Girona

CRISTHIAN STUANI

DAVANTER DEL GIRONA

“La família i jo sabem el que hem passat”

“Ara dormo més tranquil. Tenia una cosa a dins que volia treure”, diu Cristhian Stuani sobre el retorn del Girona a l’elit

“Potser hi arribem millor que fa cinc anys, però s’ha de ser humil. Hem de defensar allò que tant ens ha costat aconseguir”

Girona és com casa meva. Pensar en un final de carrera aquí és molt probable. Però no ho tinc decidit encara
Cada vegada que em poso la samarreta, sento i recordo tot el que he viscut. M’ha tocat viure una història molt bonica
Jo ja no tinc 20 anys. Em trobo molt bé, però he d’assumir que no sempre podré estar al 200% en cada partit
El mundial? Mai es perd l’esperança. Els uruguaians tenim una adhesió a la selecció que és difícil de superar

Cristhian Ricardo Stuani Curbelo (Tala, Uruguai, 12/10/1986) és un home de paraula. A mitja temporada passada, entre frustracions per alguna decisió polèmica que els allunyava de l’ascens, es va comprometre a concedir una entrevista a L’Esportiu si el Girona pujava, la seva obsessió particular. Ha liderat l’equip cap a l’elit i ha atès el compromís per parlar de com afronta el retorn a primera i dels moments més durs després d’aquella garrotada contra l’Elx, la més severa d’unes quantes i un dels elements clau d’una història preciosa com a blanc-i-vermell.

