Girona

PEDRO ALCALÁ

FUTBOLISTA DEL CARTAGENA I EX DEL GIRONA

“No pujar va ser un fracàs”

Pedro Alcalá tornarà demà a Montilivi amb la samarreta del Cartagena, després del lustre que va jugar al Girona

“Considero Girona la meva segona casa”, diu

El Girona té una plantilla per estar al ‘play-off’ i per pujar. Lluitarà per ser a dalt

Pedro Alcalá (Mazarrón, Múrcia, 1989) forma part d’aquell grup de futbolistes que no fa tant van fer història amb el Girona. Aterrat l’estiu del 2015 procedent del Llagostera, Alcalá va ser protagonista en el curs de l’ascens (2016/17) i va assaborir l’elit durant dos anys de blanc-i-vermell. Ara, al Cartagena, recorda amb orgull aquella etapa i es prepara per tornar demà a Montilivi.

Com li va per Cartagena?
La veritat és que molt bé. Soc al costat de casa, a prop de la meva família, dels meus amics i estic molt content. He arribat a un club que està en creixement i que té un projecte ambiciós.
Va començar jugant, però una lesió el va aturar. Com està ara?
Vaig tenir un trencament al soli i, per fi, en l’últim partit contra el Màlaga, que vam guanyar (3-1), vaig poder disputar els últims deu minuts i cada vegada em vaig sentint millor. Ja estic disponible per a l’equip.
Estan en bona posició, a prop del ‘play-off’. Quin objectiu es marquen?
Som un equip que va pujar la temporada passada, que va partit a partit. El nostre objectiu és aconseguir la salvació al més aviat possible, els 50 punts, i a partir d’aquí, que vingui el que hagi de venir. Però nosaltres tenim clar que el nostre objectiu és la salvació.
Va arribar al Cartagena procedent del Cadis. Quin balanç en fa, de la darrera temporada?
No vaig tenir la continuïtat que volia, però vaig poder jugar a primera divisió en un club on he pogut disfrutar. Va ser un any del qual em vaig endur moltes coses positives. Després, va sortir l’opció de Cartagena i vaig venir cap aquí.
I al Cadis, hi va arribar des de Girona. El seu adeu de blanc-i-vermell, l’estiu del 2020, va ser sobtat i a última hora.
Vam jugar el play-off contra l’Elx, vam acabar molt tard..., va ser un any complicat perquè la pandèmia va afectar a tothom. Va ser l’últim dia, va sortir l’opció d’anar a Cadis i vam arribar a un acord amb el Girona i vaig marxar cap allà.
Per què va marxar?
El club va dir que havia de sortir i jo vaig estar esperant alguna cosa que em convencés i al final va sortir l’opció del Cadis i no m’ho vaig pensar.
Hauria continuat si no li haguessin dit de sortir?
El meu pensament era continuar a Girona, però quan el club va parlar amb mi em va dir que hi havia l’opció de sortir, i després va aparèixer el Cadis, i em vaig decidir a anar-hi. Al final era tornar a jugar a primera divisió, que és el que volia.
Tot i això, entenc que no devia ser fàcil marxar després de cinc anys a Girona.
Sí. Al final és una ciutat on han nascut els meus fills, he viscut un ascens, dos anys a primera... Ha estat una ciutat i un club que m’han marcat com a persona i com a jugador. Sempre en tindré un gran record i ho considero la meva segona casa.
Va dir adeu després de dues garrotades dures: el descens i el no ascens. La situació també era complicada.
Al final d’aquella temporada vam marxar diversos futbolistes que feia ja molt de temps que hi érem, com Borja i Granell. Van ser anys complicats; baixar i no pujar després, tenint la millor plantilla de segona divisió, ens va deixar tocats.
Parli’m del curs del descens. Què li ve al cap quan recorda aquelles últimes jornades en què no hi havia manera de guanyar?
Vam començar molt bé aquella temporada i crec que anava tot molt bé, fins que la situació es va posar lletja. Necessitàvem guanyar un partit contra rivals directes per salvar-nos, com el Llevant, el Valladolid, el Celta... Hi havia diversos partits en què si en guanyàvem algun ens salvàvem però perdíem, perdíem i la situació no canviava. Estàvem fent una gran temporada i vam baixar. L’equip ho estava fent molt bé i, en deu jornades, l’any va quedar tot en un no res.
La campanya següent a segona divisió A. M’ho ha dit, que tenien la millor plantilla. Per què no van pujar?
No ho sé. Tenir grans jugadors no vol dir que pujaràs. Va ser un any complicat, amb la pandèmia, van passar moltes coses, molts jugadors nous..., no ho sé. L’expectativa era molt alta i no assolir l’ascens va ser un fracàs.
I personalment com la va viure? Al final va ser la seva última temporada al club.
Com l’equip. Va ser una temporada irregular per a tots i ens vam quedar amb la sensació que podíem haver pujat amb l’equip que teníem i no ho vam fer.
Amb què es queda de la seva etapa al Girona?
Em quedo amb com va créixer l’entitat en tots aquests anys. El club ha crescut, juntament amb els jugadors. Vam aconseguir un ascens, vam estar dos anys a primera, vam guanyar el Madrid al Santiago Bernabéu, vam empatar contra el Barça al Camp Nou. M’emporto aquests moments bonics, que seran irrepetibles.
Demà torna a Montilivi.
Tinc moltes ganes de veure la gent. De tornar a coincidir amb Stuani, amb Juanpe, amb Jairo, amb Borja, amb Galiano, amb Jota..., amb tota la gent del club que tots aquests anys ha estat amb mi, i els aprecio molt i els tinc molta estima.
Com afronten el partit?
Serà un partit complicat. El Girona té una plantilla per estar al play-off i per pujar. Nosaltres jugarem el nostre partit i intentarem guanyar. Des del minut 1, oferir la nostra millor versió i seguir amb la línia dels últims partits, en què vam empatar en un camp complicat com el del Leganés, i l’altre dia a casa vam guanyar el Màlaga. Hem d’intentar continuar amb aquesta dinàmica per –com li deia– arribar als 50 punts i, a partir d’aquí, el que vingui.
Què li sembla el Girona?
Mirant la plantilla... Stuani, Juanpe, Bernardo, Borja, Samu, Aleix García... És un equip per estar a dalt. Li està costant una mica agafar aquesta dinàmica positiva però lluitarà per ser a dalt.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)