrals i dos carrilers i jo, que ja jugava de lateral, feia de carriler. M’agradava. Robert era un entrenador molt proper a la filosofia del Barça, de sortir des del darrere, que els jugadors tinguessin convicció amb la pilota i anessin endavant. Vaig disfrutar.
Només va estar-hi un any.
No vaig voler continuar. Robert Martínez va marxar i per a mi era clau que continués. Però bé, vaig estar-hi molt bé i al final vaig debutar a la Premier League, que això és una cosa que sempre tindré.
Després Còrdova (2013-15), a segona i a primera, Mallorca (2015-2017) i ara Lugo (2017). Coneix bé la categoria. Com la definiria?
És la més complicada. Qualsevol equip et pot fer mal, qualsevol et pot guanyar. A primera saps els equips que segurament et guanyaran, aquells contra qui podràs lluitar i finalment els quatre de la teva lliga amb qui te la jugues. A segona no, del primer a l’últim no hi ha gaire diferència. La diferència individual que hi pugui haver de jugadors es redueix amb equips compactes, que són difícils de superar i per això el Girona, que té la millor plantilla de segona divisió amb diferència, no va primer. Al final no són només jugadors; s’ha de crear un grup compacte per arribar als resultats.
Diumenge s’hi enfronten. Què li sembla el Girona?
Com he dit, és la millor plantilla, jugador per jugador de segona divisió, i crec que estaran lluitant per pujar. Però sí que és veritat que ara al principi els ha costat perquè són jugadors, la majoria, que han jugat anys a primera divisió, fins i tot n’hi ha que no han jugat mai a segona, que no saben realment què és anar a camps on se’t compliquen els partits sempre. No hi ha cap partit que puguis dir que serà fàcil. No. Tots els que penses que seran fàcils, al final son els que perds, és així. Crec que ara estan fent molt bé les coses, però han de ser conscients que han d’anar tots a l’una.
I com afronten el partit?
Sabem que és un dels partits més complicats de la temporada, sobretot jugant a Montilivi, però també vam anar al camp del Cadis i vam donar la cara. Tots els partits s’han de disputar i s’hi pot guanyar. Anem amb el màxim respecte, però a intentar aconseguir els tres punts.
Es retrobarà amb Juan Carlos, porter del Lugo els últims dos cursos. Què me’n pot dir?
Sent objectiu, que és un porter increïble, però no puc ser-ho perquè és molt bon amic meu. Dins del camp és una referència, té caràcter, t’obliga a estar atent, no deixa que ningú es relaxi i és un dels millors porters de la categoria, sens dubte. I fora del camp és súper bona persona i fa molt equip.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.