Se’l veu feliç.
Sí. Per a mi és com viure un somni fet realitat. És moment de disfrutar d’una cosa que vam aconseguir que és tan especial, sobretot per a mi, que ho tenia entre cella i cella. De ciència certa, anaven passant els anys i no sabia si ho aconseguiríem, però sempre lluitàvem per fer-ho. Per això estic content, feliç i satisfet, perquè és el premi a tant d’esforç i dedicació i, sobretot, al fet de creure-hi. Creure que es podia, un any rere l’altre. No ha estat gens fàcil, com ja sabeu. S’ha aconseguit l’ascens i se n’ha de gaudir.
Diu que ho tenia entre cella i cella. Era gairebé una obsessió?
Sí, sí. Puc dir que ara dormo més tranquil. Després d’haver baixat aquell any, tenia una cosa a dins que volia treure, i fer tots els possibles per retornar l’equip a primera. Evidentment, això no ho aconsegueix un, ho hem fet entre tots. Però, per a tots els que hem estat treballant aquests anys, és més forta encara la sensació de poder pujar quan passen totes aquestes coses. Després de tants cops durs, haver-ho aconseguit ens quedarà marcat a cadascun de nosaltres. Per a mi, és un moment en la meva carrera que em quedarà marcat per sempre.
Va assumir massa responsabilitat per no pujar contra l’Elx, el dia que el van expulsar? Venia de fer 31 gols.
Sí. Aquell va ser un any contradictori. En clau golejadora, va ser el millor amb diferència. Mai havia marcat tants gols. I acabar-lo d’aquella manera va ser un cop duríssim en tots els sentits. Em va costar moltíssim assumir-ho. Vaig patir molt, i la meva família, també. Era coronar un any espectacular, i al final es va enderrocar d’aquella manera. Ho vaig passar molt malament. També perquè ho veia com una injustícia, per com va anar. No mereixia, no mereixíem acabar la temporada així. Jo, amb la responsabilitat que m’havia posat, que de fet m’he posat des del primer dia que soc aquí, i havent-me quedat després de baixar l’havia assumit tota. Acabar-ho així ho veia molt injust. El futbol m’havia de tornar allò que m’havia tret. Però t’ho has de guanyar. M’ha costat molt, i només la meva família i jo sabem el que hem passat per poder estar avui tots gaudint d’això.
Com supera aquests moments tan difícils?
Al final és treball, és esforç, és sacrifici. És creure-hi, i no donar-se mai per vençut. Això ho porto a la sang des que vaig començar a jugar, fins i tot abans. Aquest gen competitiu ja el porto des de petit. En les adversitats, hi ha futbolistes en què aflora més. És un cas així. Era un moment molt especial de la meva carrera, perquè crec que els millors anys de la meva carrera els he tingut aquí. He explotat totes les meves virtuts al servei de l’equip. I poder acabar-ho així és brutal, la veritat. Cada vegada que vinc a entrenar-me, que em poso la samarreta per entrenar-me, sento i recordo tot el que he viscut. És un orgull poder-ho explicar com una cosa especial. Que m’ha tocat viure a mi, però que considero una història molt bonica.
Per això mai ha marxat? D’oportunitats, en deu haver tingut sempre.
Sí. Sempre. Això ho sap tothom. Sempre he tingut possibilitats de marxar i he decidit lluitar per un objectiu, fins a aconseguir-lo. Amb cops molt forts, però sempre he estat intentant ajudar a aconseguir-ho. No negaré que sempre he tingut possibilitats de marxar. He pres la decisió de quedar-me i no me’n penedeixo gens.
Torna a primera tres anys després. Quin paper està preparat per assumir?
És una nova etapa. Tots sabem que la segona és molt dura, una lliga més rocosa, molts partits... Tots sabem el que significa. La gent que ens segueix sap el que ens ha costat pujar. Però primera divisió és una altra història. El nivell augmenta, tots els equips són molt bons. La lliga espanyola és de les millors del món, i jo m’estic preparant per tornar a tenir una temporada a molt bon nivell. És el meu objectiu. Vull seguir donant a l’equip tot el que li pugui donar. Fins i tot amb el pas del temps. És la meva sisena temporada aquí i sembla que sigui normal que jo continuï fent gols, però jo li dono el valor que té. Sé que és molt complicat arribar cada any a un registre de gols important. I no només són els gols. Involucrar-te i comprometre’t amb el club, no només intentant jugar tots els partits o duent la responsabilitat de marcar els gols. L’equip ha de trobar la manera que sigui qüestió de tots i no d’un jugador.
Stuani, si no és titular o el canvien, s’emprenya?
No... A veure, soc sincer. Sempre he estat competitiu i sempre vull jugar, però soc conscient que moltes vegades m’he de regular o l’entrenador ha de buscar la manera que pugui oferir el millor nivell a l’equip. Jo ja no tinc 20 anys. Em trobo molt bé i estic molt bé, és una realitat, però també he d’assumir que no sempre podré estar al 200% en cada partit. L’entrenador ho sap perfectament, i ell està supercapacitat per treure el millor de mi i fins i tot potenciar l’equip amb altres alternatives.
Parlant d’alternatives, Taty ha entrat amb molt bon peu.
Sí. És un noi que ve amb moltes ganes i il·lusió. Veure aquestes coses em posa content i em dona una mica de tranquil·litat. Crec que és un noi amb present i futur que ens ajudarà moltíssim. Hem tingut bona química, bona connexió, i crec que farem una bona temporada. Estic convençut que ell creixerà molt aquí, es veu que té ganes de créixer i de gaudir d’una lliga tan competitiva. Jo soc aquí també per ajudar-lo en tot el que calgui per desplegar encara més el seu potencial.
