Girona

El protagonista

Ricard Artero

Demana galons

La copa sempre és una oportunitat per veure els més joves, però amb una plantilla tan jove com la del Girona veure jugadors en edat juvenil brillar a Montilivi s’està convertint en habitual. Ara bé, per a alguns sí que la copa s’està convertint en el seu millor escenari. Un d’ells és Ricard Artero. El migcampista de la Bisbal d’Empordà està en dinàmica del primer equip des d’inici de temporada i Míchel n’ha dit meravelles sempre que ha pogut, però és clar, amb Samu Saiz, Álex Baena i Borja García al davant és molt difícil tenir minuts. I per això, la copa ha estat la seva oportunitat. El tècnic madrileny des del primer dia que ho ha dit i ha apostat per ell fins i tot contra els dos equips de primera, l’Osasuna i el Rayo, que han passat per Montilivi. I la resposta d’Artero ha estat excel·lent.

Com ja va succeir en l’eliminatòria prèvia contra l’Osasuna, Artero va ocupar el mig del camp acompanyat per Pol Lozano, Ibra Kebé i Borja García, jugant com a interior esquerre en un teòric rombe a la sala de màquines. I no va tardar a assumir galons. Veient la pressió intensa que feia el Rayo a la sortida de pilota dels gironins, el de la Bisbal va tenir clar que si havia d’entrar en joc a la zona de tres quarts ja podia anar esperant assegut. Per això, va començar a venir a rebre una vegada rere l’altra al costat de Pol Lozano i es va convertir en la via principal per iniciar les jugades del conjunt blanc-i-vermell. La lectura del partit que va fer va ser brillant, però és que l’execució va seguir la mateixa línia. Perquè pràcticament tot el que va fer amb pilota ho va fer bé. I un dels seus millors socis va ser Arnau, a qui va trobar amb profunditat una vegada i una altra lliure a la banda dreta. Una societat de jugadors del 2003 vinguts de la base per encigalar Montilivi. I Míchel. “Arnau i Artero per mi han estat els millors del partit i no oblidem que són jugadors juvenils contra un equip de primera”, va dir el tècnic madrileny en la roda de premsa posterior, quan va voler destacar una conclusió positiva que s’enduia del matx.

A banda dels galons que va assumir amb pilota, passant al davant fins i tot de Borja García, Artero va arrodonir el seu gran partit amb una feina defensiva bestial. Es va fer un fart de sacrificar-se al darrere ajudant sobretot Juncà, que tenia una dura batalla amb Isi, i se’n va sortir a meravella, recuperant l’esfèrica en pràcticament tots els duels defensius que va protagonitzar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.