Girona

La línia és molt fina

El Girona no és inferior al Rayo Vallecano però paga errors determinants i acaba en els vuitens el camí en la copa

Ibra regala l’1-2 (48’), Stuani falla un penal (71’) i Pablo Moreno marca el 2-2 en l’afegit, però l’hi anul·len per un fora de joc mil·limètric

Girona 1 Rayo Vallecano 2

GIRONA:Juan Carlos; Santi Bueno, Bernardo, Juanpe (Pablo Moreno, 77’); Arnau, Ibra Kébé (Gabri, 77’), Pol Lozano, Artero, Juncà; Borja García (Samu Saiz, 58’), i Nahuel Bustos (Stuani, 58’).RAYO:Luca; Balliu, Mario Suárez, Catena, Fran García; Óscar (Trejo, 74’), Pathé Ciss; Isi, Santi Comesaña, Bebé (Andrés, 74’); Sergi Guardiola (Falcao, 81’).GOLS:1-0 (26’) Bernardo. 1-1 (45+2’) Sergi Guardiola. 1-2 (48’) Sergi Guardiola.ÀRBITRE:Cordero Vega.T.G.:Juanpe, Arna, Pablo Moreno i Míchel; Mario Suárez, Catena, Óscar, Iraola , Isi, Comesaña i Trejo.T.V.:al local Gabri (97’).PÚBLIC:6.405 espectadors.

En el mateix escenari on van celebrar l’ascens a primera, els jugadors del Rayo Vallecano ballaven ahir al ritme del grup d’aficionats que tenien al sector visitant de Montilivi. Els madrilenys es van acabar enduent el bitllet per als quarts de final en una eliminatòria amb equilibri, tensió i polèmica. Una mica de tot. És l’adeu del Girona, després d’un camí més que digne que ha permès, per exemple, veure el creixement de Ricard Artero, un altre futbolista de 18 anys (com Arnau) que va fer un paperàs. Una eliminació, però, sempre és agra, i més per com va anar, havent-hi quedat molt a prop. Petits detalls van marcar un duel, amb errors puntuals greus –el regal d’Ibra en l’1-2–, estranys –Stuani fallant un penal– i amb la salsa del VAR, que reapareixia en els vuitens perquè no n’hi havia en les eliminatòries anteriors i, naturalment, va acaparar protagonisme. S’hi ha de posar fe per assumir que les línies –aquesta vegada decidit amb una celeritat sorprenent– justificaven que el jove Gabri havia assistit Pablo Moreno en fora de joc en l’acció del minut 92, que hauria dut el partit a la pròrroga.

Amb treva en el calendari de lliga però condicionat per les baixes –Aleix no era ni en la convocatòria–, l’onze de Míchel tenia una barreja. Al darrere, els tres centrals fixos en la lliga. Més endavant, hi havia més varietat, amb la titularitat d’Artero, Borja García i Nahuel Bustos. De tots tres, Artero és el més novell amb diferència, però també va ser el més lúcid. Per si li feia falta, el bisbalenc es va acabar de graduar en un duel d’altura i va confirmar a Míchel, que sempre se l’ha cregut, que no s’equivocava gens.

El Rayo va començar exercint una pressió molt alta. Amb la consigna d’Iraola ben apresa, quan els madrilenys no podien robar la pilota, feien faltes amb contundència per frenar les progressions del Girona. Al bon paper d’Artero, el va acompanyar Arnau, un altre futbolista que té 18 anys però que ja no sorprèn. El maresmenc va tenir a prop el gol en la primera gran ocasió, però va topar amb una reacció felina de Luca Zidane, que va completar una actuació brillant. A l’altre costat, només va inquietar en la primera meitat un xut de falta directa de molta qualitat d’Isi que va anar a parar al travesser, molt a prop de la creueta (19’). El bon to del Girona va tenir premi en un córner, executat per Borja García i rematat per Bernardo, que va marcar amb el cap el seu tercer gol del curs (26’). El Girona tenia prou ben controlats els atacs dels madrilenys, però en l’afegit de la primera part va arribar l’empat. En una falta lleu de Bernardo que Míchel va protestar molt després, Sergi Guardiola va recollir el refús i va engaltar un xut fort amb l’esquerra que va sorprendre Juan Carlos.

Encara pitjor

La primera part va acabar malament i la segona va començar pitjor. Ibrahima Kébé, a l’àrea pròpia, es va embolicar molt i va fer una passada d’enemic a Juan Carlos. Sergi Guardiola, el més viu, va tenir fortuna i va marcar de rebot l’1-2 (48’). El Girona no havia arrencat bé i el segon gol el va acabar d’afeblir. No va trigar Míchel a fer entrar Stuani i Samu Saiz per Nahuel Bustos i Borja García, tots dos apagats i estèrils. Feia falta un estímul per reactivar el Girona, imprecís, erràtic i sense la continuïtat de la primera meitat. Tot i això, una empenta lleu de Catena a Bernardo en una falta penjada va donar vida. O l’hauria d’haver donat, perquè va passar allò que no sol passar mai. Stuani, que només havia fallat un penal com a blanc-i-vermell, va veure com Luca arrodonia la seva actuació traient-li el 2-2 amb una bona estirada (71’). Després d’uns minuts d’efervescència, el Rayo va recuperar el control. Míchel va arriscar tant com podia i va treure un central i un mig per un davanter i un extrem. I tots dos van ser protagonistes de l’acció concloent. Ja en l’afegit, Gabri, habilitat per Samu, va assistir Pablo Moreno en el 2-2, que va fer vibrar Montilivi –més públic que mai aquest curs, i això que tothom pagava– amb una pròrroga. Però resulta que el genoll del jove extrem estava més avançat del compte, segons marcaven les famoses línies. Tampoc ve de nou a Montilivi, que aparegui el VAR en un desenllaç frustrant.

LA PRIMERA PART

Sergi Guardiola esguerra al límit del descans un bon paper, amb l’1-0 de Bernardo

NOMS PROPIS

Artero es doctora, Arnau hi torna i, a l’altra àrea, el porter Luca Zidane és clau

MOLT A PROP

L’equip s’encalla en la segona part però treu l’orgull i acaba enrabiat pel gol anul·lat
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.