Girona

Els reis dels despropòsits

El Girona és incapaç d’esmenar un error greu de Diamanka (7’), enllaça la tercera derrota a fora sense veure porteria i accentua els maldecaps

Els de Pep Lluís Martí fan poquíssima cosa en atac i donen aire a un equip que lluita per eludir el descens a segona B

TENERIFE 1 GIRONA 0

TENERIFE:Dani Hernández; Luis Pérez, Carlos Ruiz, Alberto, Álex Muñoz; Aitor Sanz, Luis Milla; Jorge Padilla (Undabarrena 49’), Nahuel (Elliot 24’), Suso (Moore 76’); i Dani Gómez.GIRONA:Riesgo; Maffeo, Ramalho, Ignasi Miquel, Mojica; Jairo, Diamanka (Jozabed 58’), Gumbau, Borja García (Àlex Gallar 75’); Soriano (Brandon Thomas 45’) i Stuani.GOLS:1-0 (7’) Nahuel.ÀRBITRE:Figueroa Vázquez (col·legi andalús).T.G.:a Jorge Padilla (29’), Luís Milla (52’) i Alberto (71’), del Tenerife i Ramalho (58’), del Girona.T.V.:cap.PÚBLIC:9.461 espectadors a l’estadi Heliodoro Rodríguez López.

Així no es va enlloc. La inconsistència clama al cel. El Girona va tirant els partits endavant a Montilivi, amb alguna excepció, i sense convèncer. I quan surten de casa, no espanten ningú, per més encallat que estigui. Tot el respecte que generaven a l’estiu s’ha esvaït a partir de versions tan depriments com la que van oferir ahir a Tenerife. El Girona va ser víctima d’un error greu de Diamanka, però encara més preocupant que la badada és la incapacitat d’esmenar-la tenint tot el partit, amb inoperància per fer mal i remuntar un marcador advers ni que servís d’excepció a la regla de tot el curs. Per a desesperació pròpia, el Girona s’està convertint en un repartidor de regals quan surt de casa. Mala peça al teler.

De culs, com tan sovint

No hi ha manera d’aprendre’n. La proposta amb què es plantava el Girona a l’Heliodoro va quedar diluïda de seguida per un regal incomprensible. Una pèrdua gravíssima de Diamanka, que buscava Maffeo amb una passada horitzontal en la sortida de pilota, va habilitar Nahuel, que va entrar com una fletxa i va superar Riesgo. Una altra errada individual, com tantes se n’han vist aquesta temporada, penalitzava el Girona només començar. Quan no és un, és un altre. Aquesta vegada, un jugador que després de mesos a l’ostracisme i amb tota la pinta d’haver-se de buscar una sortida a mig curs ha aparegut de sobte en les alineacions inicials. És clar que també semblava cantada la necessitat de tenir un pivot defensiu amb cara i ulls al vestidor l’1 de gener, i encara no ha arribat. I de remar en contra, el Girona no en sap. El Tenerife, que saltava al camp en zona de descens, ja tenia el partit on volia.

El Girona no havia començat malament i, amortit el cop de l’1-0, es va fer veure una mica. En la primera bona combinació col·lectiva, Jonatan Soriano va preferir assistir Mojica que xutar, i la pilota es va perdre. Tampoc va trobar la llum Stuani, que va recollir una pilota que no havia pogut rematar Borja. Diamanka, espès no només en l’acció de l’1-0, va tenir l’oportunitat d’esmenar l’errada, però una rematada de cap li va sortir massa creuada. El Girona no feia mal partit, però als de Baraja, lluny del desig de possessió que tenia el Tenerife de López Garai, no els incomodava pas gaire esperar el seu moment en sortides al contraatac, com una arrencada de Dani Gómez des del mig del camp. Ni els feia res, tampoc, entrar amb duresa en cada xoc i tallar la continuïtat del joc, una altra cara que el Girona no sap ni com posar-s’hi per dominar. Els blanc-i-vermells no van fer gaire res més que caure al parany de les picabaralles, amb l’Heliodoro ajudant els seus pressionant l’àrbitre. A Borja, arrencant des de la dreta, se’l veia ben poc. I Soriano, que estrenava titularitat en la lliga, va resistir 44 minuts, víctima d’un altre problema muscular. Feia falta molta més lucidesa, molta més idea, per fer patir un equip que lluita per no baixar.

Lluny de reaccionar

Si a la primera part li havia costat aparèixer amb clarividència, la segona va començar sense que el Girona fos capaç de fer pessigolles al Tenerife. Com si no hi hagués pressa. Jozabed va entrar per mirar de crear alguna cosa, i de seguida va trobar a l’espai Stuani, que va habilitar d’esperó Brandon. Dins l’àrea, el balear no va saber definir (62’). I poc després, el migcampista andalús va tenir més a prop que mai el gol, però la seva rematada va sortir fregant el pal. Amb un parell d’accions, Jozabed va treure el Girona de la foscor més absoluta. Però va ser una fase molt breu. Un miratge.

L’última bala de Martí va ser rescatar Àlex Gallar, desaparegut les últimes jornades. Baraja va anar protegint els seus amb els canvis. I se’n va sortir bé, entre altres coses per la incapacitat reiterada dels gironins, que es van precipitar i no van poder ni lamentar l’infortuni perquè Dani Hernández pràcticament no va tenir feina. Tot plegat, per preocupar-se. Queden onze dies de gener i el més trist és la sensació que difícilment el mercat farà fer el clic d’un equip que col·lecciona despropòsits, incapacitat i vulnerabilitat quan surt de Montilivi. I amb uns números tan nefastos (2 punts dels últims 15 i 8 dels 36 en tot el curs a fora, i quarta derrota en cinc partits), seria temerari ser optimista.

I EL PIVOT?

Diamanka, aparició sobtada el mes que feia pinta que marxaria, va quedar marcat

PLANS I ESTÈRILS

Jozabed va mirar de donar llum però l’equip es va col·lapsar i no va inquietar el rival

UNA ALTRA

La quarta derrota en cinc partits fa créixer més la preocupació en ple mes de mercat
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.