Sense migcampistes

Des del juny tothom és conscient que part de la planificació està condicionada a les baixes de llarga durada d’Iván Martín, Borja García i Ibra Kebé, produïdes durant el curs passat. I és que és possible que els dos últims no puguin reaparèixer fins després del mundial –el madrileny pot tenir alguna possibilitat de tornar abans, però no és gens clar–. Ara bé, les tres primeres jornades han deixat un panorama desolador a la plantilla. I és que la setmana passada van caure lesionats Riquelme i Valery, tot i que el seu retorn a la competició no s’ha de fer esperar gaire. Ahir, però, el cop sí que va ser dur, i és que el club va comunicar les lesions de Yangel Herrera i Terrats. El primer, substituït en l’inici del partit contra el Celta, té una lesió al bíceps femoral dret i estarà aproximadament quatre setmanes de baixa. En el cas del segon, l’absència serà encara més llarga, i és que el club va comunicar que estarà unes sis setmanes de baixa per una lesió al septe medial del soli dret –el barceloní continua de pega amb les lesions després dels problemes físics del curs passat.

Aquestes baixes deixen el Girona molt minvat d’efectius. En espera de saber si Valery i Riquelme estaran disponibles per jugar dissabte a Mallorca, Míchel només té 14 jugadors sans del primer equip. El gran dèficit és al centre del camp, i és que el tècnic madrileny s’ha quedat només amb un pivot pur a la plantilla, Aleix Garcia. És d’esperar, doncs, que David López continuï jugant en aquesta posició, però això també debilita la defensa, que es queda només amb tres centrals efectius i un d’ells, Bernardo, no juga des de l’ascens perquè també surt d’una lesió –Arnau també arrossega algunes molèsties.

Tot el que es pugui

Del que no hi ha dubte és que les lesions, que no entraven en el guió de la confecció de la plantilla, debiliten el Girona en aquest primer tram de temporada. Per això, encertar-la en les 48 hores de mercat que queden és més imperatiu que mai. I veient la falta de recursos que han deixat les lesions, el club farà bé d’invertir fins a l’últim euro possible en la plantilla. Això vol dir que, a banda de la incorporació d’un porter que ja era del tot indispensable, l’arribada d’Oriol Romeu és més necessària que mai per donar a Míchel una alternativa més al centre del camp.

Ara bé, des de fa dies el club no té clar si després d’incorporar el porter i el migcampista defensiu farà front a una tercera incorporació, sigui perquè econòmicament no hi podrà arribar o perquè donarà la confecció de la plantilla per bona a falta de trobar una peça que millori l’equip. Les baixes de Yangel Herrera i Terrats, però, poden canviar aquesta situació, i és que és inqüestionable que amb la plaga d’absències que tenen els gironins un tercer reforç permetria afrontar el primer tram de temporada amb més garanties. El que també canvia és que, si fins ara aquest tercer reforç sempre havia fet referència a un jugador amb un perfil ofensiu, ara al Girona potser li convé més un altre migcampista. Sigui com sigui, l’ha d’encertar en 48 hores.