Els davanters han d’estar ben envoltats. Què li sembla l’arribada de jugadors com Riquelme i la continuïtat de Samu?
Som un equip en formació. Si diem el contrari, enganyem. Fa unes setmanes, érem deu o dotze jugadors professionals. I això per a primera divisió és un hàndicap. Però el club està fent una gran feina per formar una bona plantilla. Confio plenament en el club, en Quique. I crec que tindrem un equip molt competitiu per lluitar pels objectius que es presenten. Hem de defensar allò que tant ens ha costat aconseguir. És l’hora que el club faci un pas endavant.
És una temporada atípica, amb una aturada llarga pel mundial, i convindria arrencar bé. Serà un problema tenir encara fitxatges pendents?
Jo confio plenament en els jugadors que tenim ara. Falta completar la plantilla, però tenim bons jugadors per afrontar els primers partits. Evidentment, la plantilla no està completa i s’hi ha de continuar treballant; hi ha gent supercapacitada per fer-ho. Nosaltres ens preparem per anar a guanyar a València, sense complexos.
Ens deia fa un any que li agradava la idea de Míchel. Té tres ascensos, però el seu estil encaixarà a primera?
I tant que hi encaixa. Nosaltres estem molt contents amb ell. És un entrenador molt ambiciós i jo coincideixo amb ell que sempre s’ha d’intentar anar a més. Per a ell també és un repte important. Tots tenim reptes. Ell es troba molt còmode aquí, es nota que és feliç, i per a nosaltres és important que hi hagi una connexió molt bona. Estic convençut que amb ell farem una molt bona temporada.
Pensa en el mundial?
L’esperança mai es perd. Jo sempre em poso objectius a curt termini i, si els compleixo, me’n poso més. L’Uruguai es va classificar de manera difícil, però amb una solvència al final impressionant, amb companys que tenen aquesta grapa charrúa, que quan es posa difícil treuen el que tenen. No ho veig fàcil, però l’esperança mai es perd. Vaig fent la meva, la temporada passada va ser estupenda, amb números molt bons, i sempre que estigui jugant i fent bon paper, no perdo l’esperança.
En les últimes cites, prioritzava el club a la selecció?
No, no. Al final, és veritat que els futbolistes tenim reptes molt importants amb els clubs, però la selecció és una cosa única, especial. Els uruguaians tenim una adhesió a la selecció que és difícil de superar. És un país petit amb molts jugadors bons a escala mundial i que respecten molt la selecció. Això s’ha generat amb el temps. Quan la selecció et crida, és la selecció; és molt important per a nosaltres.
El Girona té un grup potent al darrere i ha resistit garrotades a segona. Com s’imagina el club més a mitjà termini?
S’ha de ser humil. Tenim un suport important i el club crec que potser arriba millor a primera que fa cinc anys, perquè té més estructura i experiència de primer nivell. Però s’ha de ser conscient que hi ha limitacions. Hem d’intentar formar una comunió per assolir l’objectiu aquest any, que serà molt important, i seguir en aquesta línia ascendent. És vital poder mantenir la categoria i continuar creixent amb la il·lusió i les ganes que té tot el que envolta el club.
Té contracte fins al 2026. S’hi veu?
Sempre ho he dit. És veritat que tinc contracte llarg, que també ho vam haver de fer així per solucionar algunes qüestions que eren difícils. El club i jo tenim una comunió especial, i les dues parts ho hem intentat resoldre tot perquè tot es pugui fer realitat. Podem estar orgullosos que ho hem aconseguit. A partir d’aquí, jo vaig mes a mes, per dir-ho d’alguna manera. Tranquil, sense posar-me pressió pel que fa al dia que hagi de dir prou. De moment, em trobo molt bé. Mentre em mantingui així, continuaré gaudint del futbol, que és el que més m’agrada.
Quin repte li queda, al màxim golejador de la història del club?
Quan aconsegueixes reptes tan importants i difícils, que al principi veies tan lluny, te’n replanteges d’altres. Ara tinc un desafiament important de tornar a jugar a primera. Vull donar el meu millor nivell una altra vegada en la lliga.
Aquest “dir prou” se l’imagina aquí? Hi ha jugadors que tenen clar on es volen retirar.
Com que han estat anys tan intensos, tan centrats en altres coses que m’allunyaven de pensar en la retirada, no m’he posat a rumiar tranquil·lament com vull el desenllaç. Girona és com casa meva. Tot el que he generat aquí, no només com a jugador, sinó també en l’entorn, amb l’estima que em fa sentir la gent, els nens... És impressionant. Això, al final, ho rebo pel que he donat. Pensar en un final aquí és molt probable. Però no ho tinc decidit encara.
El monument, qui el mereix més? Stuani o Marc Gasol?
Uf! Que els facin tots dos i es treguin de sobre un tema! [somriu] La veritat és que fa temps que me n’estan parlant i, per a mi, es faci o no es faci, és un honor només que hi pensin. Si es fa, serà perquè he fet alguna cosa molt gran i m’ho recordaran sempre. Això per a mi ja diu molt.
Queda un panorama maco a la ciutat.
Sí, aquest any tenim la sort de poder gaudir dels dos esports més seguits al màxim nivell. I, per com va anar tot, amb l’ascens històric el mateix dia. Això també diu molt d’una ciutat. Crec que tota la gent de Girona i la demarcació s’ho mereix. Tant de bo que tots puguem assolir els objectius i continuar creixent en clau institucional, de ciutat i de demarcació, que crec que serà molt important.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)