Decisió enmig del parèntesi

Amb tot l’esport aturat per l’alerta sanitària del coronavirus, el dia a dia a Montilivi es fa com a tot arreu: les reunions són per videoconferència i, en el cas dels futbolistes, els entrenaments els fa cadascú a casa seva, supervisats a distancia pel cos tècnic amb les noves tecnologies. Tot plegat, en espera que es vegi llum al final d’aquest túnel, de moment encara ben fosc.

L’àrea esportiva també té els moviments molt limitats per la incertesa que hi ha. A més de les preguntes de moment sense resposta que tindran una incidència directa en totes les direccions esportives dels clubs (la principal: què passarà amb els contractes que s’acaben el 30 de juny si la lliga es reprèn i acaba al juliol o l’agost?), l’àrea que lidera Quique Cárcel té un altre maldecap afegit, que és com gestionar la baixa de llarga durada de Brandon Thomas.

El futbolista, un dels dos reforços d’hivern, es va trencar els encreuats en un dels últims entrenaments previs a la suspensió de les sessions presencials i el Girona el perdrà pel que resta de temporada. El club de Montilivi es troba ara en la situació en què es va trobar fa poc el Barça arran de la lesió de Dembélé, però amb l’agreujant que tot l’esport mundial està en stand-by i que qualsevol moviment precipitat dins la fase de confinament es pot convertir en un pas en fals, depenent de com evolucioni el dia a dia de l’alerta sanitària de la Covid-19.

De moment, la data que el Girona té damunt la taula per presentar l’informe de la lesió de Brandon és el dia 8 d’abril. Aleshores, el tribunal mèdic ha de validar que la lesió és de llarga durada –és evident que en aquest cas no hi haurà la incertesa que hi va haver amb Dembélé–, i a partir del vistiplau el club disposarà de 15 dies per trobar un substitut. Si durant aquest període el Girona no troba cap peça, la finestra extraordinària que se li ha obert es tancarà. El més probable, però, és que la data del 8 d’abril s’acabi també endarrerint i que Cárcel i el seu equip tinguin més marge per decidir si fitxen i què fitxen.

Si la lliga s’acaba reprenent, res no fa pensar que el Girona opti per acabar la temporada amb els futbolistes que té sense buscar un recanvi per a Brandon, que ja va aterrar a Montilivi al gener perquè era una peça molt concreta que li faltava a Martí. De fet, duia una progressió fantàstica amb l’equip, fins al punt que ja havia marcat dos gols. A més, i a diferència del mercat d’hivern, en què el marge salarial limita els moviments econòmics de tots els clubs, la LFP és molt més permissiva amb aquest límit (sense aquesta flexibilització, el Barça no hauria pogut fitxar Braithwaite per 18 milions). De tota manera, el Girona ha de valorar els pros i els contres en el cas que decideixi fer un nou esforç econòmic.

Òbviament, el club de Montilivi tindrà tot el mercat de la primera i la segona espanyola per fitxar, ja sigui arribant a un acord amb l’altre club o dipositant l’import de la clàusula de rescissió del futbolista. Sense entesa, no hi ha dubte que la inversió que hauria de fer el Girona seria molt més cara. Les opcions de trobar un futbolista a l’atur (com va ser el cas Zeballos) són reduïdes, per no dir inexistents.

Tot i això, el Girona també es podria plantejar firmar un altre tipus de jugador, atès que, amb l’arribada de Zeballos i el fet que Stuani no marxarà a la copa Amèrica, el dèficit de peces a la davantera ja no és tan alarmant com fa un mes. De tota manera, Brandon va demostrar en pocs partits que el seu perfil és molt necessari en el sistema de Martí i és probable que el club tingui ja una llista feta de jugadors d’aquestes característiques. El davanter balear, per la seva part, continua pendent de passar per la sala d’operacions. En principi ha de ser dijous, 2 d’abril, però no s’hauria de descartar un segon ajornament –la primera data era el dia 23– de la intervenció.