Sorpresos d’entrada

Els primers minuts del Girona no van ser gens bons. Segurament no hi va ajudar el fet que la idea de Míchel era repetir l’onze que va aconseguir el triomf contra l’Athletic, però el madrileny va haver de situar Javi Hernández en el lloc de Miguel, que es va lesionar en l’escalfament. Fos com fos, la sensació és que els gironins pensaven que després de dos partits oferint la millor versió de si mateixos contra grans rivals, trobar les sensacions al camp del cuer seria fàcil. Però ni de bon tros. Amb una marxa més el conjunt il·licità es va menjar l’equip de Míchel, que va lamentar un altre contratemps en forma de lesió, en aquest cas de Yangel Herrera (13’). El Girona, gens còmode i una mica adormit, va donar facilitats a l’Elx. De fet, va tornar a ensenyar la seva versió més feble en defensa. I és clar, els locals ho van aprofitar. Collado va avançar sol fins a l’àrea, va combinar amb Boyé i un rebot va habilitar Pol Lirona, que entre David López i Santi Bueno, tous, va marcar l’1-0 amb un xut creuat (16’). Encara sort que, només dos minuts després i mentre els gironins assimilaven el cop, l’Elx no va posar més costa amunt el partit amb una rematada de cap de Pere Milla que es va estavellar al travesser (18’).

Veure’s al darrere en el marcador va encendre les alarmes d’un Girona que en els primers minuts només havia generat molt perill a pilota aturada. Això sí, no pas poc, i és que la defensa de l’Elx en jugades d’estratègia va ser esperpèntica. De fet, d’una falta lateral va arribar un gol d’Oriol Romeu, que segurament no havia rematat tant a porteria com ahir. L’àrbitre, però, va xiular falta per un mínim contacte i va anul·lar el gol. Decisió més que rigorosa (31’).

Sense brillar, els gironins van anar guanyant metres amb l’únic canvi d’igualar la intensitat i la concentració dels locals. Amb més voluntat, el Girona va començar a trobar espais per les bandes, mentre que va guanyar solidesa al darrere, controlant les pilotes llargues i les jugades individuals de Collado. I és clar, millorant les sensacions sobre la gespa els de Míchel van ser capaços de generar perill a la porteria d’Edgar Badia. I el premi no va tardar a arribar. Poc després del cop i la incomprensió del gol anul·lat a Oriol Romeu, una centrada d’Arnau la va despenjar Javi Hernández de cap i Iván Martín, arribant de segona línia, va rematar de cap a plaer per marcar l’1-1 (39’).

El més difícil estava fet. Superar el mal tràngol inicial no havia estat fàcil, però amb el resultat igualat el Girona va arrencar la segona part amb una o dues marxes més. De fet, Arnau i Valery van avisar ben aviat amb dos xuts que no van trobar porteria. L’Elx es va anar desfent a poc a poc, perquè era incapaç de superar una defensa del Girona que –en la segona part sí– va recordar la dels millors minuts contra el Madrid i l’Athletic. Valery i Toni Villa, acompanyats d’un Arnau incansable arribant de segona línia i d’un Aleix Garcia i un Oriol Romeu brillants, generaven perill, però el gol no va arribar fins al minut 66. Santi Bueno, pressionat, es va treure una excel·lent passada llarga de la màniga per a Arnau, que va entrar a l’àrea i va assistir Taty al primer pal, que no va perdonar (1-2, 66’).

A partir de llavors el partit de l’Elx va ser un autèntic despropòsit, regalant pilotes i ocasions una vegada i una altra a un Girona que incomprensiblement va ser incapaç de fer el tercer, que hauria donat tranquil·litat a l’equip. Per sort, però, no va haver de lamentar mals majors amb el xiulet final.