Girona

Cal creure-hi fins al final

El Girona visita l’Eibar en la tornada de la semifinal del ‘play-off’ d’ascens, obligat a guanyar de dos gols per ser a la final (21 h)

Els de Míchel, que vencent d’un forçarien la pròrroga, han de tenir un dia excel·lent per no tancar la temporada abans del que es voldria

O fer el millor partit de la temporada i guanyar de dos gols a Ipurua o tancar la temporada, marxar de vacances i començar a pensar en la temporada que ve, de nou a 2a divisió A. El Girona només té aquestes dues opcions en el partit de tornada de la semifinal del play-off d’ascens a primera que disputa aquesta tarda a Ipurua (18.30 h, Vamos) contra l’Eibar. El 0-1 de l’anada a Montilivi és una llosa molt i molt pesant, però els gironins tenen absolutament prohibit abaixar el cap i rendir-se. És el dia del tot o res i seria imperdonable acabar el matx amb la sensació que es podria haver fet més. Si no es passa a la final que sigui perquè l’Eibar ha estat millor, com ja ho va ser en l’anada, no perquè el Girona no hagi jugat com és capaç de fer-ho. Per això l’única opció és alliberar-se i jugar sense pressió, amb la mentalitat que no hi ha res a perdre i molt a guanyar, com demanava Míchel just després de perdre dijous.

Els gironins han de remuntar l’eliminatòria, i això vol dir que han de guanyar durant els noranta minuts. Si ho fan per dos gols seran a la final del play-off, mentre que si ho fan per un forçaran una pròrroga en què tocarà fer un gol més. Als de Míchel no els val l’empat en el global de l’eliminatòria perquè passaria l’Eibar com a millor classificat en la lliga regular. A més, el Girona té un altre factor en contra, i és que a diferència de les temporades anteriors no hi ha el valor doble dels gols a domicili, així que en cap cas li serveix guanyar només d’un gol.

El seny i la rauxa

El fet que el Girona estigui obligat a guanyar de dos gols ha de fer que es vegi un equip més agressiu que en l’anada a Montilivi i més del que ho ha estat en la gran majoria de partits a domicili en tota la temporada. S’ha de ser vertical i agressiu, perquè l’Eibar ja ha demostrat ser un equip compacte si no hi ha ritme de circulació. Però el Girona tampoc es pot tornar boig, ja que encaixar un gol complicaria molt més les coses. En aquest sentit qui ha de tocar la tecla correcta és Míchel, que tindrà pràcticament tota la plantilla a la seva disposició.

D’interrogants sobre el possible onze n’hi ha molts, ja que el tècnic madrileny té moltes combinacions sobre la taula. Una, i segurament la més probable, és veure un onze molt similar al de l’anada, si no idèntic. No es pot descartar, però, que l’aposta sigui fer un pas endavant ja des del xiulet inicial i que l’opció sigui calcar l’esquema de la segona part, renunciant a un central i sumant un mitjapunta a l’equip. O, per què no, un segon davanter amb l’entrada de Nahuel Bustos, tot i que durant la temporada els minuts que han compartit sobre el terreny de joc el davanter argentí i Stuani són més aviat escassos. Però l’emergència ho pot requerir. Altres homes que tenen probabilitats d’entrar a l’onze són Iván Martín, titular abans de lesionar-se i que ja va completar tota la segona part en l’anada; Pablo Moreno, que va tenir un paper destacat en la segona part dijous, o Valery, que podria entrar en el lloc de Jairo per tenir un perfil més ofensiu i vertical que el canari.

Faci el que faci Míchel amb l’alineació, el que és imprescindible és que el Girona sigui un equip recognoscible i que recuperi les sensacions dels millors moments de la temporada, viscuts entre el desembre i el gener. Canviar-ho de la nit al dia, tenint en compte que sembla que l’equip no ha arribat del tot bé al tram final, no és fàcil, però és l’única opció si el Girona vol seguir somiant en l’ascens a primera divisió. El repte és majúscul, perquè els gironins, sovint fràgils lluny de casa –han perdut 9 dels 19 desplaçaments–, s’enfronten al millor local de la lliga regular. I no només això, un equip que ja ha demostrat ser la bèstia negra, guanyant-li als blanc-i-vermells els últims set enfrontaments directe, que es diu ràpid.

A TENIR EN COMPTE

No hi ha valor doble en els gols a fora i al Girona no li val guanyar d’un al minut 120’

AMB CAP

El Girona ha de ser més agressiu en atac que en l’anada però no es pot tornar boig

INTERROGANTS

El gran dubte és si Míchel intentarà sacsejar l’equip amb canvis a l’onze inicial

Borja García i Juncà, a la llista

La plantilla va sortir de Girona ahir al migdia i el club va anunciar la llista de convocats. La gran novetat és que Borja García i David Juncà, ja recuperats, estan disponibles per jugar si Míchel ho creu necessari. Més complicat és, però, que algun dels dos pugui ser titular, perquè cal recordar que dijous ni tan sols van entrar en la llista de convocats, en què hi havia fins a cinc jugadors del filial –a Eibar només hi han viatjat Ureña i Artero, els dos més habituals–. La principal sorpresa és veure-hi Borja García, ja que el madrileny es va lesionar tot just fa una setmana al camp del Burgos i va deixar el camp entre llàgrimes i amb gestos evidents de dolor.

Un precedent proper

El repte que té al davant el Girona és majúscul, perquè l’Eibar va tancar la lliga regular com el millor local de la categoria sumant 47 punts dels 63 possibles a Ipurua. De fet, el conjunt basc només ha perdut dos partits com a local en tota la temporada. El primer va ser en el primer partit a casa del curs, en la segona jornada, contra la Ponferradina per 0-1, un resultat que als gironins els serviria per forçar la pròrroga però no per classificar-se. La segona derrota, però, va ser fa poc, en la 39a jornada, quan el Valladolid va guanyar per 0-2, un resultat que sí que classificaria els de Míchel, en un partit que va iniciar el camí de la remuntada del Valladolid cap a l’ascens directe.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)