L’estabilitat desitjada

Lògicament, la injecció econòmica que suposaria aconseguir demà l’ascens a primera divisió gràcies als drets de televisió, ara més difícils de quantificar per l’acord amb CVC, és el gran element que ho modifica tot. I és que, entre el descens de fa tres anys i la pandèmia, el Girona ha hagut de fer mans i mànigues les dues últimes temporades per quadrar els números. De fet, el club ha anat acumulant pèrdues econòmiques que si s’han pogut suportar amb relativa comoditat, o si més no de manera que el futur del club no corri cap risc, és en bona part per l’aportació directa dels propietaris del club, que l’estiu passat van culminar una ampliació de capital de 20 milions d’euros destinada a cobrir les pèrdues de les últimes temporades. De fet, el pressupost de despesa d’aquest curs que es va anunciar en la junta d’accionistes del desembre és de 19,4 milions d’euros, però ja es preveia que comportaria unes pèrdues d’uns 5,2 milions.

És indiscutible, doncs, que l’ascens donaria al Girona l’estabilitat econòmica que no ha tingut els últims anys. I una altra cosa que s’ha de tenir present és que no aconseguir l’ascens ja s’ha vist que implica anar reduint el pressupost cada temporada. I és clar, també el límit salarial, que ha passat de ser de 29,2 milions d’euros el primer any a segona divisió A a 3,98 milions aquest curs, tot i que amb asterisc perquè la despesa real en salaris supera els deu milions d’euros per conceptes no inclosos en el moment que es va estipular, al setembre.

Amb més estabilitat econòmica al club no hi ha dubte que seria molt més fàcil solucionar els fronts que l’entitat té oberts en l’àmbit d’infraestructures. Un és el de la ciutat esportiva, que en principi s’ha de tirar endavant amb els fons de CVC, però que amb un creixement dels ingressos seria, òbviament, molt més fàcil d’assumir. I l’altre és el de Montilivi, ja que tornar a primera hauria d’anar lligat a ampliar l’estadi i sobre la taula hi tornaria a haver les opcions de fer un pedaç amb grades retràctils, com en la primera etapa, o plantejar per fi una ampliació d’obra a l’estadi que permetés també fer altres millores en la infraestructura, com han fet últimament molts clubs que es mouen entre la primera i la segona divisió A.

L’aturada del mundial

Demà a la nit també hi ha en joc un aspecte menys transcendent, però que també s’ha de tenir en compte. I és que jugar la temporada que ve a primera divisió voldrà dir adaptar el calendari al mundial de Qatar que es disputarà entre els mesos de novembre i desembre. Això vol dir jugar més jornades intersetmanals durant la temporada, però també gaudir del parèntesi que hi haurà en la lliga. Si és un factor positiu o negatiu no es podrà dir fins que passi i es vegi com ha afectat l’aturada a mitja temporada, però el que és inqüestionable és que afectarà la planificació del curs. Sobretot a l’hora de tenir jugadors internacionals amb les seves seleccions, perquè en el cas de no pujar i continuar a segona divisió A la competició no s’aturaria i això voldria dir perdre futbolistes importants durant massa jornades.