De caràcter urgent

El Girona no rutlla. Amb gairebé un quart de campionat disputat, l’equip blanc-i-vermell ha jugat més partits (9) que punts (8) ha sumat, és en zona de descens, i la versió que ofereix, jornada rere jornada, tampoc convida a l’optimisme. El grup orientat per Míchel Sánchez té una sèrie de mancances que ha de resoldre de manera molt urgent, per no hipotecar-se una temporada que, ara mateix, no pinta bé. Aquesta tarda (16 h) a Montilivi contra l’Osca és una primera oportunitat per començar a rentar-se la cara.

I és que la que té entre mans el preparador madrileny és una plantilla debilitada respecte la de la campanya anterior, en la qual falten peces, sobretot es troba a faltar un pivot defensiu, un atacant de banda i un altre que vagi a l’espai i sigui autosuficient de cara a porteria. Son dèficits evidents, que el conjunt té en l’aspecte individual i que no es podran resoldre, si és que l’economia ho permet, fins al mercat d’hivern; però això és el que hi ha, que diuen, i que tampoc és tan dolent, ni de bon tros, ja que al vestidor hi ha més d’una mà de futbolistes que serien indiscutibles en qualsevol club de la categoria. A Míchel, doncs, que no ha posat mai excuses, al contrari, i manté tota la confiança del club, li toca solucionar altres problemes que té l’equip, els que sí que pot controlar en aquests moments, que són els col·lectius. Devot d’una idea en què el conjunt que dirigeix ha de ser protagonista a través de la pilota i atacar, la realitat és que no ha aconseguit encara plasmar a la gespa allò que vol. A l’equip se li van intuir interessants intencions en les primeres jornades, en què va tenir bones estones, però no hi ha hagut evolució i, de fet, darrerament ha experimentat un retrocés. No ha guanyat cap dels tres últims matxs, amb un empat i dues derrotes, i les sensacions despreses pel que fa al futbol són encara pitjor que els resultats obtinguts. Li costa un món generar ocasions, la qual cosa provoca que no arribin els gols –és el segon equip de la lliga que menys en fa– i, a més, defensivament, també és fràgil, ja que tampoc els perfils que estan jugant a la medul·lar són dominants sense pilota. És obvi que alguna cosa ha de canviar.

Per tot plegat, Míchel està rumiant reblar el clau al sistema i, sense renunciar al seu model de joc, modificar-lo. D’aquesta manera, el retorn a la línia de tres centrals, que tant ha transcendit històricament en l’entitat blanc-i-vermella, és una possibilitat que el preparador madura ja des de fa dies, i el 3-4-2-1 podria ser avui un punt de partida. Tornaria així Santi Bueno a l’onze, un jugador que el curs passat va oferir un òptim rendiment i que la lesió al genoll li va impedir començar aquest, per completar l’eix defensiu amb Juanpe i Bernardo i amb Jordi Calavera, ja recuperat, i Jairo, als carrils. Al mig del camp són faves comptades sigui quin sigui l’esquema, ja que amb les baixes de Pol Lozano, que té un esquinç al turmell, i Ramon Terrats, que s’entreveu suplent després de no haver-se pogut entrenar amb normalitat durant la setmana per unes molèsties també al turmell, Ibra Kebé i Aleix García formaran el doble pivot. A dalt, un altre que no sembla que sortirà d’inici és Stuani, que amb un dolor a les cervicals no es va entrenar ahir, per la qual cosa Nahuel Bustos, acompanyarà els mitjapuntes, que seran dos o tres depenent de si hi ha canvi de dibuix; Borja García jugarà segur, mentre que Samu Saiz, Álex Baena, Valery i Ureña es disputaran les altres places.

I si el Girona necessita guanyar ja, el rival, l’Osca també es presenta a Montilivi amb urgències. Acabat de descendir i, per tant, favorit a l’ascens, el seu exercici, de moment, no està anant en consonància amb el cartell penjat. A mitja taula, ha perdut ja quatre partits i acumula 11 punts, tres més que els gironins. Per al duel, l’equip entrenat per Nacho Ambriz té dos jugadors importants que seran dubte fins a última hora: Pulido i Seoane.