La mala ratxa de sempre

El 14 de desembre el Llagostera saltava d’alegria. En el duel vibrant i carregat de polèmica contra l’Olot els gironins tocaven la glòria gràcies a un gol de Sascha en el temps afegit que deixava els d’Alsina molt a prop de les posicions de promoció d’ascens i amb deu minuts de marge respecte al descens. Però des de llavors als llagosterencs se’ls resisteix la victòria. Sis partits en què els tres punts s’escapen de les mans de maneres diferents. En alguns perquè el rival els passa per sobre, com va ser el cas de diumenge al camp del Vila-real B (4-); en altres l’empat reflecteix la igualtat sobre el terreny de joc, i en altres, com ara el partit contra el Prat (1-1), el Llagostera mereixia un triomf que no va arribar. En definitiva, els llagosterencs ja fa gairebé dos mesos que troben a faltar una victòria que tornaria a donar a l’equip aquella sensació de tranquil·litat absoluta.

No és que aquesta mala ratxa, amb tres punts dels últims divuit en joc, hagi complicat molt la situació del Llagostera en la classificació, perquè els d’Alsina continuen desens en la taula, classificats per jugar la copa i amb vuit punts de marge respecte al descens. El que sí que ha canviat és la distància respecte a la zona alta –un somni inabastable–, que és de deu punts. El que sí que ha fet la sèrie de sis partits sense guanyar, que es podria allargar a només una victòria en els últims deu partits, és fer aparèixer els primers fantasmes del curs. De moment dels que no espanten, però sí dels que et fan posar alerta. I és que el que ha canviat no són només els resultats, sinó també les sensacions que transmet l’equip, que no són igual de bones. La dificultat per marcar –un gol en cinc partits– i la falta de la intensitat habitual en alguns moments dels últims partits obliguen els llagosterencs a reaccionar aviat.