La va tenir. Només una. Clara, això sí. Però no sempre surt cara. Cristhian Stuani va desaprofitar la millor ocasió del Girona a Los Pajaritos, on el conjunt de Pep Lluís Martí va presentar un balanç pobríssim en una de les seves versions més depriments. I sense l’encert del màxim golejador destacat de la categoria, el Girona no va trobar cap recurs alternatiu. Més enllà de Borja García, la col·lecció de talent no es tradueix en productivitat, i l’equip ho va tornar a pagar al camp del Numància. Apagadíssim, el Girona va tornar a fer evident que la dependència de Stuani és extrema. Els números parlen sols.

Totes les victòries del Girona tenen protagonisme golejador de Stuani. I quan el gran referent no apareix, els llums s’apaguen. El partit de divendres a Los Pajaritos és el novè de la temporada en què el davanter uruguaià no veu porteria, tot i que n’hi ha quatre en què li era impossible perquè ni tan sols hi era. Dels nou partits sense gols del pitxitxi, el Girona n’ha perdut sis i n’ha empatat tres. El balanç (3 punts de 27) és pèssim, molt més digne d’un equip enfonsat que d’un aspirant a tot. A l’altre extrem, hi ha la productivitat dels gols de Stuani. En els onze partits en què ha vist porteria –amb dos hat-tricks i un doblet–, el Girona ha assegurat nou victòries, ha empatat un partit –en la penúltima sortida, a La Romareda– i només n’ha perdut un, al Carlos Tartiere, en el duel que va significar l’acomiadament de Juan Carlos Unzué. El balanç és de 28 punts de 33, res a veure amb el dels dies en què Stuani no troba la inspiració o directament no hi és.