Girona

Un precedent amb final feliç

El Girona queda emparellat en els setzens amb el Vila-real, un equip al qual va deixar fora de combat en els 32ns de final del curs 2004/05 gràcies a un gol d’Eloi Amagat (2-1, 88’), que debutava amb el primer equip

Es jugarà a Montilivi a partit únic, dimecres a les 21 h

El Vila-real ha visitat onze cops l’estadi en set competicions diferents: 3a, 2a B, 2a A, 1a, copa, una fase d’ascens a 2a A i una promoció per pujar a segona

El Girona s’enfrontarà en la copa a un conegudíssim, el Vila-real, que no era ni de bon tros l’equip més atractiu que hi havia en el bombo. L’únic precedent en la competició del KO entre els blanc-i-vermells i els groguets, però, es de molt bon record per als gironins i també una de les gestes més importants abans que l’equip ingressés a la LFP. El Girona, aleshores a segona B, va eliminar el Vila-real, ja a primera, gràcies a un gol en el minut 88 d’Eloi Amagat, que aquell dia debutava amb el primer equip gironí, dirigit aleshores per Josep Maria Nogués. En la lliga, els de Montilivi van acabar perdent la categoria i baixant a tercera. En aquell Vila-real que va jugar a Montilivi hi havia una parella de davanters com José Mari i Diego Forlán i un futbolista que encara es manté a la plantilla grogueta com és l’internacional Santi Cazorla.

El Girona havia arrencat en la copa 2004/05 eliminant l’Alacant (0-0 i 1-0) i després d’imposar-se a partit únic al Vila-real, va caure eliminat per un altre equip de primera, l’Osasuna (0-1), que es va imposar en la pròrroga a Montilivi –l’eliminatòria també era a partit únic– amb un gol d’Iñaki Muñoz en el minut 98. Aquella temporada, amb eliminacions prematures de Barça (va caure a 32ns a mans del Gramenet, 1-0) i del Real Madrid (el Valladolid el va deixar KO a vuitens), la final la van disputar el Betis i el l’Osasuna (precisament el botxí del Girona). Els andalusos van guanyar la final i el títol de copa (2-1).

El factor camp, a favor

A diferència de les dues primeres eliminatòries, el Girona gaudirà de l’avantatge de camp, ja que els setzens també es disputen a partit únic. Per arribar a aquest punt, ha estat necessari que l’equip de Pep Lluís Martí eliminés el Linares (1-2) i el Cartagena (2-4).

Tot i que el Girona tenia garantit un primera, el Vila-real no entrava en el paquet d’equips més llaminers. Esportivament, superar l’equip que prepara Javier Calleja té una alta dificultat. Els grocs són novens en la lliga de primera i no s’entreveu ni de bon tros que passin les dificultats de la temporada passada, en què van patir més del compte (de fet, el club va recuperar Calleja, a qui havia destituït prèviament per donar l’equip a Luis García Plaza). I tampoc és l’equip ideal per omplir Montilivi i que el Girona pugui fregar-se les mans amb una gran recaptació. En aquest aspecte, els equips més atractius eren els andalusos (Betis i Sevilla) i també l’Espanyol, per la rivalitat.

La dotzena visita

No deixa de ser anecdòtic que el Vila-real hagi visitat onze cops l’estadi de Montilivi (inaugurat el 1970) per jugar-hi fins a set competicions diferents, un fet del tot extraordinari. I en les més importants, al Girona li va sortir creu, com la primera (1970/71), amb l’estadi acabat d’estrenar: en una promoció que per al Vila-real (segona divisió) era de permanència i per al Girona (tercera), d’ascens, els grocs es van imposar a Montilivi (1-2) i van rematar la feina a l’antic Madrigal (2-0).

També va sortir creu la fase d’ascens a segona A del curs 1991/92, una lligueta de quatre equips en què el Vila-real va pujar a plata (els grocs van guanyar a Girona, 1-2 i els gironins al Madrigal, 2-4) perquè els blanc-i-vermells van fallar en el partit decisiu a Salamanca. Aquella fase d’ascens va ser un punt d’inflexió –el Vila-real, cap amunt i el Girona, cap avall–, malgrat que els gironins es van refer i es van tornar a trobar més de 20 anys després, primer a segona (triomf gironí) i els dos últims cursos a primera (victòries groguetes).

REACCIONS

Promoció
El Vila-real per salvar-se i el Girona per pujar a segona divisió:
1970/71 1-2
3a divisió
1972/73 2-0
1973/74 3-0
1974/75 0-1
1975/76 2-2
2a divisió B
1989/80 0-2
Fase ascens a 2a A
1991/92 1-2
2a divisió A
2012/13 2-0
1a divisió
2017/18 1-2
2018/19 0-1
Copa
2004/05 2-1
2019/20 ?

COLOR GROGUET

Es evident que hi havia equips més atractius i que podien arrossegar més afició al camp, però no deixa de ser un 1a de molt de nivell
La veritat és que la copa no és el que més em preocupa ara mateix. Ens hem de centrar en la lliga i ara el que tinc al cap és l’Extremadura
Segur que el Girona competirà i lluitarà per poder superar l’eliminatòria i continuar endavant
Delfí Geli
PRESIDENT DEL GIRONA
La copa ens ha permès trencar la mala ratxa en la lliga i hi competirem amb il·lusió i ganes
Quique Cárcel
DIRECTOR ESPORTIU DEL GIRONA

AQUELL VILA-REAL

En l’equip que va caure a Montilivi hi van jugar Santi Cazorla, José Mari i Diego Forlán
Les dues últimes visites dels de la Plana a l’estadi han estat a 1a divisió (1-2 i 0-1)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)