En aquest article no es pretén convertir cap jugador en cap de turc del mal moment que viu el Girona, en descens després d’haver sumat vuit dels primers 27 punts en joc, però Borja García és clarament el reflex de l’equip encarnat en un futbolista, i segurament n’hi hauria molts més que servirien d’exemple. El madrileny no hi és, no ha aparegut en els cinc partits que ha disputat –si ho ha fet, ha estat esporàdicament–, i se l’espera, ja que ha de ser un jugador important en els esquemes de Míchel i en la idea i filosofia que vol impregnar el madrileny al seu equip. A l’Anxo Carro, el mitjapunta va començar el partit escorat a la banda esquerra i molt perdut. A Borja li costava entrar en joc, no rebia l’ajuda ofensiva de Jairo per doblar-lo i estirar l’equip per fer-lo més profund i, a sobre, les excursions de Gerard Valentín que posaven en compromís el seu company de banda, l’obligaven a fer un esforç en les ajudes que, en moltes ocasions, van ser nul·les. L’exjugador de l’Osca no sabia realment què havia de fer, si anar a pressionar, si buscar filtrar passades a l’espai a un Stuani lent a l’hora d’arrencar, provar el xut des de la llarga distància, o endinsar-se cap a l’interior on, amb Samu Saiz, sí que semblava generar perill i dubtes a la defensa rival. I així es troba bona part de l’equip. I aquestes sensacions són les que generen més dubtes.

En la segona part, buscant fer un pas endavant acumulant més jugadors ofensius –el pas endavant va ser massa tímid–, Borja va acabar jugant en el doble pivot al costat de Pol Lozano. Des d’allà, el madrileny va intentar connectar a la mitjapunta amb Samu Saiz o buscar aplicar criteri en la circulació de pilota per moure l’esfèrica a banda i banda. Les intencions eren bones, però l’equip tampoc va notar que la pilota passés per un jugador determinant que encara està agafant la forma després d’un estiu convuls, en lluita per sortir d’un lloc on no volia estar i amb el virus rondant que li van impedir realitzar una pretemporada com cal.

A Borja García sempre se li exigirà més que a la resta, com a Samu Saiz, i fins i tot a Baena o Aleix Garcia. Els tres primers formen part dels jugadors escollits per portar la batuta ofensiva de l’equip amb Stuani, Nahuel Bustos o Pablo Moreno en la punta de llança. Tots tres van formar d’inici per primera vegada aquest curs i, desgraciadament, el rendiment i la resposta no va ser els desitjats, tant pel que fa a generar arribades i ocasions de gol com per equilibrar l’equip, que d’entrada, va sentir-se incòmode i va concedir massa aproximacions al contrincant.