“Em venen tants records al cap, tants sacrificis... No ho aconseguíem. I després de tres finals, la tercera ha estat la bona.” Entre llàgrimes i amb la veu trencada, sobre la gespa de l’Heliodoro Rodríguez López, Cristhian Stuani s’obria. “Només puc dir que sempre s’ha de lluitar i que rendir-se no ha de ser mai una opció. Mai”, va indicar l’uruguaià, llegenda viva del club blanc-i-vermell que, ahir, va engrandir, encara més, la seva figura. I és que l’ariet viu una història d’amor amb el Girona, des que va arribar-hi l’estiu del 2017, ara farà un lustre. Aleshores, el davanter, que tenia 30 anys, va presentar-se al club blanc-i-vermell després de dos cursos no massa prolífics a Anglaterra, en el Middlesbrough, per què havia fitxat procedent de l’Espanyol. El seu aterratge, doncs, estava farcit de dubtes, que, ell mateix, es va encarregar d’esvair a còpia de gols, per acabar-se convertint en un autèntic mite de l’entitat gironina. “Tant de bo segueixi ficant gols a primera amb el Girona”, va manifestar Stuani, emocionat, que, ara sí, és ja el màxim golejador de la història del club amb 106 dianes, una més que Arcadi Camps, fins ara màxim artiller amb 105.

El 7 sempre hi és i ho va palesar un altre cop, tornant a ser decisiu, el dia més important. Ja ho havia estat en l’anterior eliminatòria, amb el gol que va donar la classificació al feu de l’Eibar i, ahir, amb el 0-1, va aplanar el camí de l’ascens. No li van tremolar les cames en el minut 42 quan, amb 0-0, el Girona va trobar-se amb un penal a favor. I això que els dos últims que havia xutat, al camp de l’Alcorcón, els havia fallat. Tot un especialista, va agafar la pilota i, amb un xut sec a la dreta de Juan Soriano, va fer el 0-1. “Era un penal molt difícil. Molt. Ho tenia al cap, perquè podia passar. Ja havia estudiat el porter. La veritat és que tenia molt clar que el xutaria allà i ha servit per a això”, va explicar el davanter, que també va reivindicar el grup. “Quan ningú no donava res per nosaltres, l’equip ha estat allà”, va expressar.

Stuani se sent en pau havent retornat el club a primera. Li va saber molt de greu baixar, va patir molt les dues finals de play-off d’ascens perdudes i, ahir, irradiava felicitat. El Girona és de primera. Torna a ser de primera. Amb ell de capità. 24 dianes ha marcat aquesta temporada l’uruguaià, un emblema, l’ídol de Montilivi, un futbolista enamorat d’un club que li correspon. Stuani i Girona, Girona i Stuani, amor etern.